Sembla que fos ahir… i ja han passat vint-i-cinc anys. S\u00ed, s\u00ed, vint-i-cinc anys! Mitja vida (o, si m\u00e9s no, una tercera part) fent Espona! I quins anys! Que n\u2019han canviat, de coses, en aquests vint-i-cinc anys! N\u2019hi ha prou amb un exemple! Quan ens vam constituir, un Dissabte Sant de l\u2019any 2000, els tel\u00e8fons m\u00f2bils encara feien els primers passos de la seua singladura al nostre pa\u00eds, i l\u2019\u00fas m\u00e9s o menys generalitzat d\u2019Internet tamb\u00e9 era una cosa for\u00e7a recent, i a utilitzar el correu electr\u00f2nic es pot dir que encara ens hi est\u00e0vem acostumant. Des d\u2019aleshores, han passat molt\u00edssimes coses en aquest sentit: l\u2019evoluci\u00f3 vertiginosa dels dispositius (m\u00f2bils i no m\u00f2bils), l\u2019aparici\u00f3 dels tel\u00e8fons intel\u00b7ligents, de les xarxes socials… i fins arribar a la recent irrupci\u00f3 de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i tot el que comporta. I qu\u00e8 dir de la pol\u00edtica catalana? Quan vam apar\u00e8ixer, l\u2019any 2000, encara governava Jordi Pujol. Despr\u00e9s va vindre el tripartit, i la renovaci\u00f3 de l\u2019Estatut, i la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional, i el Proc\u00e9s independentista, i el refer\u00e8ndum de l\u20191 d\u2019octubre, i l\u2019exili i la pres\u00f3 dels principals l\u00edders que n\u2019havien estat al capdavant.., fins arribar a l\u2019actual situaci\u00f3, quan tornem a tindre a un president socialista a la pla\u00e7a de Sant Jaume.<\/p>\n\n\n\n
Per tant, com es pot veure en aquestes poques l\u00ednies, i agafant nom\u00e9s dos \u00e0mbits com a exemple, els vint-i-cinc anys de l\u2019Espona s\u00f3n uns anys que han donat molt de si. I des del punt de vista de la Palma, tamb\u00e9. Tot i que en un escenari petit, com \u00e9s el del poble, un podria pensar que les coses s\u00f3n m\u00e9s immutables, tamb\u00e9 hi han passat for\u00e7a coses. Quan vam apar\u00e8ixer, existia una clara pluralitat pol\u00edtica al poble, amb dues candidatures que s’enfrontaven a les eleccions a l\u2019Ajuntament, cosa que avui sembla ja una cosa del passat (a les darreres eleccions municipals nom\u00e9s hi va conc\u00f3rrer una candidatura). Igualment, quan ens vam constituir, vam suposar una alenada d\u2019aire fresc en el teixit cultural i associatiu del poble (el Mussol havia aparegut cinc anys abans), mentre que, actualment, han florit al nostre voltant una muni\u00f3 d\u2019associacions i entitats de tot tipus: grup de diables, grup de teatre, associaci\u00f3 de dones, associaci\u00f3 de jubilats, associaci\u00f3 de j\u00f3vens…<\/p>\n\n\n\n
I L\u2019Espona? Doncs tampoc ha sigut aliena a aquesta evoluci\u00f3 natural de les coses. Podr\u00edem parlar dels anys inicials d’efervesc\u00e8ncia, amb els primers cicles de les Xarrades a la fresca, la irrupci\u00f3 de les activitats de recuperaci\u00f3, amb les primeres festes del Segar i del Batre, i les segones, i la carbonera.., amb l\u2019aparici\u00f3 i regular sortida, cada dos mesos, del Reble, amb el primer n\u00famero de la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abFent Espona\u00bb, amb l’exposici\u00f3 sobre el cat\u00e0leg arquitect\u00f2nic i etnol\u00f2gic del terme, malauradament mai acabat… Aquesta etapa la podr\u00edem estendre fins al que va suposar, de majoria d\u2019edat, l’acte de celebraci\u00f3 del des\u00e8 aniversari, a la sala del Sindicat, el Dissabte Sant de l\u2019any 2010. Despr\u00e9s d\u2019aix\u00f2 venen els que podr\u00edem anomenar els anys de la pl\u00e0cida maduresa, en