Amb aquest article intento obrir un debat, tot i que no s\u00e9 si ser\u00e0 possible, perqu\u00e8 des de fa molts anys fa l\u2019efecte que el tema de la pertinen\u00e7a de la Palma a la comarca de la Ribera d\u2019Ebre (n\u2019\u00e9s el municipi situat m\u00e9s al nord) sembla tancat definitivament. Per\u00f2, si ens fixem en altres aspectes, potser podr\u00edem deduir que, en realitat, la Palma \u00e9s el poble de m\u00e9s al sud de les Garrigues. Tot seguit intentar\u00e9 justificar aquesta hip\u00f2tesi.<\/p>\n\n\n\n
Si observem la ubicaci\u00f3 i l\u2019estructura urban\u00edstica del nostre poble, veurem que t\u00e9 m\u00e9s similituds amb d\u2019altres de les Garrigues meridionals que no pas amb els de la Ribera d\u2019Ebre o, fins i tot, amb els del Priorat. Efectivament, no estem ubicats a la vora de cap riu, i la provisi\u00f3 d\u2019aigua per a animals i, fins i tot, per a persones, depenia de basses (la m\u00e9s important era la que estava situada a la pla\u00e7a Catalunya) i la irrigaci\u00f3 dels horts de subsist\u00e8ncia, de torrents irregulars com ara els barrancs dels Sorts, de la Font Vella, de la Vall Major o del riu de la Cana. Hi havia fonts, tamb\u00e9 irregulars, com la de Font Vella o la Fonteta al Roc. I tot aix\u00f2 en un paisatge de sec\u00e0 amb poca pluja i llargs episodis de sequera. Des del punt de vista urban\u00edstic, veiem que el centre actual de la poblaci\u00f3 \u00e9s una gran pla\u00e7a que, antigament, era una bassa que recollia les aig\u00fces pluvials. Fixeu-vos, doncs, que Bovera i la Granadella tenen una ubicaci\u00f3 i un urbanisme similars. Flix, per exemple, municipi a la vora del riu i que a l\u2019Edat Mitjana va formar un \u00abtot\u00bb amb la Palma, t\u00e9 una estructura completament diferent.<\/p>\n\n\n\n
Una altra q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s la dels conreus: origin\u00e0riament, agricultura de subsist\u00e8ncia amb preponder\u00e0ncia dels cereals, primer, de la vinya, despr\u00e9s, i, a partir de mitjans del segle XIX, expansi\u00f3 de l\u2019olivera i, al segle XX, domini de la varietat arbequina. Igual que a les Garrigues. \u00c9s cert que des de fa molts anys el mercat principal del nostre oli \u00e9s Reus (en concret, la Uni\u00f3 de Cooperatives), per\u00f2, sens dubte, aix\u00f2 t\u00e9 molt a veure amb la divisi\u00f3 provincial, de la qual parlar\u00e9 m\u00e9s endavant.<\/p>\n\n\n\n
La parla tamb\u00e9 \u00e9s un element a tindre en compte en aquesta proposta de debat que faig: malgrat que ha evolucionat (no entrar\u00e9 si en sentit positiu o negatiu), el catal\u00e0 que parlem \u00e9s clarament de la variant lleidatana, cosa que \u00e9s una particularitat evident que ens distingeix de la resta de pobles de la comarca i que ens apropa a Bovera, la Granadella o Bellaguarda, per exemple.<\/p>\n\n\n\n
Un altra dimensi\u00f3 d\u2019aquest debat que proposo obrir \u00e9s la hist\u00f2rica. Per exemple, el 1262 la Palma, juntament amb Flix, va ser adquirida per un ciutad\u00e0 de Lleida: Arnau de Bosc. Fins al 1716, vam formar part de la vegueria de Lleida i, des d\u2019aleshores fins al 1833, del corregiment de Lleida. La pres\u00e8ncia de les restes de l\u2019Hostalet, on sojornaven els traginers i viatgers que transitaven pel cam\u00ed de la Granadella, sembla demostrar la import\u00e0ncia d\u2019aquesta ruta, almenys fins al 1833, quan va entrar en vigor la divisi\u00f3 provincial.<\/p>\n\n\n\n
La nova estructura territorial de l\u2019Estat espanyol es va establir a partir criteris “racionals”: extensi\u00f3 (des del punt m\u00e9s allunyat de la prov\u00edncia hauria de poder arribar-se a la capital en un dia), poblaci\u00f3 (les prov\u00edncies haurien de tindre una poblaci\u00f3 entre 100.000 i 400.000 persones) i coher\u00e8ncia geogr\u00e0fica. Aquesta \u00abracionalitat\u00bb, per\u00f2, deixava de banda, en alguns casos, criteris hist\u00f2rics i geogr\u00e0fics. Penso que ens trobem en un d\u2019aquests casos. Les comunicacions, pensades per a la connexi\u00f3 amb la capital provincial, Tarragona, via Reus, comencen amb la l\u00ednia f\u00e8rria (Barcelona-Tarragona-Reus-Flix-Saragossa-Madrid) m\u00e9s propera (no hi ha connexi\u00f3 ferrovi\u00e0ria amb Lleida), i segueixen amb les carreteres que es van construir a principis del segle XX.<\/p>\n\n\n\n
