Activitats

ACTIVITATS

D’entre totes les activitats que l’associació ha realitzat, les que han acabat adquirint una major envergadura, i probablement també aquelles que hagin assolit una major repercussió, han estat les jornades de recuperació d’activitats que s’han fet al llarg de diferents anys, normalment a l’estiu. 

Aquestes jornades van sorgir com una iniciativa dels socis i les sòcies, que les van proposar a la junta directiva. L’any 2001, quan portàvem un any constituïts com a associació, un grup de socis i sòcies ens van expressar el seu desig de recuperar, ni que fos per un dia, una de les feines agrícoles –segar i batre– que molts havien fet en la seua joventut, i que amb els anys al poble s’havia perdut.

D’aquesta manera va ser com, amb l’objectiu de recuperar per uns dies les feines de segar i batre, tant per part d’aquells que ja les coneixien com d’aquells que les veien per primera vegada, es van organitzar, l’any 2002, les primeres festes del segar i el batre. Posteriorment, desprès d’una segona edició, i també a instància de la massa social, es va considerar l’oportunitat de canviar d’activitat, ja que la gent tenia ganes de reviure més coses.

En resum, així és com s’ha fornit un model d’activitat, festiu i popular, que funciona en qualsevol de les variants que s’hi han anat introduint, i que alhora ens ha permès generar gran quantitat de material sobre aquestes activitats, moltes de les quals, malauradament, avui ja són gairebé desaparegudes dels nostres pobles. En aquest sentit, totes les jornades de recuperació s’han documentat a través de la realització de multitud de fotografies, de l’enregistrament en vídeo i del recull i la transcripció de les vivències de les persones que les havien fet, o que les havien vist fer.

 

Finalment, l'any 2015, la festa de recuperació d'activitats en desús va consistir en plantar una barraca com les que es feien abans per a caçar moixons. Amb aquest objectiu, a les 8 h. del matí la gent es va reunir al Pi'l Pino per a començar la plantada en una punta propera. Així es van fer tots els elements que comprenien aquesta construcció temporal, feta amb elements vegetals: el barracó, les parets de briselles, els secalls i els polligons.

 

L'any 2012, l'activitat de l'estiu es va dedicar a les cançons tradicionals vinculades als jocs infantils. Així es van poder recordar els jocs que anaven acompanyats de cançons, i es va cantar i jugar amb jocs de diferents tipologies: de rotllana, de paret/pilota, de falda, de corda, de triar, de filera, etc. L'estona de joc es va acompanyar amb un berenar amb xocolata i coca. L'activitat es va acabar amb una sessió de contacontes.

 

L’any 2011, la festa estiuenca de L’Espona va tindre com a element principal la gastronomia. La plaça de Catalunya es va convertir en una fira gastronòmica en què tots els assistents van poder degustar uns quants plats de la cuina que ens identifica. No només la degustació va ser un element de la festa sinó també la demostració d’aquesta cuina, de manera que es van elaborar en directe una bona mostra d’aquestes receptes.

 

L’any 2010, com que estàvem de festa, ja que l’associació feia deu anys, ho vam celebrar amb la construcció d’un envelat a la plaça de Catalunya, com el que es feia antigament, on després van tenir lloc dues sessions de ball: una de ball de vermut i una de ball de tarda. Una activitat, per altra banda, que havia estat llargament reclamada per part de molts socis i sòcies, que la recordaven amb nostàlgia. Així, l’activitat de recuperació en aquesta ocasió va consistir en la construcció d’un envelat a la plaça, similar al que es feia a la festa major dels anys seixanta. Es tractava, a més, de reviure tal com era el primer dia de la festa major cinquanta anys enrere.

 

Els jocs tradicionals formen part del nostre patrimoni cultural, perquè expressen la idiosincràsia i la personalitat particular de la comunitat humana de què formem part, i perquè són part de la cultura oral, ja que es transmeten de pares a fills. És per això que, des de L’Espona, ens vam plantejar que la jornada de recuperació de l’any 2009 la dedicaríem als jocs tradicionals. Per fer-ho, doncs, vam comptar amb la inestimable ajuda de Biel Pubill, llicenciat en Geografia i Història, professor d'Educació física de l'IES Flix i especialista en jocs tradicionals, que va actuar de coordinador i “mestre de cerimònies” de l’activitat.