els quals l\u2019associaci\u00f3 anava com un tro. Van ser els anys en qu\u00e8 ens vam replantejar el model de les activitats de recuperaci\u00f3, que es van deixar de fer, per\u00f2 en els quals vam aconseguir fer un pas m\u00e9s, en el sentit de processar i difondre la informaci\u00f3 recollida, amb diverses confer\u00e8ncies fetes a altres pobles, explicant el que hav\u00edem fet (Ulldemolins, Flix…), l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un article sobre aix\u00f2 a la miscel\u00b7l\u00e0nia del CERE, l\u2019aparici\u00f3 del llibre Deu plats i un tup\u00ed<\/em> o de l’ospuscle Cantar i jugar<\/em>. Tamb\u00e9 van ser els anys de la realitzaci\u00f3 de les sortides, i de la trilogia conformada per les passejades pel nucli urb\u00e0, per l’entorn humit del barranc i pel sec\u00e0 (ll\u00e0stima que aquesta darrera no s’hagi acabat convertint en un opuscle, com les altres dues). La culminaci\u00f3 d’aquesta etapa la podem fixar en la publicaci\u00f3 del llibre sobre els cent anys del Sindicat, impulsat per l’Espona i editat per la Cooperativa, l’any 2019.<\/p>\n\n\n\n I despr\u00e9s han vingut els darrers anys, d\u2019un cert amortiment i frenada de ritme, fruit de moltes causes (la pand\u00e8mia va ser una trencada de ritme important; hav\u00edem de celebrar el vint\u00e8 aniversari i no va poder ser), i l\u2019esgotament dels membres, ja que, malgrat algunes excepcions molt reeixides, a la junta mai hem aconseguit fer una renovaci\u00f3 real, i ens hem hagut de limitar a anar jugant al joc de les cadires, anant intercanviant els c\u00e0rrecs. En aquest anys, ens hem dedicat a mantindre la p\u00e0gina web, a publicar un Reble cada dos mesos (ara ja en format d\u2019entrada al blog del mateix nom, que es mant\u00e9 en l\u00ednia) i a l’organitzaci\u00f3, a l\u2019estiu, del cicle de Xarrades. Malgrat aix\u00f2, hi ha hagut moments d’espurnejades importants, com la xarrada sobre els Legamber\u2019s, o la d\u2019Arturo Gaya, l\u2019estiu passat. Tamb\u00e9 han estat anys, aquests darrers, d\u2019acostament a l\u2019Ajuntament i a Lo Mussol, amb qui hem encetat recentment una etapa de col\u00b7laboraci\u00f3 introduint una secci\u00f3 fixa a la revista, on en principi s\u2019hi publicaran articles ja apareguts al Reble 2.0.<\/p>\n\n\n\n I aix\u00ed \u00e9s com ens hem plantat al vint-i-cinqu\u00e8 aniversari, i com ens hem plantejat una s\u00e8rie d\u2019actes commemoratius, per a celebrar-lo tal com pertoca. La publicaci\u00f3 d’aquesta entrada al Reble suposa, en aquest sentit, el tret de sortida d\u2019una agenda d\u2019actes, que no \u00e9s la m\u00e9s carregada del m\u00f3n, per\u00f2 que s\u00ed que \u00e9s la que ens podem permetre en aquests moments. En primer lloc, el Dissabte Sant de 2025 tindr\u00e0 lloc l\u2019acte institucional de celebraci\u00f3 del vint-i-cinqu\u00e8 aniversari, en el qual, a m\u00e9s de membres de l\u2019Associaci\u00f3, hi participaran membres d\u2019associacions de l\u2019entorn amb qui ens hem relacionat al llarg del nostre cam\u00ed. Volem que, a m\u00e9s d\u2019un acte retrospectiu i de commemoraci\u00f3, sigui un acte prospectiu, i de reflexi\u00f3 de cara al futur, sobre l’estat de la cultura i de l’associacionisme en general, al nostre entorn m\u00e9s proper. Despr\u00e9s d\u2019aix\u00f2, a l\u2019estiu del mateix any 2025, vindr\u00e0 la vint-i-quatrena edici\u00f3 del nostre cicle de Xarrades a la fresca (observi\u2019s que nom\u00e9s hem fallat un any, per la pand\u00e8mia), que esperem que sigui d\u2019inter\u00e8s, com ha estat tots aquests anys. Finalment, treballarem en