Els vincles amb les Garrigues i Lleida, sens dubte, es van comen\u00e7ar a afeblir al llarg dels segles XIX i XX, i es van enfortir amb Tarragona i Reus. A tot aix\u00f2, cal afegir el Reial Decret de 2 de juliol de 1916, en qu\u00e8 es modificaven els top\u00f2nims de municipis que tinguessin el mateix nom per distingir-los dels que es diuen igual. Pere Mu\u00f1oz ens ho explica en una entrada del seu blog<\/a>: la Palma passa a anomenar-se La Palma de Ebro (posteriorment ser\u00e0 La Palma d\u2019Ebre) per distingir-la de la Palma de Cervell\u00f3 o de la Palma del R\u00edo. Aix\u00f2 ens va crear un lligam molt discutible amb el riu Ebre, que est\u00e0 situat a m\u00e9s de 14 quil\u00f2metres de dist\u00e0ncia! Suposo que la divisi\u00f3 provincial i el fet que l\u2019estaci\u00f3 de ferrocarril m\u00e9s propera fos a Flix, juntament amb les vincles hist\u00f2rics amb aquesta poblaci\u00f3, devia portar a Pau Vila a incloure la Palma d\u2019Ebre a la Ribera d\u2019Ebre en el seu projecte de divisi\u00f3 comarcal<\/a> de 1931 (tamb\u00e9 hi va incloure Bovera, per exemple), que \u00e9s on ens vam quedar a la divisi\u00f3 comarcal de 1936 i on continuem a l\u2019actual.<\/p>\n\n\n\n Ara b\u00e9, \u00e9s possible canviar de comarca i passar a formar part de les Garrigues? T\u00e8cnicament s\u00ed, tot i que, evidentment hi ha d\u2019haver una voluntat popular per posar-ho en marxa i, despr\u00e9s, hi ha tota la q\u00fcesti\u00f3 legislativa. A partir d\u2019aqu\u00ed voldria fer unes consideracions:<\/p>\n\n\n\n – Hi ha un precedent al territori: Flix va demanar fa anys, si no el canvi de comarca, s\u00ed pert\u00e0nyer, des del punt de vista sanitari, a Lleida, entre altres coses perqu\u00e8 la comunicaci\u00f3 per carretera, amb l\u2019obertura de l\u2019eix de l\u2019Ebre en direcci\u00f3 a Lleida, feia que fos m\u00e9s proper anar a la capital del Segri\u00e0 que a Tortosa o a Reus.<\/p>\n\n\n\n – Hi ha hagut municipis que han canviat de comarca en els darrers anys. Per exemple, Biosca i Tor\u00e0, que pertanyien a la Segarra, el 2023 van passar al Solson\u00e8s. Tamb\u00e9 diversos municipis que pertanyien al Bages, Vall\u00e8s Oriental i Osona van passar a la nova comarca del Moian\u00e8s el 2015 (despr\u00e9s d\u2019haver celebrat una consulta no vinculant en cadascun d\u2019aquests pobles). Posteriorment, el 2023 es va crear la comarca del Llu\u00e7an\u00e8s, formada per antics municipis del Bages i Osona.<\/p>\n\n\n\n – Alg\u00fa pot dir que no hi ha comarques amb municipis que pertanyin a m\u00e9s d\u2019una prov\u00edncia. Aix\u00f2, no obstant, no \u00e9s aix\u00ed: la Cerdanya est\u00e0 dividida entre les prov\u00edncies de Girona i Lleida, i tamb\u00e9 trobem que G\u00f3sol, de la prov\u00edncia de Lleida, forma part del Bergued\u00e0 (majorit\u00e0riament, prov\u00edncia de Barcelona), Fogars de la Selva (Barcelona), forma part de la \u00abgironina\u00bb La Selva i que dos pobles de la prov\u00edncia de Girona, Viladrau i Vidr\u00e0, formen part d\u2019Osona, la majoria dels municipis de la qual pertanyen a la prov\u00edncia de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n En definitiva, les fronteres administratives no s\u00f3n inamovibles, per\u00f2, evidentment, hi ha d\u2019haver una mobilitzaci\u00f3 popular per poder-les canviar. Per tant, tal com he dit, proposo obrir aquest debat. Si es produeix, veurem cap a on porta. Si aquest debat no genera cap inter\u00e8s, doncs, simplement, no es produir\u00e0. Ara b\u00e9, passi el que passi, el que sembla \u00e9s que les similituds de la Palma amb els pobles del sud de les Garrigues hi s\u00f3n i hi continuaran sent.<\/p>\n\n\n\n Ricard Sas Filella<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Amb aquest article intento obrir un debat, tot i que no s\u00e9 si ser\u00e0 possible, perqu\u00e8 des de fa molts anys fa l\u2019efecte que el tema de la pertinen\u00e7a de la Palma a la comarca de la Ribera d\u2019Ebre (n\u2019\u00e9s el municipi situat m\u00e9s al nord) sembla tancat definitivament. Per\u00f2, si ens fixem en altres… Read More »I si la Palma fos un poble de les Garrigues?<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":336,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_themeisle_gutenberg_block_has_review":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-335","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/335"}],"collection":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=335"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/335\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":340,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/335\/revisions\/340"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/media\/336"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=335"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=335"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=335"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}