Vaig arribar a L’Espona de ben joveneta. No m’hauria imaginat mai que aquella decisió acabaria omplint-me tant durant 26 anys. Hi he crescut, hi he madurat, hi he fet amistats, hi he compartit projectes i il·lusions…Per això, no ha estat una decisió fàcil deixar-la, perquè L’Espona ha sigut molt més que una associació per a mi. Sempre l’he sentit una mica meua. Hi he dedicat moltes hores, molta il·lusió i una part important de la meua vida.
Durant tots aquests anys he tingut la sort de conèixer persones extraordinàries, de fer-hi amistats, de compartir esforços i rialles, de treballar plegats per fer coses boniques pel nostre poble i de contribuir a recuperar i mantindre vives tradicions que formen part de la nostra identitat. Tot això m’ho enduc com un dels grans regals d’aquesta etapa.
Ara, però, sento que és el moment de cedir el relleu i de tancar-la. L’esgotament també existeix, i cal saber escoltar-lo. Crec que les entitats necessiten aire fresc, noves idees i noves persones amb empenta. Estic convençuda que aquest relleu farà créixer encara més L’Espona.
Només puc donar les gràcies a totes les persones amb qui he compartit aquest camí. Gràcies per la confiança, pel suport, per les converses, pels projectes i pels records que hem construït junts. Sense vosaltres, aquesta experiència no hauria estat la mateixa.
Marxo de la junta de l’associació, però no del meu afecte per L’Espona i tinc la mà estesa per si mai us cal ajuda. Continuaré gaudint de tot allò que es faci, orgullosa d’haver-ne format part durant tants anys i d’haver-la vist néixer i créixer.
Desitjo de tot cor que L’Espona continuï sent aquest espai de trobada, de cultura, de tradició i de compromís amb el poble que sempre ha estat.
Gràcies per aquests 26 anys. Ha estat un privilegi compartir aquest camí amb vosaltres.
Llarga vida a L’Espona.
Imma Cubells Bartolomé