 

La  festa  de l’any 2008 es  va dedicar  a la demostració i la participació  de  tots  els  assistents  en  diferents  tasques  relacionades  amb  el  raïm  i  la  seua  transformació  en vi. Cal tenir en compte, en aquest sentit, que a finals del segle XIX la irrupció de la fil•loxera  va  suposar  l’inici  d’un  canvi cabdal per al paisatge, l’economia i la societat de la Palma, així  com de molts  d’altres pobles del  nostre  entorn. La finalitat de l’activitat era, doncs, mostrar l’elaboració del vi a la  manera tradicional, des  que es cull el raïm al cep fins que es pisa i es guarda perquè fermenti, tot recuperant, a més,   la   petita   indústria   associada, consistent en l’elaboració d’altres productes fruit del raïm.

 

L’any 2006, i el 2007 (ja que per segona vegada una festa es va fer en dos edicions consecutives), la jornada de recuperació d’activitats en desús es va dedicar a la petita indústria tradicional, és a dir, aquell seguit de tasques que la unitat familiar pagesa havia de fer per autoabastir-se de les eines i dels productes necessaris per dur a terme les activitats agràries i domèstiques, per conservar els aliments, etc. D’aquesta manera, amb el lema “Tot ho sàpigues fer i res no hagis de menester”, es va decidir organitzar l’activitat amb el format d’una petita mostra de feines i oficis. Així, les persones que hi van assistir van poder observar el procés d'elaboració, autosuficient, de tots aquests elements, necessaris, i que antigament es confeccionaven per la pròpia unitat familiar. 

 

L’activitat de recuperació de l’estiu del 2005 es va batejar com a “Apanyar pedra”,  ja que  havia de  consistir en la construcció d’un tram d’espona nou. Així tindríem l’oportunitat de “fer anar el pic i el mall”, i de retrobar-nos amb una de les manifestacions més antigues de l’arquitectura: el treball amb pedra  seca. A  més, l’activitat es va desenvolupar a la Font Vella, un espai històric de la Palma on fins al tombant del segle s’havien ubicat les piscines del poble, i que, un cop construïdes les noves piscines municipals, es trobava en un estat d’autèntic abandonament i oblit. L’activitat serviria, al mateix temps, per reivindicar aquest espai tan emblemàtic.

 

També com una iniciativa sorgida de la massa social, l’any 2004 es va plantejar de fer una carbonera, una activitat ambiciosa, ja que feia falta un número important de participants per poder-la organitzar, i controlar-ne el desenvolupament durant molts dies.

Així, es va construir una carbonera de dimensions reduïdes, suficient per tal de donar a conèixer, a les persones que no ho havien vist mai, com era aquest procés de l’elaboració de carbó, i com s’aconseguia la combustió interna de la fusta per evitar  que es pogués cremar, obtenint, per tant, un material apte per a fer foc. Passada una setmana, i un cop finalitzada la combustió, es va procedir a desmuntar la carbonera, amb el resultat d’un munt de sacs de carbó que es van repartir entre els participants.

 

 

L'objectiu de la festa, tal com es va plantejar, era recuperar i difondre les tradicions i tècniques que havien caracteritzat el cultiu de cereals al poble, així com recuperar un petit tros d'un paisatge que molts guardaven a la memòria, amb estimació, malgrat la duresa de l’activitat, des de feia ja més de trenta anys. Així va ser com l’any 2002 es va reviure la feina de segar i batre, de la qual es va poder documentar tot el procés, tot generant una gran quantitat de material gràfic i audiovisual.  Davant de l'interès despertat, l’associació es va plantejar donar continuïtat a l'activitat, i es va tornar a sembrar la finca per tal de repetir la festa a l’estiu següent (2003).

Sobre nosaltres

L’Associació Cultural L’Espona va sorgir l'any 2000 amb la voluntat de fomentar l’estudi i la divulgació de la història, la cultura i les tradicions pròpies de la Palma d’Ebre, i amb la intenció d’afavorir la solidaritat, el respecte i la tolerància, així com la interrelació i la convivència entre tots aquells que conformem el teixit social del poble. Des d'aleshores, organitza diferents iniciatives i activitats culturals i ofereix una sèrie de serveis tant als seus associats (que actualment superen el centenar) com a tot aquell que hi pugui estar interessat, així com al públic en general.