La disponibilitat i l’accés a l’aigua ha estat, des de sempre, un element indispensable pel desenvolupament i prosperitat dels pobles. Des de temps antics, les persones que han habitat el nostre territori, se les han enginyat per buscar sistemes que permetessin l’obtenció i l’emmagatzematge de l’aigua.
En la documentació feudal referent a la Palma trobem, almenys des dels primers anys del segle XV, les primeres referències toponímiques en relació a l’aigua, com ho són per exemple, la Bassa del Portal, la Bassa del Pi, la Font, el Pou veïnal o el Torrent públic. Cal destacar que l’urbanisme i el paisatge agrari actuals són el reflex d’aquesta excel·lent política de planificació i organització del territori desplegada i aplicada al llarg de l’Edat Mitjana.
La Font Vella va ser per excel·lència i durant segles el principal punt d’abastiment d’aigua dels veïns i veïnes de la Palma fins que, el 1924, es constituí la Societat d’Aigües de la Palma d’Ebre. D’aquesta manera, començaven a quedar enrere aquells viatges que feien les dones amb el càntir al cap o bé amb els rucs i les mules equipats amb argadells.
Amb aquest projecte s’aconseguia pujar l’aigua de l’Hort del Santpere fins als dipòsits del Castell, situats la zona més elevada del poble. Després de comprar els terrenys de l’hort del Santpere per 2000 pessetes, a tomb de poble s’excavà una rasa, coneguda com la sanja, que unia el Pou veïnal amb la sínia del Santpere. També s’hi construí la caseta per protegir els motors i les bombes que pujaven l’aigua al Castell amb la seua emblemàtica inscripció ‘’Aigües de la Palma d’Ebre, any 1924.’’
Un cop l’aigua va arribar als dipòsits del Castell, en un primer moment els veïns només podien abastir-se d’aigua a través d’una aixeta situada placeta de l’església romànica i la font de la Plaça Catalunya, abans del Portal. Més endavant, es construirien noves fonts, també amb abeuradors pel bestiar, repartides en diversos punts poble per permetre’n l’accés a tothom. Aquestes fonts es van situar al carrer de Bassa del Pi (zona de l’actual Plaça Tarragona), a la Raval de la Torre (al costat de cal Pom), a la Raval de a Bisbal (davant de cal Rossendo), al carrer de la Bassa (cal Rosset) i al carrer dels Perxes (paret de cal Peret).
Tot i que de la Societat d’Aigües de la Palma ja se n’ha parlat en diverses ocasions i n’existeixen nombroses publicacions, resulta oportú reescriure’n unes línies per fer-ne un petit homenatge l’any del seu centenari. L’obra ja fa molts anys que ha quedat en desús, però aquesta va esdevenir un mèrit col·lectiu gràcies a la implicació de tothom i el treball a tomb de poble. Aquest va ser un primer de molts passos per garantir l’accés a l’aigua entre els veïns del poble.
Oriol Vernet
Un recordatori históric i molt maco , gracies per fer-nos arrivar aquet document tant important.