Corria el mes de maig de 2001 quan apareixia el número 0 del Reble. Feia poc més d’un any que L’Espona havia iniciat la seua singladura i, en aquell moment (encara no s’havien començat a fer les festes de recuperació d’activitats, ja que les primeres festes del Segar i el Batre van ser l’any 2002), va semblar oportú tindre una presència més constant i més centrada en la massa social. La idea es va treure de La Sirga, un antic butlletí que recollia les activitats i esdeveniments del CERE, però, en aquest cas, els tres grans objectius eren informar de les activitats (no només de l’Espona, sinó també de les entitats de l’entorn), oferir l’opinió de la junta (a través de l’editorial) i donar veu als socis i sòcies (a través dels articles). Com es deia en aquell primer editorial, el Reble naixia com “el fil comunicatiu entre qui intenta dur el timó de l’Espona i qui és el reble que l’enforteix”. Les persones encarregades de tirar endavant la iniciativa van ser l’Olga Cubells i l’Imma Cubells, que ja formaven part de la Junta, com a secretària i vocal, respectivament, i el Sergi Cuadrado, que amb aquesta tasca s’hi incorporava, també com a vocal, constituint així el primer consell de redacció del Reble.
Amb aquesta voluntat, durant prop de disset anys, van anar veient la llum, un darrere l’altre i cada dos mesos, cent números del butlletí, que s’enviava en paper, i per correu postal, als socis i les sòcies. Al llarg d’aquesta singladura, les tres seccions que conformaven el butlletí van anar fent la seua funció. L’editorial es va consolidar com l’altaveu de la junta sobre moltes i diverses qüestions, tot i que hi van abundar les qüestions polítiques, primer amb l’Estatut i després amb el Procés. Les activitats van ser la finestra a través de la qual s’informava de tot el que es coïa al poble i a les poblacions de l’entorn més o menys proper. Finalment, els articles van esdevindre un autèntic espai participatiu, amb aportacions molt diverses, que anaven des de l’opinió fins a la divulgació històrica, passant per les vivències i les reflexions personals. En aquest sentit, el número 50, aparegut l’agost de 2009, ja va ser una ocasió per a fer balanç, a partir de tres textos que repassaven la trajectòria de cadascuna de les seccions del butlletí, redactats pels tres membres nats del consell de redacció.
Després d’aquesta primera etapa, el butlletí va seguir el seu camí, i als tres membres inicials del consell de redacció s’hi van incorporar dos més, el Francesc Filella i el Ricard Sas. Un altre element destacat d’aquest període és l’inici de la participació de L’Espona a la xarxa social Facebook, l’any 2011, que primer va complementar el Reble i que, amb el temps, acabaria substituint una de les seccions del butlletí, la de les activitats.
Amb el temps, no obstant, es van constatant els canvis en els hàbits de lectura i de comunicació (la demanda que el butlletí es distribueixi electrònicament, en comptes de fer-ho en paper, es converteix en habitual a les assemblees). També se segueixen produint canvis en el consell de redacció. El Ricard Boqué, incorporat a la junta d’uns anys ençà, agafa molt de pes en els darrers números, juntament amb l’Olga Cubells, l’Imma Cubells i el Ricard Sas, que continuen. En canvi, el Sergi Cuadrado i el Francesc Filella se’n desvinculen una mica en aquesta darrera etapa.
El darrer tram del Reble com a butlletí en paper està marcat per la dificultat de mantindre una participació viva per part de la massa social, tal com es constata en l’article del número 100, el darrer del butlletí en paper, escrit pel Sergi Cuadrado: “en els darrers quatre anys només hi ha hagut 2 aportacions reals, de socis no vinculats directament o indirecta amb la junta directiva i la seua activitat”.
Així, publicat el número 100, el desembre de 2017, es decideix cloure una etapa i deixar d’editar el Reble com a butlletí en paper.
Però, lluny de tancar portes, el butlletí va saber reinventar-se. Ja a l’assemblea del 2016 es parlava de transformar el Reble en un producte digital. Però va ser al setembre de 2019 quan finalment va néixer el Reble 2.0. (l’impàs entre un i un altre format va ser ocasionat pel procés de renovació del web de L’Associació), un blog que mantenia la mateixa essència però adaptat al nou context digital, complementat amb la presència a les xarxes socials. La nova orientació es va voler deixar clara de dues maneres. L’antic subtítol del Reble, com a “Butlletí informatiu, divulgatiu i d’opinió de l’Associació Cultural L’Espona”, es va veure substituït pel de “El nexe d’unió entre els socis i sòcies de l’Espona”, al mateix temps que es va demanar a la Iolanda Filella que dissenyés un nou logo, que en endavant hauria de ser la imatge que identificaria el nou Reble 2.0.
Ara, en el 25è aniversari de l’Espona, el Reble es constitueix com molt més que un simple butlletí. És un patrimoni col·lectiu, testimoni dels interessos, inquietuds i activitats que han marcat la vida de l’Espona i del poble al llarg d’un quart de segle. A l’anteriorment citat article del número 100 del Reble en paper ja es parlava que “els cent Rebles que han aparegut fins ara en el format original, amb els seus articles i les seues editorials, constitueixen un patrimoni del nostre poble que probablement posarem en valor a través d’algun tipus de publicació, ja sigui llibre o opuscle”, i en diverses reunió de junta ja s’havia valorat aquesta possibilitat. Però ha estat ara, quan es va sospesar quines accions serien les més idònies en el marc de la celebració del vint-i-cinquè aniversari de l’Espona, que es va tornar a plantejar amb força la idea. El que es pretén és que el llegat que conforma el Reble prengui la forma d’un llibre que ha de veure la llum el Dissabte Sant de 2026. El volum recollirà editorials, articles i entrades del blog; uns textos que aniran acompanyats d’una mirada valorativa i d’una anàlisi bibliomètrica, que permetrà mesurar-ne l’abast i la diversitat.
En definitiva, el Reble ha estat la veu d’una memòria compartida, tant de L’Espona com de la Palma. Esperem, així mateix, de cara al futur, que segueixi sent un espai on posar pedra rere pedra per seguir connectant-nos entre nosaltres, com a associació, i en relació al món globalitzat en què vivim.
Sergi Cuadrado Ciuraneta