El 15 de novembre de 2025, l’equip d’(AR)relats vam anar a gravar escenes de la recreació de la batalla de l’Ebre que es fa a Flix, una jornada de recreació històrica centrada en diversos episodis del conflicte. Tot i que hi vam assistir amb la mirada posada en el rodatge i la documentació, l’experiència ens va resultar especialment útil per entendre millor el context que volem retratar al nostre projecte. Més que una simple activitat de recreació, la jornada la vam viure com un espai on observar, analitzar i contrastar elements que són clau per a la narració del documental.
L’acte s’organitzava amb un recorregut per vuit diorames instal·lats al poble que ens va permetre entendre cronològicament els moments més significatius del conflicte. Cada escena representa una fase diferent que recull els moments que es van viure Flix des de l’inici de la Guerra Civil espanyola fins al final de la batalla de l’Ebre el novembre del 1938. Vam poder apreciar moments com la incidència dels grups revolucionaris, el bombardeig de les fàbriques, com es van haver de crear refugis per amagar-se, l’arribada de l’exèrcit nacional i la transició de l’escola republicana cap a la franquista.
Aquest format ens va ajudar a visualitzar els fets amb més claredat i a ubicar-los dins un relat més coherent, cosa que sovint es perd quan només disposem de testimonis fragmentats on cadascú ens explica el seu punt de vista i, moltes vegades per falta de context ens pot resultar difícil d’imaginar.
Un dels aspectes que més ens va servir per al desenvolupament del documental va ser la representació de la fugida de part dels habitants de Flix cap als pobles del voltant, entre ells la Palma d’Ebre. L’escena posava de manifest la vulnerabilitat de les famílies que, davant l’augment de la tensió i l’amenaça constant de les ofensives franquistes, van haver d’abandonar el poble buscant un refugi provisional. Aquesta situació, tot i ser coneguda, adquireix un altre pes quan la veus representada en un espai real, entre carrers i façanes que encara formen part de la vida quotidiana. Ens va permetre imaginar amb més precisió quines dinàmiques es devien generar, com devia ser la presa de decisions en un moment d’urgència i com s’articulava la supervivència en un entorn absolutament incert.
Ens agradaria destacar el valor del treball de totes les colles de recreació històrica que hi van participar. Les recreacions no només van mostrar rigor històric, sinó que van deixar clar la feina de documentació i preparació que hi ha al darrere.
Un agraïment especial també per a l’Anna Mateo (Cal Pitxulí), que ens va donar suport fotogràfic durant tota la jornada de gravació. La seua participació i experiència en rodatge ens va facilitar molt la feina i ens va permetre treballar amb més fluïdesa.
També volem agrair la col·laboració de la XV Brigada Mixta, La Cana i de l’Ajuntament de Flix, que ens van proporcionar els permisos i l’ajuda necessària per poder gravar la recreació.
Mirant en perspectiva tot aquest acte i posant-lo en relació amb el documental que estem treballant, ha estat tant un impacte emocional com una oportunitat per observar i entendre amb més precisió els fets que van ocórrer. Ha reforçat la nostra voluntat de documentar-los amb rigor i honestedat. Aquest tipus d’iniciatives ens recorden que la memòria històrica no és només un llegat: és una responsabilitat col·lectiva, perquè allò que no es recorda s’esvaeix, i allò que s’esvaeix corre el risc de repetir-se. Conservar aquesta memòria és, al cap i a la fi, la millor defensa que tenim davant de qualsevol intent d’oblidar uns fets tan desoladors, i el motiu pel qual (AR)relats vol contribuir a mantindre’ls vius.
Sergi Rambla, Guillem Filella i David Piñol