TRACES. Construcció i desconstrucció de l’Església romànica de la Palma d’Ebre

Conferència i exposició presentades el dia 16 d’agost de 2023, a 2/4 de 8 del vespre, a l’interior de l’Església romànica de la Palma d’Ebre.

Aquell 26 de desembre de 2018 va ser el primer pas del camí. Qui m’ho hauria dit que, uns cinc anys després, el dia 16 d’agost de 2023, estaria presentant els resultats de la recerca davant un munt de cares conegudes: dels veïns i veïnes de la Palma d’Ebre.

Els factors que em van empènyer a emprendre el camí d’investigar l’Església romànica de la Palma van ser dos: d’una banda, l’estima que li tenim tots els que hem tingut alguna relació amb la Palma; d’altra banda, l’interès que em despertà la singularitat de l’Església, en el context dels meus estudis d’arquitectura. Tot plegat, em va motivar a demanar, per uns dies, la clau de l’Església, agafar la càmera, la cinta mètrica i el llapis i començar a registrar tot el que pogués de l’edifici. L’objectiu era senzill: dibuixar, amb tot el detall i la precisió que em fos possible, l’Església romànica. Malgrat tot, amb els primers traços del llapis ja vaig saber que no tenia prou informació per fer el dibuix que volia. Necessitava investigar la seva història, des del punt de vista de l’arquitectura.

Durant els cinc anys que va durar la recerca, el procés va tenir els seus alts i baixos. Vam viure la pandèmia de la COVID-19; vaig fer front al desenvolupament i defensa del meu Projecte de Final de Grau i Màster d’Arquitectura; ens van deixar algunes persones molt importants per a mi, amb les que m’hauria agradat parlar perquè m’expliquessin els seus records de la Romànica i jo poder-los explicar tot el que estava desenvolupant. Malgrat tot, vaig comptar amb el suport incondicional de les persones més properes, alhora que en coneixia d’altres que van ser una gran font d’inspiració i motivació. El procés va continuar endavant, amb més força que mai, i tot el que anava trobant obria noves portes que concretaven la informació i donaven sentit a la recerca. Posant en comú la recerca bibliogràfica amb les marques del pas del temps que s’observen a l’arquitectura de l’Església, les traces, el llapis va començar a dibuixar tot sol aquells plànols detallats i precisos que m’havia plantejat com a primer objectiu.

Ara, l’objectiu era un altre: trobar la manera de recollir tota la informació, de forma ordenada, i explicar-ho tot. En aquest cas, va ser prou senzill. Després d’estar en contacte amb l’Ajuntament, es va fixar la data per presentar una exposició i fer una conferència. Seria el dia 16 d’agost de 2023. El títol de l’acte seria “TRACES. Construcció i desconstrucció de l’Església romànica de la Palma d’Ebre”. Avui, passats uns dies de la data fixada, miro amb perspectiva aquella jornada i sento una gran satisfacció del resultat.

El mateix dia 16 d’agost sortia de casa ben d’hora per arribar aviat a la Palma. A l’Ajuntament ja m’esperaven i de seguida vaig comptar amb el suport que necessitava per poder organitzar-ho tot. Juntament amb la Marina Rojals, ens vam passar el matí a l’Església preparant els panells, muntant l’estructura de suport amb cadires plegables de fusta, preparant el projector, provant la il·luminació i el so. Vora les dues del migdia, aconseguíem deixar-ho tot enllestit. Després de dinar, uns últims retocs al discurs i a les set de la tarda, cap a l’Església. Els nervis eren intensos. A un quart de vuit, va arribar el primer grup de persones del públic. Els nervis es van suavitzar lleugerament en veure que miraven amb atenció els panells de l’exposició.

