Legamber’s, una icona genuïna

Tot sovint, sol passar que certs fets o vivències que han marcat d’alguna manera la nostra existència i la del nostre entorn es van incorporant dins de la nostra quotidianitat, sense adonar-nos que, amb el pas del temps, queden relegades a ser recordades en moments puntuals, amb el risc que acabin caient el l’oblit, sense que en quedi massa o cap constància.

 Una mostra d’aquest fet en podria ser la formació musical palmenca “Los Legamber’s”, que tantes sessions de ball ens va amenitzar a les dècades dels 60 i dels 70. Amb la idea d’intentar mitigar aquest fet, des de l’Associació Cultural l’Espona, ja vam incloure una xarrada a la fresca específica sobre aquest tema i, a conseqüència d’això, ara n’ha nascut l’article que us oferim en aquesta edició del Reble, el títol del qual és el mateix que el de la xarrada a la fresca en qüestió.

 Bo serà, en primer lloc, fer un petit apunt sobre les raons que van motivar aquesta acció.

 Tot va néixer durant un esmorzar a Tarragona el dia de Santa Tecla. Per als que no coneixen aquesta tradició, el dia de la festa Grossa a Tarragona (SantaTecla, el 23 de setembre) és típic anar a esmorzar espineta amb caragolins, i és una bona ocasió per gaudir d’una bona estona de gresca i companyonia. Doncs bé, en un d’aquest esmorzars de fa bastants anys, per raons diverses, entre els assistents hi havia el Pere del Magí, el Joaquim del Ros i el Joan del Boqué. El cas és que, durant la sobretaula, va sortir a col·lació el tema dels Legamber’s, i els tres excomponents presents ens van amenitzar amb una magnífica sobretaula plena de relats de vivències interessants. Va ser a partir d’aquí que va sorgir la idea de fer alguna cosa per evitar que totes aquestes vivències es perdessin en l’anonimat.

 Bé, fet aquest incís i ja entrant en matèria, deixeu-me fer un petit apunt, molt breu, de quin ha estat el recorregut  quant a grups musicals en la història més recent a la Palma.

 Comencem a la dècada dels quaranta, en què a la Palma teníem la formació musical anomenada “La Orquestrina Palmense”. Els components d’aquesta formació eren el Josep de la Massiana, a la bateria; el Quico l’Esteve, a la verra o contrabaix; el Pep de la Clara i el Pep Llop, a les trompetes; el Catarino i el Rosendo del Quelet, als saxos alts; el Gasol, al saxo tenor, i el Josep del Toni, al trombó de vares.

 Una vegada dissolta aquesta formació, la dècada dels cinquanta dona pas a un altra mítica formació anomenada “La Flor de Palma”,  formació de la qual avui encara tenim entre nosaltres alguns dels components, ni més ni menys que el Pere del Magí, i el Joaquim i el Casimiro del Ros, que hi van entrar tots de ben jovenets. Aquí, els components eren, el Joaquim del Ros, al trombó de vares; el Catarino, el Rosendo del Quelet i el Fernando de l’Ester, als saxos alts; el Gasol, al saxo tenor; el Casimiro del Ros, al contrabaix; el Josep del Toni, a la bateria (canviant la disciplina de l’Orquestrina, on tocava el trombó de vares);  el Pep de la Clara, a la trompeta, i el Pere del Magí de vocalista i trompeta.

 No serà fins a la dècada dels seixanta, una vegada dissolta aquesta segona formació, i segons ens situen les cròniques, aproximadament  l’any 61, quan neix la formació musical que avui ens ocupa, “Los Legamber’s”. Formació que, amb els successius canvis en la seua composició com anirem desgranant a continuació, es manté en actiu fins als anys vuitanta.

 Corrien els principis dels 60 del segle passat, quan una colla de sis joves de la Palma, quatre d’ells antics components de la Flor de Palma (El Pere del Magí, el Fernando de l’Ester, i dos germans de Cal Ros, el Joaquim i el Casimiro), juntament amb dos germans de Ca la Massiana (El Ramon i el Josep Maria), decideixen crear aquesta formació, per donar relleu a la ja dissolta “Flor de Palma”.

 El primer que ens ha de cridar l’atenció és aquest canvi de filosofia en el nom de la formació, passant de noms purament en castellà (llengua oficial de l’època per grat o per força), a un nom que surt totalment d’aquest “encotillament” propi de l’època.

                Orquestrina La Palmense……… Flor de Palma……….. Los Legamber’s !!!  

Ho escriuen amb apòstrof i essa, per donar-li un aire més anglosaxó o més “de moda”.

 En tots cas aquests “Sis magnífics” inicien aquesta singladura, amb el Josep Maria, a la bateria; el Pere i el Ramon, a la trompeta; el mateix Pere, de vocalista; el Fernando, al saxo alt; el Joaquim, al trombó de vares, i el Casimiro, al contrabaix. No gaire temps després s’hi incorporen el Joan del Quelet al saxo tenor, i el Tonet al saxo alt, per acabar de completar aquesta formació de vuit músics més o menys fixos. Això sí, comptant amb la col·laboració esporàdica del Catarino (Saxofonista consolidat i membre ja d’anteriors formacions), quan feia falta, per cobrir absències d’algun dels saxofonistes “titulars”(com a casos més destacats, tenim quan el Fernando de l’Ester marxa a la mili, o també més endavant quan hi marxa el Tonet).

