Ja fa temps que s’arrossega el malestar general al sector agrícola i ramader del país i es poden traslladar a tot Europa molts dels problemes crònics i alguns d’afegits de més recents. De manera breu, es poden resumir en la creixent exigència de paperassa fins arribar a nivells increïbles en totes les actuacions i tràmits amb les diferents administracions, molta part del sector d’avançada edat ho pateix encara més per la bretxa digital; l’exigència cada vegada més gran mediambientalment, conscients que no té aturador però amb una acceleració difícil d’assumir, al mateix temps entrant molts productes de tercers països competència directa amb els nostres produïts en unes altres condicions per molt que es parli molt de clàusules mirall; l’augment impressionant dels costos de producció en els darrers temps, que fan inviable la rendibilitat a la majoria de sectors; la poca valoració del nostre ofici per part de l’opinió pública i les administracions, a pesar de ser els productors d’aliments sans, segurs i de qualitat -com li agradava repetir a una anterior consellera-, de ser els paisatgistes del país i els garants de la sostenibilitat del territori, sembla que a la societat en general i a les administracions en particular ja els està bé. També sembla que no els molesta la creixent i imparable desaparició d’explotacions familiars agràries: ja produiran els fons d’inversió i les grans explotacions i el que falti ja ho portarem de fora… Estem en uns temps en què està de moda parlar de sobirania alimentària i al mateix temps tot va encaminat a perdre-la cada cop més. A tot aquest còctel hi podem afegir la llarga sequera…..
Des del gener ja s’anaven produint mobilitzacions en molts països d’Europa i era qüestió de temps que arribessin aquí. Així, el 6 de febrer milers de tractors, sembla que més que mai, vam fer talls i marxes lentes per tot Catalunya. Uns 150 de les comarques de la Ribera, Priorat i Terra Alta ens vam ajuntar a Móra d’Ebre; a mesura que passava el dia anava agafant cos la idea d’anar l’endemà a Barcelona, és molt lluny anant en tractor però la gent tenia una sensació d’ara o mai i per tot el país es van anar engrescant, es van demanar autoritzacions i permisos i ben d’hora cap al cap i casal falta gent.
Sembla que es va fer història, entre 2000 i 3000 tractors a la gran ciutat, tots els mitjans de comunicació en parlaven, gran ressò i el temps dirà fins a quin punt s’han aconseguit reivindicacions o no; de totes maneres volia fer unes reflexions de la vivència personal, un dia molt llarg, diferent i únic.
Els representants de la Palma vam ser quatre tractors. Sortíem del poble sobre les cinc del matí i a la mateixa hora vam arribar el dia següent. Molts moments per al record, la solidaritat entre pagesos en qualsevol moment i per a qualsevol cosa, l’amargor de veure companys que no van arribar per una punxada o una avaria amb les ganes que en tenien. Veure sortir el sol damunt el mar a cavall del tractor, cosa impossible per als pagesos d’interior, i que bonic que era… Anar per autopista amb tractor d’una banda a l’altra del país amb inacabables columnes, tot fent bromes com “Compte amb els radars!!” quan circules a 20, 30 o amb molta sort 40 quilòmetres per hora. Camioners i conductors de cotxes fent sonar botzines i saludant, aixecant el puny o el polze solidàriament i la rebuda als ponts de l’autopista. Circular llargament per Barcelona amb milers de persones aplaudint, saludant, aixecant dits polzes i punys, somrients, agraïts per un dia, fins i tot en alguns casos amb llàgrimes als ulls i cara avall. Tot plegat molt emotiu. Impressionant desplegament de tractors i maquinària pels carrers, alguns semblen gegants al costat dels nostres fruiters i vinyers. Plaça Sant Jaume ocupada pels pagesos i ramaders d’arreu.
La tornada dura, llarga, a hores intempestives, veient un indicador de Tarragona 65, per exemple; sabent que això i el que queda després fins al poble és una eternitat circulant amb tractor. El luxe, això sí, de fer un trajecte des de Reus trobant-se menys de 10 vehicles, anant en aquest cas l’últim i veient davant els pirulos i llums dels tractors de Ribera-Priorat-Terra Alta que per unes hores érem “els amos de la nit”. Els missatges continus al grup de Whatsapp i la ràdio que amenitzen les llargues hores al volant i de vegades et fan riure sol o cantar dins la cabina del tractor. I finalment, passar pels trossos del terme de matinada arribant per fi a casa, en un recorregut que és el de sempre però no és el mateix.
Antoni Galceran Massó