La Serra del Montsant \u00e9s salvatge, les carboneres i els cultius fa cent anys que han desaparegut i la vegetaci\u00f3 amaga les restes d’activitat humana.<\/p>\n\n\n\n
El mass\u00eds de conglomerat s\u2019obre de sud-oest a nord-est i el barranc dels P\u00e8lags el divideix en dos parts, com una cicatriu.<\/p>\n\n\n\n
Albarca, Cornudella, La Morera, Escaladei i les Vilelles s\u00f3n l’acc\u00e9s a la vessant sud, la m\u00e9s vertical i a\u00e8ria, coronada per la Roca Corbatera (1162 m). Els Graus s\u00f3n un pas entre roques que sovint estan equipats amb grapes, cadenes i escales, que ens permeten accedir a Serra Major i en dies clars es poden veure les illes Balears.<\/p>\n\n\n\n
A continuaci\u00f3 explicar\u00e9 curiositats d’alguns Graus de la vessant Sud d\u2019 oest a est.<\/p>\n\n\n\n
Des d\u2019Escaladei accedim al Grau de l’Escletxa, passant primer per un tram d\u2019escales picades a la roca pels cartoixans per poder apropar-se a D\u00e9u.<\/p>\n\n\n\n
Seguidament trobem una fissura d\u2019uns 40 cent\u00edmetres i uns 6 metres de pujada entre la paret i la roca per acabar amb un cable que ens salva de l’abisme. Un cop al final del cingle arribarem a la Punta del Boter i podem baixar fins a Margalef, passant pel barranc Sant Salvador, o a Cabac\u00e9s, passant per l’ermita de la Foia.<\/p>\n\n\n\n
El Grau de Salfores , no Sanfores com ens indica un pal de senyals escrit segurament per un llepaciris, travessa el Barranc dels Diumenges i ens porta a Serra Major, passant pel rac\u00f3 de missa, des d’on podem veure la Cartoixa a vista d’ocell.<\/p>\n\n\n\n
El Grau del Carrasclet va ser per on Pere Joan Barcel\u00f3 i Anguera, el bandoler de Cap\u00e7anes, anomenat Carrasclet, va escapar durant la nit de les tropes napole\u00f2niques al principi del segle XVIII i es pot considerar el grau m\u00e9s dif\u00edcil de tots.<\/p>\n\n\n\n
Sant Joan del Codolar, a tres quil\u00f2metres de Cornudella, \u00e9s l\u2019\u00fanica ermita amb ermitana. Montserrat Domingo porta m\u00e9s de cinquanta anys vivint-hi sola. El Grau del Tomaset o del Montsant comen\u00e7a all\u00e0 i ens porta a la Cova Santa, passant per sota de la Roca de les hores i pel Rac\u00f3 dels Ca\u00e7adors. La Cova Santa t\u00e9 una entrada complicada, ja que has d\u2019arrossegar-te com un escur\u00e7\u00f3 per trobar la primera de les tres sales. Cada sala \u00e9s m\u00e9s gran que l’anterior i la foscor obliga a portar un frontal per resseguir la corda de seguretat i arribar a l’\u00faltima sala, que t\u00e9 unes dimensions colossals (hi podr\u00edem encabir tres camions com a m\u00ednim).<\/p>\n\n\n\n
Ulldemolins i Margalef s\u00f3n l\u2019entrada a la vessant nord, obaga i m\u00e9s frondosa. La Cogulla (1062 m) \u00e9s la punta m\u00e9s visible. Igual com he fet amb la vessant Sud , pel que fa a la Nord tamb\u00e9 n\u2019enumerar\u00e9 alguns graus d\u2019 oest a est.<\/p>\n\n\n\n
El congost de Fraguerau segueix el riu Montsant, on a l’estiu un banyet a les Cadolles fondes \u00e9s un cl\u00e0ssic. Les seues roques estan batejades segons la forma. La Roca Balladora \u00e9s una balma on portaven a l\u2019orquestra quan van prohibir el ball a Ulldemolins, d’aquesta manera la m\u00fasica i les rialles no les sentien al poble. Els tres juradets i els tres jurats, el camell, la trona, la sella de muntar i el bisbe s\u00f3n identificables per la seua forma. Al final del congost trobem Aiguabarreig, on el riu Montsant es troba amb el barranc dels P\u00e8lags.<\/p>\n\n\n\n
El Grau del Pi de la Carabasseta rep aquest nom perqu\u00e8 de les branques sempre penjava una carabasseta plena d’aigua de boca.<\/p>\n\n\n\n
Des d\u2019Albarca podem fer el cam\u00ed dels cartoixans fins a Sant Joan del Codolar o anar a Roca Corbatera, passant per l’ermita de la Mare de D\u00e9u del Montsant, on est\u00e0 documentat que el sacerdot Pere de Montsant va ser el primer ermit\u00e0 de la Serra al segle XII. Cada any a l\u2019ermita celebren un aplec el dia 17 d’agost on totes les Montsants estan convidades.<\/p>\n\n\n\n
No ens podem perdre El Rac\u00f3 del Teix mil\u00b7lenari, els tres salts d’aigua del Toll de l’ou, les vistes del balc\u00f3 del Priorat i l’amagat Clot del Cirer, perqu\u00e8 s\u00f3n espais ic\u00f2nics, impressionants i imprescindibles.<\/p>\n\n\n\n
Deixo la part espiritual per als te\u00f2legs, per\u00f2 cal destacar la senzilla bellesa de les ermites constru\u00efdes a les coves i a la falda de la Serra, i no oblidem la Cartoixa abandonada durant la desamortitzaci\u00f3 de Mendizabal i la revolta popular al segle XIX.<\/p>\n\n\n\n
Personalment pujar al Montsant no m\u2019apropa a D\u00e9u per\u00f2 el silenci i el paisatge em deixen corpr\u00e8s, em fan enyorar-lo quan el tinc lluny.<\/p>\n\n\n\n
Enric Mart\u00ednez<\/p>\n\n\n\n
Ca La Carxanta<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La Serra del Montsant \u00e9s salvatge, les carboneres i els cultius fa cent anys que han desaparegut i la vegetaci\u00f3 amaga les restes d’activitat humana. El mass\u00eds de conglomerat s\u2019obre de sud-oest a nord-est i el barranc dels P\u00e8lags el divideix en dos parts, com una cicatriu. Albarca, Cornudella, La Morera, Escaladei i les Vilelles… Read More »Un tast de Montsant<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":378,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_themeisle_gutenberg_block_has_review":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-377","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/377"}],"collection":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=377"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/377\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":379,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/377\/revisions\/379"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/media\/378"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=377"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=377"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=377"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}