La COVID-19 ha trasbalsat les nostres vides en tots els sentits. Mostres d’això en tenim cada dia i, tot i que segurament no sigui dels més importants, ni tampoc de les que més afecti la nostra quotidianitat, n’és un bon exemple l’activitat de L’Espona, que en els darrers mesos s’ha reduït a la mínima expressió. El que sí que ha continuat viu, donada la seva naturalesa online, en aquests temps pandèmics, ha estat aquest Reble 2.0, que, ben just iniciada la seva singladura, s’ha vist plenament imbuït per la situació que ens ha tocat viure, de manera que, dels darrers sis articles, quatre s’han fixat en diferents aspectes relacionats amb la pandèmia: els primers moments de la crisi sanitària, el precedent que suposa la grip espanyola de 1918, com es va entomar el primer confinament en un poble petit com la Palma i, finalment, en la darrera entrada, com han viscut els joves la pandèmia.
Doncs bé, jo no seré una excepció en aquest sentit, i també parlaré de la pandèmia, però ho intentaré fer des d’un punt de vista més lúdic, menys transcendental. Em vull referir a com ha passat cadascú les llargues hores de confinament. En el meu cas, una de les coses que m’ha servit per distreure’m ha estat recuperar una vella afició: l’scalextric.
Per a qui no ho sàpiga, Scalextric és el nom d’una coneguda marca d’slot que ve de la fusió de dos termes: “escala” i “elèctric” (en anglès, “scale” i “electric”). La “x” fa referència a l’escala dels cotxes, que pot ser variable: 1:48, 1:32… Al seu torn, “slot”, en anglès, vol dir “ranura”. Per tant, “slotcar” vol dir “cotxe de ranura”, i per això es parla de pistes d’slot, que són unes pistes amb una ranura per on hi circula l’electricitat, que és la que fa córrer els cotxes.
En el meu cas, de petit, com a tants d’aquella època, em van regalar un circuit d’Scalextric Exin, el RC-28, que venia amb dos Porches 911 (un de blau i un altre de groc) i després d’això el vaig anar ampliant (per exemple, per Nadal, cada any l’àvia paterna em regalava algunes pistes) fins arribar a tenir un circuit bastant gran, i una mitja dotzena de cotxes. Amb dotze o tretze anys recordo que vaig estar anant un temps a un centre cívic que estava al costat de l’escola, a Barcelona, en què hi havia una espècie de club d’slot per a xavals, on vaig aprendre a obrir els cotxes, a netejar-los… i on fins i tot vaig arribar a córrer una cursa. Després d’això res, les pistes que tenia a casa estaven ja molt fetes servir, el transformador més que cremat.., i va quedar tot arraconat en un altell, a la casa d’aquí de la Palma. Molts anys més tard, a la dècada dels 2000, vaig intentar recuperar l’afició, quan ens vam comprar el pis, i la meva dona em va regalar un circuit de Tecnitoys, l’empresa que en aquells moments comercialitzava la marca Scalextric. El circuit es deia X-Treme Ral·li, i anava amb un Seat Córdova i un Mitsubishi Lancer. El vaig fer servir una temporada, no gaire temps, perquè ens hem d’enganyar, però fins i tot vaig ampliar el circuit amb unes poques pistes i em vaig comprar novament una mitja dotzena de cotxes dels d’aquella època.
Però un dia el circuit va començar a funcionar malament. Amb un sol cotxe sí que funcionava, però només que hi fessis circular dos cotxes, de seguida es paraven, havies d’esperar una estona, tornaven a anar una mica, però es tornaven a parar, i així tota l’estona. Això va fer que, desanimat, tornés a perdre el fil de l’afició… Vaig preguntar a una botiga especialitzada de què es podia tractar i em van dir que podia ser un problema de curtcircuit en una de les pistes, i que les havia d’anar provant una a una fins a trobar la que fallava, i un dia per l’altre ho vaig deixar estar.