De sobte, una onada de públic va entrar a l’Església i en uns minuts, ja era plena. No me n’havia adonat, que ja era l’hora de començar. Es van apagar els llums i vaig seure a la petita tauleta que m’havia preparat, en un lateral de l’absis, amb l’ordinador, el micròfon i dues ampolletes d’aigua. En vaig fer un glop. En aquell moment, em va passar pel cap una pregunta: qui soc jo per posar-me davant de totes aquestes persones del públic, veïns i veïnes que viuen el dia a dia de la Palma d’Ebre, a donar-los lliçons sobre la seva Església romànica?

En aquell moment, em van començar a assetjar els dubtes, però vaig mirar les cares del públic i hi vaig veure tot de gent coneguda amb ganes de saber què explicaria. Així, doncs, em vaig posar a parlar. A poc a poc, em vaig anar trobant còmode en aquell ambient i en el discurs que havia preparat, fins al punt de trobar l’equilibri entre seguir el guió i improvisar les paraules, de manera que l’explicació sortia de forma natural, sense forçar. La xerrada va durar al voltant d’una hora i va consistir a explicar, d’una banda, els processos constructius i destructius als quals s’havia sotmès l’Església romànica de la Palma i, d’altra banda, a revelar les traces que aquests havien deixat impresos sobre l’arquitectura, al llarg dels anys. L’explicació anava acompanyada de plànols i fotografies que feien més fàcil la comprensió del discurs. En un moment donat, vaig percebre com l’atenció del públic es disparava i algunes converses silencioses ressonaven als murs romànics. No em va molestar, en absolut. Ans al contrari, em vaig alegrar de veure com moltes persones posaven veu a les imatges de la pantalla, ja que en aquell moment estava parlant d’èpoques viscudes per moltes de les persones del públic i aquelles fotografies els feien recordar els dies i les festes viscudes a l’antic edifici romànic. Va ser molt satisfactori.

Final de la conferència. Els aplaudiments omplen la sala i, en acabat, el públic no se’n va del lloc. Alguns passegen per l’Església mentre prenen fotografies de les traces explicades, d’altres tornen a mirar i llegir els panells de l’exposició. Molts venen a saludar i a explicar-me els records que conserven de les seves vivències a la romànica. Alguns, emocionats, em donen les gràcies per haver reviscut els seus records al mateix lloc on els van viure. Els joves es mostren molt interessats, em fan preguntes i m’expliquen records dels seus pares i avis. Quan tothom ja ha sortit de l’Església, apago els llums, tanco la porta i, amb ella, un capítol molt interessant de la recerca que he estat desenvolupant durant aquests cinc anys, sobre l’Església romànica de la Palma d’Ebre.

Per acabar, si és que em pertoca a mi valorar aquella jornada, diria el següent: sembla que tothom, grans, joves i petits, i jo mateix, d’una manera o altra, vam recordar memòries de l’Església i en vam aprendre relats nous, sobre la seva història, tant de la més antiga com de la recent.

Personalment, aquesta recerca m’ha suposat un repte molt interessant i familiar que m’ha permès entendre millor tant l’edifici de la romànica com la vida de les persones que l’han habitat al llarg dels anys. Crec que, tant la xerrada com l’exposició, van servir per recordar la història i els valors de l’Església romànica de la Palma d’Ebre i que tots tenim el compromís de conservar-la de la millor manera, perquè les generacions futures en puguin continuar gaudint. I no em refereixo a convertir-la en un monument intocable sinó a continuar fent-ne ús com un espai de gaudi per a la població, tal com s’ha fet durant tota la seva història. Tot i això, cal fer-ho amb el respecte més gran possible, tant per l’edifici en si com pels espais públics adjacents, que un dia van formar part del conjunt i també ens parlen de la història més antiga de la Palma d’Ebre.

Finalment, no voldria acabar aquest relat sense donar el meu agraïment a totes les persones i entitats que han aportat el seu granet de sorra per fer possible el desenvolupament, tant del procés de recerca, com de la producció del material, com de la preparació de la conferència i l’exposició. Moltes gràcies a tothom.

Joan Mateo Franch