És ben cert que no és el mateix ensenyar que aprendre. I per demostrar-ho un dia un professor va portar el seu gos a classe i va dir als seus alumnes:
- He ensenyat a parlar al meu gos i ara us ho demostraré.
Els estudiants es van quedar astorats i bocabadats i van restar muts esperant que el gos digués alguna cosa. I així van passar els segons, els minuts…, fins que el gos finalment va deixar anar:
- BUB-BUB!!
Llavors un dels estudiants va interpel·lar el professor:
- Disculpi, professor, però el gos no parla.
I el professor li va respondre:
- Doncs mira que jo li ensenyo a parlar, eh? Però el tossut no en vol aprendre.
En tot cas, durant el curs 2020-21 els professors d’Educació Secundària (ESO), Batxillerat, Cicles Formatius i Universitat hem fet el possible per ensenyar els nostres coneixements als estudiants i desenvolupar en ells certes capacitats, com l’autonomia, la responsabilitat el treball en equip o el parlar en públic, entre d’altres. Espero que ho hàgim aconseguit, almenys en part, i que hagin après alguna cosa. Aquesta és sempre la nostra esperança.
I ho hem fet en unes condicions com a mínim anormals degut a la pandèmia de la COVID-19, que ens ha fet canviar radicalment la forma d’ensenyar. Hem passat d’una docència clàssica presencial a una docència semipresencial i en molts casos a una docència en línia. Això vol dir que el professor estava en un lloc i els estudiants en un altre, ja sigui a casa, a la biblioteca o en un parc.
I com s’ha aconseguit impartir aquesta docència en línia en unes condicions acceptables? Doncs recorrent a les TIC, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Programes per realitzar videoconferències com Zoom, Meet o Teams ja formen part del nostre vocabulari acadèmic habitual; i fa tant sols un any i mig pràcticament no els coneixíem. Ens hem instal·lat càmeres, altaveus i micròfons als nostres ordinadors. I tauletes digitals que fan la funció de les pissarres tradicionals. Tot per poder estar més a prop dels nostres estudiants.
Algunes d’aquestes eines han generat un canvi d’hàbits i fins i tot diria d’actituds envers la docència i la forma de relacionar-nos a nivell personal. I moltes han vingut per quedar-se. Per exemple, no té sentit que per fer una reunió entre diferents membres d’un col·lectiu aquests s’hagin de desplaçar en cotxe al lloc de la reunió. Hem millorat ,doncs, en sostenibilitat i això és molt positiu. Ara una reunió es pot programar amb unes hores d’antelació i hi poden participar persones de tots els racons del món.
Ara bé, la pregunta que em faig és: amb aquestes eines hem millorat a nivell pedagògic? Tinc els meus dubtes si no es fan servir de forma adient. Però també podríem tenir aquest debat amb la docència tradicional. Si un professor arriba a classe i actua com a bust parlant, és a dir, es dedica a projectar les seves diapositives mentre llegeix la informació doncs realment és el mateix fer-ho en línia des de casa. No hi veig la diferència, tret que a classe saps que els alumnes hi són presents, almenys físicament (mentalment ja seria una altra cosa).
En aquest sentit, tots estem aprenent i les TIC també ens poden ajudar en aquest procés. Existeixen plataformes (Moodle n’és un exemple) on el professor pot penjar la informació del seu curs, com apunts, llibres electrònics, exercicis d’autoavaluació, fòrums de debat i un llarg etcètera, i guiar els alumnes en la realització de les diferents tasques. I tot de forma virtual. I altres eines com Kahoot (per crear concursos entre els estudiants, amb l’objectiu de reforçar l’aprenentatge), Mentimeter (per fer preguntes, enquestes i jocs) o Genially (per crear continguts interactius) ens poden ajudar a convertir la nostra docència en quelcom més que unes diapositives per mostrar als nostres estudiants.
Però sempre em queda el dubte de si la presencialitat és, fins a cert punt, necessària. Potser soc una mica tradicional, però penso que el contacte físic amb els alumnes és imprescindible, per copsar el seu estat d’ànim, per comprovar si entenen allò que s’està explicant i per resoldre in situ els dubtes que van sorgint.
Encara que tot pot canviar, sembla que el curs 2021-22 començarà amb un grau més elevat de presencialitat i això és positiu. Tanmateix, penso que hem d’aprofitar l’experiència adquirida durant el període de docència en línia i la disponibilitat de múltiples eines TIC per millorar les nostres classes i que els estudiants aprenguin més i millor i, en definitiva, no ens recordin el gos de la historieta inicial.
Ricard Boqué Martí (Cal Cristianou)
*Aquest article es va escriure a l’agost de 2021.