En aquesta vida sento que he tingut tres fills (o quatre\u2026). Els xiquets em van agafar gran, segons els c\u00e0nons. Les xiquetes van vindre de m\u00e9s jove. La que avui ens ocupa va arribar quan jo estava en plena joventut. Va n\u00e9ixer quan tenia 25 anys i li vaig poder dedicar tota l\u2019energia i l\u2019esfor\u00e7 que en aquells moments ella necessitava, perqu\u00e8 cal dir que l\u2019arribada no li va ser f\u00e0cil.<\/p>\n\n\n\n
Com qualsevol criatura a qui no tothom espera, hi ha qui la va voler avortar, qui la va obviar, qui en va malparlar (molts, a l\u2019inici), i qui la va veure com una oportunitat de generar noves il\u00b7lusions i d\u2019omplir buits que alguns est\u00e0vem conven\u00e7uts que calia omplir. Aquests \u2014molts, afortunadament\u2014 li van fer un coix\u00ed que la va esperonar des de l\u2019inici. De seguida que va apar\u00e8ixer va necessitar nom, \u00e9s clar, i aqu\u00ed va arribar all\u00f2 de les llistes i les tries. El meu esperit de dialect\u00f2loga i ling\u00fcistica en va proposar un que la defin\u00eds (i ens defin\u00eds): L\u2019Espona, una paraula pr\u00f2pia del nostre parlar, que ens singularitzava i que tenia, en el nom, la fortalesa del que naixia: un marge compost per pedres col\u00b7locades estrat\u00e8gicament, amb unes que es necessiten a les altres per fer for\u00e7a i no deixar-se v\u00e8ncer pels aiguats o pels derrocs, amb el suport de rebles que la falcaran i que faran que aguanti anys enll\u00e0. Pel que sigui, el nom va guanyar les apostes i encara avui la tenim, dreta i vencent.<\/p>\n\n\n\n
La petita Espona va viure els primers anys amb la necessitat de disposar de totes les nostres energies i, personalment, m\u2019hi vaig lliurar en cos i \u00e0nima, tal com es fa amb qualsevol fill. Li vaig (vam) intentar inculcar uns valors s\u00f2lids, que la permetessin transcendir m\u00e9s enll\u00e0 de recels o de visions malpensades. Certament, ten\u00edem la convicci\u00f3 que venia a omplir un buit i que havia de servir per conservar un llegat i per fer reviure, a petits i a grans, la nostra ess\u00e8ncia com a poble, les nostres tradicions, el passat perdut. Vol\u00edem que ajud\u00e9s a preservar de l\u2019oblit all\u00f2 que hem estat i a oferir-ho a les generacions futures, i en aix\u00f2 hi vam esmer\u00e7ar els anys m\u00e9s dol\u00e7os de la nostra vida. Penso que ens en vam sortir amb \u00e8xit i que el nostre prop\u00f2sit inicial sempre ha quedat intacte.<\/p>\n\n\n\n
Al mateix temps que ella creixia forta i que molta gent anava perdent el temor inicial i en comprenia el seu sentit, ella anava guanyant admiradors i el nostre projecte creixia als nostres ulls amb molta m\u00e9s bellesa de la que hav\u00edem imaginat. Veure-la forta, arrelada i valenta ens va fer forts i valents a nosaltres per encarar amb ella fites que encara avui ens sorprenen. Amb ella vam donar-nos a con\u00e8ixer poble enll\u00e0, vam sortir als mitjans de comunicaci\u00f3, vam publicar articles, llibres, opuscles i vam anar fent el que ten\u00edem previst des de l\u2019inici: llegat que quedar\u00e0 per sempre…<\/p>\n\n\n\n
Passats els anys, va arribar la maduresa i, com sempre passa, ens va agafar cansats. Personalment a mi m\u2019ha agafat cansada, cansada d\u2019un acompanyament intens durant tot el seu trajecte, d\u2019alguns maldecaps, per qu\u00e8 no dir-ho, de molt remar \u2014a vegades amb poques mans, malgrat tot\u2014, i d\u2019haver-me impregnat d\u2019una responsabilitat (potser excessiva) que feia que L\u2019Espona fos part de mi mateixa i, per tant, no pogu\u00e9s deixar-la del tot de la m\u00e0.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019Espona, doncs, \u00e9s part de mi: del que soc, de com he crescut, del que he fet, de com i qu\u00e8 he viscut, del meu tarann\u00e0, d\u2019amistats que quedaran al cor, de les meues fermes conviccions, dels valors que m\u2019han transm\u00e8s i he procurat transmetre. Del meu ADN. Per\u00f2 ara, 25 anys despr\u00e9s, em sento esgotada de no treure-li l\u2019ull del damunt i sento que \u00e9s hora que camini sense la meua crossa. T\u00e9 bons companys de viatge que sabran guiar-li el dest\u00ed i ella mateixa, per com ha estat pujada, confio que tindr\u00e0 la fortalesa de no deixar-se v\u00e8ncer mai del tot pels aiguats o les tempestes.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019Espona necessita que noves mans, noves visions i nous temps la vagin conduint en el seu trajecte: del 2000 a avui el m\u00f3n ha canviat i les necessitats que com a poble ten\u00edem aquell any del naixement no s\u00f3n les mateixes que les d\u2019avui, perqu\u00e8 el poble tampoc no \u00e9s el mateix. La meua decisi\u00f3 de viure aquesta nova etapa de l\u2019entitat com a espectadora no far\u00e0 que el meu instint de mare deixi de vetllar per ella, ni d\u2019estimar-la com m\u00e9s que res al m\u00f3n, per\u00f2 estic conven\u00e7uda que una entitat com la nostra, que va haver de n\u00e9ixer justificant la seua exist\u00e8ncia i que ha hagut de demostrar any rere any la ra\u00f3 de ser, en seguir\u00e0 viva encara molts m\u00e9s i donar\u00e0 fruits que seguiran entelant-nos els ulls. Res em faria tan feli\u00e7 i confio que, sobretot la joventut, li donar\u00e0 l\u2019espenta que ara li cal. Llarga vida a L\u2019Espona i que nosaltres ho puguem veure!<\/p>\n\n\n\n
Olga Cubells Bartolom\u00e9<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En aquesta vida sento que he tingut tres fills (o quatre\u2026). Els xiquets em van agafar gran, segons els c\u00e0nons. Les xiquetes van vindre de m\u00e9s jove. La que avui ens ocupa va arribar quan jo estava en plena joventut. Va n\u00e9ixer quan tenia 25 anys i li vaig poder dedicar tota l\u2019energia i l\u2019esfor\u00e7… Read More »Enlla\u00e7os maternals i la necessitat de deixar anar la m\u00e0<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":347,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_themeisle_gutenberg_block_has_review":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-346","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/346"}],"collection":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=346"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/346\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":348,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/346\/revisions\/348"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/media\/347"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=346"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=346"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=346"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}