El projecte cultural Arrelats vol recollir i preservar la memòria col·lectiva de la Palma d’Ebre a través de les veus dels seus veïns. Un segle d’històries que expliquen no només els grans fets històrics, sinó sobretot el dia a dia, la vida a les cases, als carrers i als espais socials.
La idea va sorgir d’una conversa després de dinar, parlant del poble, dels nostres avis i de com vivien. Ens vam adonar que, a poc a poc, aquestes històries s’esvaeixen. Vam entendre que, si no les recollim ara, amb qui encara les pot explicar, correm el risc que es perdin per sempre. Arrelats neix d’aquesta urgència i d’aquest amor pel poble.
El documental s’estructura en dues parts. La primera ens porta des de l’etapa final de la República, passant per la guerra i fins a la postguerra. Hi copsarem com era el poble abans de la Guerra Civil, on es refugiava la gent, com sobrevivien, la vida a les coves, i després, una postguerra marcada pel silenci, les repressions, la religió i les tècniques de supervivència com l’estraperlo.
La segona part mostra la recuperació social i cultural fins al present. Les tradicions, les festes, la música, els espais socials com Cal Trist, i també l’èxode rural que va patir la Palma. Aquí, l’aigua esdevé fil conductor: els rentadors, les fonts, l’aprofitament de cada gota i el canvi que va comportar l’arribada del pantà. Aquesta part conclou amb una reflexió sobre l’estat actual del poble i el seu futur més proper.
La urgència és evident: alguns testimonis ja no hi són, i amb ells s’han apagat històries irrepetibles. Arrelats vol donar-los veu abans que sigui massa tard, perquè les generacions futures puguin entendre d’on venim.
Recentment, el projecte s’ha integrat a l’Espona per la seua importància cultural i pel seu pes al poble. Aquesta vinculació ens dona més força i ressò, i ens permet treballar conjuntament per preservar el patrimoni cultural i la memòria viva de la Palma d’Ebre.
Arrelats és, sobretot, un acte d’amor i gratitud cap al poble i la seua gent. Un relat col·lectiu que seguirà viu més enllà del temps, perquè la seua veu no s’apagui mai.
Sergi Rambla, Guillem Filella i David Piñol
S’ha perdut molta tradició oral. Quantes vegades m’he penedit de no haver escoltat/preguntat prou als pares per les coses del passat quan era jove. Ho he descobert un pèl tard, quan les memòries fallen o es tornen imprecises, o quan les veus del passat ja ens han deixat. Per això m’alegra molt que endegueu i doneu vida a aquest projecte cultural, imprescindible per recuperar el que es pugui de la memòria històrica del nostre poble, malgrat hi han coses que voldríem oblidar (o no…) o desitjar que no haguessin passat. És una tasca difícil perquè, sense rebutjar certs fets, caldrà molt tacte i delicadesa al tractarlos si s’escau, dons crec que encara hi han moltes susceptibilitats poc o molt vives o latents. A part també hi han moltes coses del nostre passat com poble que no hem conegut i són el nostre llegat històric i cultural, molt boniques i necessàries de saber i poder ser recordades per les generacions futures. El meu recolzament a aquest projecte i el desig que sigui reeixit.
Només us vull felicitar per aquest projecte tan ben parit! Una idea genial que ens permetrà a tots els de la Palma recuperar bona part de les nostres arrels, gràcies!