Amb aquest article intento obrir un debat, tot i que no sé si serà possible, perquè des de fa molts anys fa l’efecte que el tema de la pertinença de la Palma a la comarca de la Ribera d’Ebre (n’és el municipi situat més al nord) sembla tancat definitivament. Però, si ens fixem en altres aspectes, potser podríem deduir que, en realitat, la Palma és el poble de més al sud de les Garrigues. Tot seguit intentaré justificar aquesta hipòtesi.
Si observem la ubicació i l’estructura urbanística del nostre poble, veurem que té més similituds amb d’altres de les Garrigues meridionals que no pas amb els de la Ribera d’Ebre o, fins i tot, amb els del Priorat. Efectivament, no estem ubicats a la vora de cap riu, i la provisió d’aigua per a animals i, fins i tot, per a persones, depenia de basses (la més important era la que estava situada a la plaça Catalunya) i la irrigació dels horts de subsistència, de torrents irregulars com ara els barrancs dels Sorts, de la Font Vella, de la Vall Major o del riu de la Cana. Hi havia fonts, també irregulars, com la de Font Vella o la Fonteta al Roc. I tot això en un paisatge de secà amb poca pluja i llargs episodis de sequera. Des del punt de vista urbanístic, veiem que el centre actual de la població és una gran plaça que, antigament, era una bassa que recollia les aigües pluvials. Fixeu-vos, doncs, que Bovera i la Granadella tenen una ubicació i un urbanisme similars. Flix, per exemple, municipi a la vora del riu i que a l’Edat Mitjana va formar un «tot» amb la Palma, té una estructura completament diferent.
Una altra qüestió és la dels conreus: originàriament, agricultura de subsistència amb preponderància dels cereals, primer, de la vinya, després, i, a partir de mitjans del segle XIX, expansió de l’olivera i, al segle XX, domini de la varietat arbequina. Igual que a les Garrigues. És cert que des de fa molts anys el mercat principal del nostre oli és Reus (en concret, la Unió de Cooperatives), però, sens dubte, això té molt a veure amb la divisió provincial, de la qual parlaré més endavant.
La parla també és un element a tindre en compte en aquesta proposta de debat que faig: malgrat que ha evolucionat (no entraré si en sentit positiu o negatiu), el català que parlem és clarament de la variant lleidatana, cosa que és una particularitat evident que ens distingeix de la resta de pobles de la comarca i que ens apropa a Bovera, la Granadella o Bellaguarda, per exemple.
Un altra dimensió d’aquest debat que proposo obrir és la històrica. Per exemple, el 1262 la Palma, juntament amb Flix, va ser adquirida per un ciutadà de Lleida: Arnau de Bosc. Fins al 1716, vam formar part de la vegueria de Lleida i, des d’aleshores fins al 1833, del corregiment de Lleida. La presència de les restes de l’Hostalet, on sojornaven els traginers i viatgers que transitaven pel camí de la Granadella, sembla demostrar la importància d’aquesta ruta, almenys fins al 1833, quan va entrar en vigor la divisió provincial.
La nova estructura territorial de l’Estat espanyol es va establir a partir criteris “racionals”: extensió (des del punt més allunyat de la província hauria de poder arribar-se a la capital en un dia), població (les províncies haurien de tindre una població entre 100.000 i 400.000 persones) i coherència geogràfica. Aquesta «racionalitat», però, deixava de banda, en alguns casos, criteris històrics i geogràfics. Penso que ens trobem en un d’aquests casos. Les comunicacions, pensades per a la connexió amb la capital provincial, Tarragona, via Reus, comencen amb la línia fèrria (Barcelona-Tarragona-Reus-Flix-Saragossa-Madrid) més propera (no hi ha connexió ferroviària amb Lleida), i segueixen amb les carreteres que es van construir a principis del segle XX.
Els vincles amb les Garrigues i Lleida, sens dubte, es van començar a afeblir al llarg dels segles XIX i XX, i es van enfortir amb Tarragona i Reus. A tot això, cal afegir el Reial Decret de 2 de juliol de 1916, en què es modificaven els topònims de municipis que tinguessin el mateix nom per distingir-los dels que es diuen igual. Pere Muñoz ens ho explica en una entrada del seu blog: la Palma passa a anomenar-se La Palma de Ebro (posteriorment serà La Palma d’Ebre) per distingir-la de la Palma de Cervelló o de la Palma del Río. Això ens va crear un lligam molt discutible amb el riu Ebre, que està situat a més de 14 quilòmetres de distància! Suposo que la divisió provincial i el fet que l’estació de ferrocarril més propera fos a Flix, juntament amb les vincles històrics amb aquesta població, devia portar a Pau Vila a incloure la Palma d’Ebre a la Ribera d’Ebre en el seu projecte de divisió comarcal de 1931 (també hi va incloure Bovera, per exemple), que és on ens vam quedar a la divisió comarcal de 1936 i on continuem a l’actual.
Ara bé, és possible canviar de comarca i passar a formar part de les Garrigues? Tècnicament sí, tot i que, evidentment hi ha d’haver una voluntat popular per posar-ho en marxa i, després, hi ha tota la qüestió legislativa. A partir d’aquí voldria fer unes consideracions:
– Hi ha un precedent al territori: Flix va demanar fa anys, si no el canvi de comarca, sí pertànyer, des del punt de vista sanitari, a Lleida, entre altres coses perquè la comunicació per carretera, amb l’obertura de l’eix de l’Ebre en direcció a Lleida, feia que fos més proper anar a la capital del Segrià que a Tortosa o a Reus.
– Hi ha hagut municipis que han canviat de comarca en els darrers anys. Per exemple, Biosca i Torà, que pertanyien a la Segarra, el 2023 van passar al Solsonès. També diversos municipis que pertanyien al Bages, Vallès Oriental i Osona van passar a la nova comarca del Moianès el 2015 (després d’haver celebrat una consulta no vinculant en cadascun d’aquests pobles). Posteriorment, el 2023 es va crear la comarca del Lluçanès, formada per antics municipis del Bages i Osona.
– Algú pot dir que no hi ha comarques amb municipis que pertanyin a més d’una província. Això, no obstant, no és així: la Cerdanya està dividida entre les províncies de Girona i Lleida, i també trobem que Gósol, de la província de Lleida, forma part del Berguedà (majoritàriament, província de Barcelona), Fogars de la Selva (Barcelona), forma part de la «gironina» La Selva i que dos pobles de la província de Girona, Viladrau i Vidrà, formen part d’Osona, la majoria dels municipis de la qual pertanyen a la província de Barcelona.
En definitiva, les fronteres administratives no són inamovibles, però, evidentment, hi ha d’haver una mobilització popular per poder-les canviar. Per tant, tal com he dit, proposo obrir aquest debat. Si es produeix, veurem cap a on porta. Si aquest debat no genera cap interès, doncs, simplement, no es produirà. Ara bé, passi el que passi, el que sembla és que les similituds de la Palma amb els pobles del sud de les Garrigues hi són i hi continuaran sent.
Ricard Sas Filella
Totalment d’acord pel que fa referència al tema comarcal. Si parlem de les províncies, el més sensat seria eliminar-les. Des de la seva creació no han estat res més que un altre instrument de dominaciió colonial per part de l’administració política de l’altiplà castellà…