L'11 d'agost de 2012 es va complementar l'aproximació realitzada un any abans a través de la visita a les coves que van servir de refugi a la població civil durant la comtessa de 1936 - 1939. Com s'havia fet l'any anterior, l'hora d'inici va ser a les 8 h. del matí i els assistents es van organitzar en cotxes particulars. La sortida va servir per a visitar dues coves de la partida de les obagues, la cova del Porrerano i la cova del Poquet i per a rememorar la dura experiència viscuda per les persones que s'hi van haver de refugiar.
El 30 de juliol de 2011 es va organitzar una primera excursió per a descobrir el patrimoni que encara es conserva de la guerra civil, més concretament, les trinxeres de la línia de fortificació de la rereguarda de l'Ebre, situades a cavall entre el terme de la Palma i el de Flix. A les 8 del matí es va sortir en cotxes de la plaça de Catalunya i ens vam desplaçar fins a la partida dels Abellars, on vam veure cinc línies de fortificació, que pensem que es van construir l’abril del 1938.
Finalment, l'any 2015, la festa de recuperació d'activitats en desús va consistir en plantar una barraca com les que es feien abans per a caçar moixons. Amb aquest objectiu, a les 8 h. del matí la gent es va reunir al Pi'l Pino per a començar la plantada en una punta propera. Així es van fer tots els elements que comprenien aquesta construcció temporal, feta amb elements vegetals: el barracó, les parets de briselles, els secalls i els polligons.
RIUS, Francesc Xavier (2017).
“La importància dels productes de la fàbrica de Flix”.
XVII Cicle de xarrades a la fresca.
Associació Cultural L’Espona, 28 de juliol de 2017.
SALES, Mònica (2017).
“Fem tertúlia a propòsit del Primavera, estiu, etcètera, de Marta Rojals”.
XVII Cicle de xarrades a la fresca.
Associació Cultural L’Espona, 4 d'agost de 2017.
ROSET, Joaquim (2017).
“Viatge geològic per la Ribera d'Ebre”.
XVII Cicle de xarrades a la fresca.
Associació Cultural L’Espona, 8 d’agost de 2017.
PARREÑO, Nicolás (2016).
“La salut a través de les plantes medicinals”.
XVI Cicle de xarrades a la fresca.
Associació Cultural L’Espona, 29 de juliol de 2016.
FORTUNYO, Francesc (2016).
“La significació del franquisme als pobles del priorat”.
XVI Cicle de xarrades a la fresca.
Associació Cultural L’Espona, 5 d'agost de 2016.
PÉREZ, Fermina (2016).
“Com cuidar-te amb olis essencials”.
XVI Cicle de xarrades a la fresca.
Associació Cultural L’Espona, 19 d’agost de 2016.
NADAL, Montse (2015).
“Els vins del priorat”.
XV Cicle de xarrades a la fresca.
Associació Cultural L’Espona, 24 de juliol de 2015.
MASSIP, Jaume (2015).
“Els castells de Flix”.
XV Cicle de xarrades a la fresca.
Associació Cultural L’Espona, 31 de juliol de 2015.
NAVARRO, Pere (2015).
“In rusticam romanam linguam”.
XV Cicle de xarrades a la fresca.
Associació Cultural L’Espona, 7 d’agost de 2015.
MERCADÉ, Gerard (2014).
“La gestió del patrimoni agrari d'una família noble. L'exemple dels Domènech de Vinebre. Segles XVII i XIX”.
XIV Cicle de xarrades a la fresca.
Associació Cultural L’Espona, 25 de juliol de 2014.
RODON, Toni (2014).
“Catalunya, en una cruïlla”.
XIV Cicle de xarrades a la fresca.
Associació Cultural L’Espona, 2 d'agost de 2014.
SALES, Mònica (2014).
“Hi havia una vegada...”.
XIV Cicle de xarrades a la fresca.
Associació Cultural L’Espona, 8 d’agost de 2014.
BORRELL, Neus i REBÉS, Xavier (2012).
“La pedra en sec a la fatarella. El treball fet des de la fundació El Solà”.
XII Cicle de xarrades a la fresca.