Ara el que ha passat és que durant els llargs caps de setmana de confinament (total, municipal, comarcal…), especialment les tardes dels diumenges, m’hi he tornat a enganxar, a l’scalextric. I curiosament ho he fet gràcies a les tendències més actuals i és que, un bon dia, per casualitat, vaig descobrir un canal de Youtube dedicat al tema, i resulta que n’hi ha un munt! Són canals on es pengen vídeos on es comenten reparacions de cotxes, de circuits, curiositats sobre models, les darreres novetats… I així és com vaig veure quina podia ser la solució al problema del meu Scalextric Tecnitoys: la pista de connexions. Però, ai!, quan vaig mirar per comprar una nova pista de connexions, que substituís l’espatllada, vaig veure que Tecnitoys ja no existia, i que la marca Scalextric havia passat a una nova empresa, SCX (Scale Competition Xtreme), i que havien canviat el format de les pistes… Vaig estar fent números, i al final vaig veure que gairebé em sortia més a compte comprar el circuit analògic que ven ara SCX (GT Open es diu, i va amb un Mercedes AMG i un Audi R8 LMS), i una pista adaptadora entre els dos formats, el vell i el nou. La meva dona, novament, es va oferir a regalar-me un Scalextric aquest Nadal (el tercer que em regalaven a la meva vida), i així vaig poder solucionar el problema, a més d’unir els dos circuits, fet que permetia aconseguir una pista més gran. Des de Nadal he seguit amarant-me de tutorials de Youtube i he après moltes coses, de manera que m’he enredat a fer la posada a punt dels cotxes Tecnitoys que tinc, m’he començat a comprar més cotxes (he descobert que el mercat de segona mà és amplíssim!) i, de cara a aquest estiu, m’agradaria posar-me a restaurar els antics cotxes de l’època Exin (hi ha tot un mètode per a fer-ho i botigues en línia on venen recanvis per a tots els cotxes d’aquella època).
Fins aquí he explicat una experiència meva, molt personal. Però tot aquest tema també es pot relacionar amb la Palma, ja que a finals dels anys vuitanta s’hi van fer diferents edicions d’un rally slot, que, pel seu caràcter efímer, i la seva manca de continuïtat, potser molta gent no coneix. En el meu cas, tot i que ja no era petit (a la darrera edició que es va fer tenia quinze anys), no me’n recordo gaire (suposo que en aquell moment estava per altres coses), però, pel que m’han explicat aquells amb qui ho he parlat, se’n van celebrar quatre edicions, tal com es pot veure a la fotografia del trofeu que il·lustra aquesta entrada, que és de la quarta edició, de l’any 1989. Una de les edicions es va fer per Setmana Santa, en un garatge del carrer de les Eres. Un altra es va fer a l’estiu, per la festa Major, a la pista poliesportiva (els pocs records que tinc jo són d’aquesta). Un altra es va fer l’any següent, per Setmana Santa, al local del Sindicat. Sembla que la iniciativa va sorgir d’un senyor a qui deien el Rectoret, que vivia a Sabadell i era aficionat al tema de l’slot. Hi van haver diverses categories de cotxes (la foto és de la copa de guanyador de la categoria A), i es feien diverses eliminatòries. S’hi participava per parelles. Un dels membres de la parella conduïa el cotxe i l’altre feia de copilot, és a dir, tornava a posar el cotxe a la pista quan aquest en sortia, i poca cosa més he pogut recopilar!
Com hem dit moltes vegades, per diferents circumstàncies, la Palma és un poble amb un fort dinamisme cultural i popular. En aquesta trajectòria, unes iniciatives han estat més duradores i d’altres, en canvi, han aparegut com un bolet, en un moment determinat, per a desaparèixer ràpidament, com és el cas d’aquest rally slot, però totes elles són mostra de la llarga tradició cívica i associativa amb què compta el nostre poble.
Sergi Cuadrado Ciuraneta