l\u2019edici\u00f3 d\u2019un llibre que recopilar\u00e0 al voltant de vint-i-cinc anys de Reble (el butllet\u00ed va sorgir al 2001 i el llibre sortir\u00e0 ja al 2026), que presentarem el Dissabte Sant de 2026, i que suposar\u00e0 el tancament de les celebracions pel quart de segle d\u2019exist\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n Ara b\u00e9, no tot s\u00f3n flors i violes. Estem molt contents de poder celebrar una traject\u00f2ria tan reeixida, per\u00f2 no ho fem en el millor moment. D\u00e9u ser un virus, deia el Gerard Gual, en un dels primers Rebles, cap all\u00e0 a l\u2019any 2002, amb motiu de la desaparici\u00f3 del club de futbol. Doncs b\u00e9, el virus ens ha enxampat tamb\u00e9 a L\u2019Espona, hem sobreviscut a una pand\u00e8mia mundial, per\u00f2 no s\u00e9 si ho podrem fer a aquest virus tant particular que, a m\u00e9s, pel que hem pogut copsar a l\u2019entorn associatiu m\u00e9s proper, no \u00e9s exclusiu nostre. Els qui hem portat el tim\u00f3 de L\u2019Espona estem molt esgotats. S\u00f3n molts anys, moltes vicissituds viscudes a nivell personal, familiar, laboral (ja ho deia abans, mitja vida!), i a m\u00e9s ja no tenim, al nostre entorn, aquell grup d\u2019una trentena de socis i s\u00f2cies que sempre ens donaven suport directe en tot el que f\u00e8iem. La vida passa per a tothom, la gent es fa gran, la gent es cansa, alguns malauradament han traspassat.., i tampoc no trobem entre el jovent la implicaci\u00f3 necess\u00e0ria per a prendre el relleu. Per tant, si no aconseguim el relleu necessari -de fet, ara ja imprescindible-, L\u2019Espona, despr\u00e9s de celebrar el seu vint-i-cinqu\u00e8 aniversari, haur\u00e0 d\u2019anar fent les accions necess\u00e0ries per a cloure l\u2019activitat, i a aix\u00f2 dedicarem els dos \u00faltims anys de l\u2019actual junta, ja que no podem seguir amb la din\u00e0mica de rotaci\u00f3 de c\u00e0rrecs. Esperem, d\u2019aqu\u00ed a all\u00e0, que l’embranzida que ens donar\u00e0 la celebraci\u00f3 que tot just ara comencem, permeti que apareguin algunes persones que puguin agafar-nos el relleu, i que el virus al qual al\u00b7ludia el Gerard, no se surti amb la seua, un cop m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n Sergi Cuadrado Ciuraneta<\/p>\n\n\n\n President de l\u2019Associaci\u00f3 Cultural L\u2019Espona<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Sembla que fos ahir… i ja han passat vint-i-cinc anys. S\u00ed, s\u00ed, vint-i-cinc anys! Mitja vida (o, si m\u00e9s no, una tercera part) fent Espona! I quins anys! Que n\u2019han canviat, de coses, en aquests vint-i-cinc anys! N\u2019hi ha prou amb un exemple! Quan ens vam constituir, un Dissabte Sant de l\u2019any 2000, els tel\u00e8fons… Read More »Vint-i-cinc anys fent Espona!<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":331,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_themeisle_gutenberg_block_has_review":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-330","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/330"}],"collection":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=330"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/330\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":333,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/330\/revisions\/333"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/media\/331"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=330"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=330"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=330"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}