Associació Cultural L’Espona, 3 d'agost de 2012.
MARTÍN ARRUABARRENA, Xavier (2012).
“Viure amb la música (confessions d'un melòman)”.
XII Cicle de xarrades a la fresca.
Associació Cultural L’Espona, 10 d'agost de 2012.
SOLSONA, Ramon (2012).
“El català, una llengua al cuixarró”.
XII Cicle de xarrades a la fresca.
Associació Cultural L’Espona, 24 d’agost de 2012.
L'any 2012, l'activitat de l'estiu es va dedicar a les cançons tradicionals vinculades als jocs infantils. Així es van poder recordar els jocs que anaven acompanyats de cançons, i es va cantar i jugar amb jocs de diferents tipologies: de rotllana, de paret/pilota, de falda, de corda, de triar, de filera, etc. L'estona de joc es va acompanyar amb un berenar amb xocolata i coca. L'activitat es va acabar amb una sessió de contacontes.
L’any 2011, la festa estiuenca de L’Espona va tindre com a element principal la gastronomia. La plaça de Catalunya es va convertir en una fira gastronòmica en què tots els assistents van poder degustar uns quants plats de la cuina que ens identifica. No només la degustació va ser un element de la festa sinó també la demostració d’aquesta cuina, de manera que es van elaborar en directe una bona mostra d’aquestes receptes.
L’any 2010, com que estàvem de festa, ja que l’associació feia deu anys, ho vam celebrar amb la construcció d’un envelat a la plaça de Catalunya, com el que es feia antigament, on després van tenir lloc dues sessions de ball: una de ball de vermut i una de ball de tarda. Una activitat, per altra banda, que havia estat llargament reclamada per part de molts socis i sòcies, que la recordaven amb nostàlgia. Així, l’activitat de recuperació en aquesta ocasió va consistir en la construcció d’un envelat a la plaça, similar al que es feia a la festa major dels anys seixanta. Es tractava, a més, de reviure tal com era el primer dia de la festa major cinquanta anys enrere.
Els jocs tradicionals formen part del nostre patrimoni cultural, perquè expressen la idiosincràsia i la personalitat particular de la comunitat humana de què formem part, i perquè són part de la cultura oral, ja que es transmeten de pares a fills. És per això que, des de L’Espona, ens vam plantejar que la jornada de recuperació de l’any 2009 la dedicaríem als jocs tradicionals. Per fer-ho, doncs, vam comptar amb la inestimable ajuda de Biel Pubill, llicenciat en Geografia i Història, professor d'Educació física de l'IES Flix i especialista en jocs tradicionals, que va actuar de coordinador i “mestre de cerimònies” de l’activitat.
La festa de l’any 2008 es va dedicar a la demostració i la participació de tots els assistents en diferents tasques relacionades amb el raïm i la seua transformació en vi. Cal tenir en compte, en aquest sentit, que a finals del segle XIX la irrupció de la fil•loxera va suposar l’inici d’un canvi cabdal per al paisatge, l’economia i la societat de la Palma, així com de molts d’altres pobles del nostre entorn. La finalitat de l’activitat era, doncs, mostrar l’elaboració del vi a la manera tradicional, des que es cull el raïm al cep fins que es pisa i es guarda perquè fermenti, tot recuperant, a més, la petita indústria associada, consistent en l’elaboració d’altres productes fruit del raïm.
L’any 2006, i el 2007 (ja que per segona vegada una festa es va fer en dos edicions consecutives), la jornada de recuperació d’activitats en desús es va dedicar a la petita indústria tradicional, és a dir, aquell seguit de tasques que la unitat familiar pagesa havia de fer per autoabastir-se de les eines i dels productes necessaris per dur a terme les activitats agràries i domèstiques, per conservar els aliments, etc. D’aquesta manera, amb el lema “Tot ho sàpigues fer i res no hagis de menester”, es va decidir organitzar l’activitat amb el format d’una petita mostra de feines i oficis. Així, les persones que hi van assistir van poder observar el procés d'elaboració, autosuficient, de tots aquests elements, necessaris, i que antigament es confeccionaven per la pròpia unitat familiar.