Sergi

El passat mes de març es van convocar de forma excepcional 5 dies de vaga a l’educació infantil, primària i secundària. Excepcional perquè per primera vegada en molt de temps va ser secundada per tots els sindicats majoritaris, per tots els col·lectius professionals, tant de la pública com de la concertada (com a mínim algun dels dies), i va rebre el suport dels Moviments de Renovació Pedagògica, dels sindicats d’estudiants i de les direccions dels centres educatius. Durant molts dies… Read More »La vaga d’ensenyament

Tots sabem (i diem) que hi ha gent que neix amb la flor al cul, i d’altres que han de suar la cansalada per aconseguir els seus objectius, un futur pròsper, mantindre el que tenen… Doncs aquesta realitat, que afecta les persones, es podria aplicar igualment als pobles, a les cultures, a les llengües. Hi ha llengües que són “normals” i que mai no han hagut de justificar-se ni per existir, ni per ser vehiculars, ni per ser llengües de… Read More »Aquesta cosa del català

És ben cert que no és el mateix ensenyar que aprendre. I per demostrar-ho un dia un professor va portar el seu gos a classe i va dir als seus alumnes: He ensenyat a parlar al meu gos i ara us ho demostraré. Els estudiants es van quedar astorats i bocabadats i van restar muts esperant que el gos digués alguna cosa. I així van passar els segons, els minuts…, fins que el gos finalment va deixar anar: BUB-BUB!! Llavors… Read More »Ensenyar en temps de pandèmia*

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC)  acompleix la funció d’acadèmia de la llengua catalana. Aquesta funció, entre d’altres, comporta l’establiment de la normativa lingüística. L ’any 2016 el Ple de l’IEC va ratificar per consens la nova versió de l’Ortografia catalana. Aquesta obra, juntament amb el  Diccionari de la llengua catalana (DIEC1, 1995; DIEC2, 2007) i amb la Gramàtica de la Llengua Catalana (2016), són  les tres obres normatives de referència de la nostra llengua.             En la… Read More »La supressió d’alguns diacrítics: fi d’una qüestió controvertida?

Matins matiners, la llum just comença a treure el cap i el sol encara no ha tingut temps de blair la terra. Matins solejats de tros, de desbrossar, de tallar llucs, de vigilar el rec, d’ensulfatar, a la fi de deixar el camp llest per a les collites que vindran. Matins d’hort, de collir cebes, albergínies, pebrots, tomates, síndries i melons. I raïm i figues, amb aquella dolçor estiuenca incomparable. Matins de caminar, pel terme o una mica més enllà.… Read More »Agost 2021

La COVID-19 ha trasbalsat les nostres vides en tots els sentits. Mostres d’això en tenim cada dia i, tot i que segurament no sigui dels més importants, ni tampoc de les que més afecti la nostra quotidianitat, n’és un bon exemple l’activitat de L’Espona, que en els darrers mesos s’ha reduït a la mínima expressió. El que sí que ha continuat viu, donada la seva naturalesa online, en aquests temps pandèmics, ha estat aquest Reble 2.0, que, ben just iniciada… Read More »Recuperar aficions en temps de pandèmia: l’scalextric

Sembla que la Covid-19 ha vingut per quedar-se i no es pot negar que, d’alguna manera o altra, ha afectat directament gent de totes les edats i condicions. Tots ho hem patit, però amb aquestes línies voldria transmetre com els jóvens hem viscut la pandèmia, quina repercussió ha tingut sobre les nostres vides, com ens hem sentit i per què tantes vegades se’ns ha culpabilitzat i posat erròniament en el punt de mira. La crisi causada per la Covid ens… Read More »Els jóvens en temps de pandèmia

El tocs de les campanes retronaven més que mai, perquè era l’únic so que destorbava el silenci dels carrers buits, només alterat pels tractors dels pagesos que anaven o tornaven del tros, de conrear la terra. El confinament en un poble de poc més de 300 habitants com és la Palma d’Ebre, a la Ribera d’Ebre, potser no ha trasbalsat tant la vida dels seus veïns com a les ciutats: “Crec que hem estat més bé als pobles. Només imaginar-me… Read More »Entrevista a Dolors Cubells, empresària agrícola de la Palma d’Ebre*

Aquesta obra de divulgació històrica, editada en dos volums, posa en relleu la notorietat que va tenir l’emigració catalana a la capital de Cuba des de principis del segle XIX fins als anys trenta del XX. Cal tenir present que, a principis del segle XIX, Catalunya produïa enormes quantitats de vi i aiguardent, amb importants excedents dedicats al mercat d’exportació. De forma coetània, Cuba havia esdevingut el principal productor i exportador mundial de sucre, aleshores un producte de gran demanda… Read More »Molta terra catalana a l’Havana

Només cal anar direcció Lleida i veure com va canviant el paisatge per la zona de Sarroca, anant cap a Alcanó, endinsar-te pel terme de Maials en direcció a Montmaneu, donar un tomb pels plans d’Almenar o d’Alcarràs, per posar uns quants exemples del que he pogut fer els darrers anys. I parlar amb pagesos cooperativistes de tota la vida, dels del terreno, també ho he fet i recordo especialment testimonis de Sunyer, Térmens, Aitona (aquí tenim la famosa imatge… Read More »Té futur la petita explotació familiar agrària?