El primer episodi de canvis remarcables esdevé quan el Pere del Magí marxa a la mili (any 1965) i, per substituir-lo, s’incorporen el Pep de la Clara a la trompeta (també antic membre de les altres formacions esmentades) i el Joan del Boqué com a vocalista, components que romandran a la formació quan el Pere es reincorpora.

 En tot cas, així discorre bàsicament la dècada dels 60 per als Legamber’s. No obstant això, ja a finals dels 60 i principis dels 70, és quan es produeix l’època més gran de canvis. Per què? Doncs bàsicament degut a circumstàncies personals (obligacions familiars, feina, èxode rural… La gent es va fent gran i les obligacions van creixent…). El cas és que una bona part dels components (no tots alhora sinó escalonadament en el temps) deixen la formació. Això va ser aproximadament en aquest ordre (encara que no és del tot clar): Joaquim del Ros, Ramon de la Massiana, primer,  i el Joan del Quelet, el Josep M., el Tonet, el Joan del Boqué i el Casimiro, més tard.

 Amb tot això ens plantem aproximadament l’any 72-73, ja amb una composició de la formació molt renovada, i potser en una fase més professionalitzada, en general, amb gent més gran i ja més “aposentada”. Aquí tenim la incorporació del Josep del Sèbio a la guitarra baixa, el Marcel del Lliberato a la bateria, i els dos primers components forans, que són el següents:  als teclats (o la farfisa, com se’n deia llavors) el Daniel de la Vilella, i al saxo tenor el Paco de Cabacés.

 Un temps després abandona la formació el Marcel , i ja més endavant també el Josep del Sèbio i el Pep de la Clara. Aquests components són substituïts pel Fernando de Cabacés, a la guitarra baixa; el Daniel de la Vilella també es canvia per l’Albert Rué de la Figuera, i al Marcel el substitueix un tal Inglés de Marçà, que més tard, serà substituït pel Joan Folch del Masroig.

 I així, amb aquesta bona part de composició forana (Joan Folch del Masroig a la bateria, Albert Rué de la Figuera a la farfisa, el Fernando de Cabacés al baix, Paco de Cabacés al saxo tenor, Fernando de l’Ester al saxo alt i baríton, i el Pere a la trompeta i veus, però capitanejats pels elements locals incombustibles, el Pere i el Fernando), ens n’anem fins als volts dels 80, moment en el qual, al cap d’aproximadament 20 anys de recorregut, la formació es dissol definitivament.

 No obstant això, val a dir que, tant el Pere com el Fernando, continuen la seua trajectòria musical en altres formacions, per bastant de temps. En el cas del Pere, ja a la ratlla dels 80 anys  i pràcticament amb 70 anys de carrera musical a l’esquena, encara avui, està en actiu……No tothom ho pot dir això…. És tot un fenomen!  

 El que sí queda clar veient el modest anàlisi que hem fet és que, durant ben bé quatre dècades, hi ha hagut un nexe comú quant a la tradició en formacions musicals al nostre poble, tendència que malauradament sembla que, per les raons conjunturals que siguin, sofreix una davallada en les dècades posteriors (deixant apart el grup coral, que donaria per una altre episodi).

 No obstant això, sí que és cert, afortunadament, que en els darrers anys aquesta tendència ha canviat i sembla que novament hi ha noves fornades de gent del poble (i/o estretament vinculada) que, en diferents àmbits, segueixen vinculades al tema musical, fet del qual donen fe els concerts que, juntament amb la Coral, hem pogut gaudir, en els últims anys, i en els quals hem pogut veure una rica varietat generacional.

  Ja per anar acabant, val a dir que a mi, personalment, m’ha fet molta il·lusió de col·laborar en aquests esdeveniments, ja que, com molts sabeu, jo mateix soc music i, si hagués coincidit en aquella època, molt possiblement hauria estat “un Legamber” més.

 Bé, i ja per cloure aquest article, el que sí queda clar és que aquesta paraula tan curiosa com nostrada que és “Legamber’s”, o simplement l’adjectiu “Legamber”, sempre anirà associada a festa, anirà associada a ball, anirà associada a un conjunt de ball, i el que és més important, sempre anirà associada a conjunt de ball de la Palma d’Ebre.

 D’aquí l’expressió que dona títol a aquest article “LEGAMBER’S, UNA ICONA GENUÏNA”.

Guillem Filella Cubells

1 thought on “Legamber’s, una icona genuïna”

  1. Quin article més bonic que acabi de llegir. M’agradat moltissim.
    Quanta història que tenim a la Palma i de vegades la deixem oblidada.
    Us felicito per aquest article dels Legamber’s que tants bons moments he recordat.
    Enhorabona!!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *