A final de l’any passat van saltar totes les alarmes quan es van publicar les dades del darrer informe PISA. L’informe PISA \u00e9s el Programa per a l’Avaluaci\u00f3 Internacional de l’Alumnat de l’OCDE (Organitzaci\u00f3 de Cooperaci\u00f3 Internacional composta per trenta-vuit estats ) i t\u00e9 l’objectiu de mesurar les capacitats de l’alumnat de quinze anys per a utilitzar els seus coneixements i habilitats en lectura, matem\u00e0tiques i ci\u00e8ncies per afrontar els reptes de la vida real.<\/p>\n\n\n\n
En aquest informe, Catalunya se situava a la cua d’Europa i a la cua d’Espanya, deien els titulars dels mitjans. La not\u00edcia no venia de nou, ja que, uns mesos abans, els resultats de les proves PIRLS, unes proves d’avaluaci\u00f3 de la comprensi\u00f3 lectora que es fan a l’alumnat de 4t de prim\u00e0ria, anaven en la mateixa l\u00ednia.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2, com \u00e9s que hem arribat fins aqu\u00ed? En aquestes l\u00ednies intentar\u00e9 donar resposta a aquesta pregunta. Vagi per endavant que el que aqu\u00ed escriur\u00e9 \u00e9s fruit de la meva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia com a professor de secund\u00e0ria en els darrers set anys. Per tant, \u00e9s una visi\u00f3 esbiaixada, segur que s\u00ed, per\u00f2 molt propera a la realitat, arran d’aula, des de la trinxera, podr\u00edem dir.<\/p>\n\n\n\n
El 25 d’agost de 2015, o sigui, fa gaireb\u00e9 deu anys, la Generalitat aprovava el DECRET 187\/2015, d’ordenaci\u00f3 dels ensenyaments de l’educaci\u00f3 secund\u00e0ria obligat\u00f2ria (un parell de mesos abans s’havia aprovat l’equivalent per prim\u00e0ria), que establia un model d\u2019ensenyament de car\u00e0cter competencial. Qu\u00e8 vol dir aix\u00f2? Simplificant molt, que l’educaci\u00f3 com l’hav\u00edem conegut fins aleshores, \u00e9s a dir, com aquell exercici en qu\u00e8 el professorat transmetia uns coneixements a l’alumnat que, amb aquesta pr\u00e0ctica, els aprenia, canviava diametralment, ja que ara l’objectiu de l’ensenyament era que l’alumnat assol\u00eds una s\u00e8rie de “compet\u00e8ncies”, sent el “protagonista del propi aprenentatge”. Aix\u00f2, que es feia seguint els dictats d’organitzacions com l’OCDE (s\u00ed, la de l’informe PISA), i la UE, a la pr\u00e0ctica, volia dir moltes coses, com ara que l\u2019alumnat havia “d\u2019estar al centre del proc\u00e9s d\u2019aprenentatge” (sense que ning\u00fa s\u00e0piga qu\u00e8 vol dir exactament aix\u00f2), mentre que el professorat passava a ser un mer “acompanyant”, en el mencionat proc\u00e9s, que l’alumnat havia de “descobrir per ell mateix” els aprenentatges (quan no tenen ni el grau de maduresa, ni els coneixements previs per a fer-ho), i que les activitats d’aprenentatge havien de ser majorit\u00e0riament a trav\u00e9s dels grups cooperatius (condemnant a certs alumnes a fer, de manera invariable i constant, la feina dels altres, i a altres que els facin la pr\u00f2pia feina, com veiem dia s\u00ed, dia tamb\u00e9, el professorat), i a fomentar, de manera for\u00e7ada i artificiosa, l’esperit cr\u00edtic (un esperit cr\u00edtic que sense coneixements previs acaba sent “cunyadisme” i “negacionisme”, com tamb\u00e9 veiem dia a dia).<\/p>\n\n\n\n
M\u00e9s o menys, tothom pot estar d’acord en qu\u00e8 l’alumnat, a trav\u00e9s del seu treball, acaba sent competent en determinats aspectes, que el preparen per a la vida adulta, professional, i que \u00e9s important que aix\u00ed sigui. No ho s\u00e9, per exemple, llegir i entendre el que diu un text, redactar un text coherent i adequat a les normes ortogr\u00e0fiques, interpretar una font d’informaci\u00f3 i extreure’n all\u00f2 que \u00e9s m\u00e9s important, dibuixar i ser capa\u00e7 de fer creacions art\u00edstiques m\u00e9s o menys senzilles, saber cantar o saber tocar un instrument, etc. Per\u00f2 no, les “compet\u00e8ncies”, segons l’establert en el decret anteriorment mencionat, s\u00f3n un conjunt d’enunciats (unes deu o dotze per mat\u00e8ria), que alg\u00fa amb estudis superiors com jo s’ha de llegir tres o quatre vegades per a discernir (m\u00e9s o menys) el que volen dir. Ja anem malament!<\/p>\n\n\n\n
A m\u00e9s, en virtut del decret, i l’aplicaci\u00f3 del model competencial, el curr\u00edculum, o sigui, l’estructura dels programes de cada nivell escolar (prim\u00e0ria, secund\u00e0ria…), passava de ser un curr\u00edculum clar, organitzat i estructurat, a ser un curr\u00edculum dif\u00fas, poc definit. De fet, en el DECRET 187\/2015, el curr\u00edculum que apareix \u00e9s tan sols una proposta, que els diferents centres, professorat, etc. poden aplicar o no, en funci\u00f3 del seu “projecte educatiu” o “l\u00ednia de centre”, i en virtut de la seva “autonomia de centre”. A la pr\u00e0ctica, qu\u00e8 vol dir aix\u00f2? Doncs que no tots els centres educatius fan una mateixa oferta d’estudis, sin\u00f3 que aquesta canvia en funci\u00f3 de m\u00faltiples factors com les idees de l’equip directiu, la composici\u00f3 del claustre, l’estrat\u00e8gia per a captar m\u00e9s alumnat que, aix\u00ed, es converteix, ell i les seves fam\u00edlies, en comptes d’usuaris, o beneficiaris, en clients. \u00c9s com si an\u00e9ssim al metge i en uns CAP ens tractessin amb medicina convencional, en uns altres, fossin m\u00e9s partidaris de l’\u00fas de l’homeopatia i, finalment, en uns altres ho fossin m\u00e9s de les ter\u00e0pies basades en l’energia i els usuaris en tri\u00e9ssim un o un altre segons la nostra conveni\u00e8ncia, ideologia, etc.<\/p>\n\n\n\n
Aquest element central s\u2019ha acompanyat d’altres elements tamb\u00e9 substancials. L’any 2017 s’aprova el DECRET 150\/2017, de 17 d’octubre, de l’atenci\u00f3 educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. M\u00e9s enll\u00e0 de tota la teoria que hi ha al darrere d’aquest fet, en principi molt lloable, a la pr\u00e0ctica, el que ha implicat aquest nou marc normatiu \u00e9s que tendeixen a desapar\u00e8ixer les escoles d’educaci\u00f3 especial i, per tant, tamb\u00e9 el personal especialitzat que hi treballava, i que l’alumnat amb necessitats especials es vegi abocat a romandre en centres i aules ordin\u00e0ries, el professorat de les quals els ha d’atendre sense formaci\u00f3 adequada i, pr\u00e0cticament sempre, sense cap mena de recurs addicional. Permeteu-me dir-ho aix\u00ed, al final, es tracta d’una retallada encoberta de bones paraules i bones intencions.<\/p>\n\n\n\n
Seguim! L’any 2018 s’aprova l’Ordre ENS\/108\/2018, de 4 de juliol, per la qual es determinen el procediment, els documents i els requisits formals del proc\u00e9s d\u2019avaluaci\u00f3 a l\u2019Educaci\u00f3 Secund\u00e0ria Obligat\u00f2ria, a partir de la qual s’aplica de ple l’avaluaci\u00f3 competencial. Qu\u00e8 vol dir aix\u00f2, un cop m\u00e9s? Doncs que les notes num\u00e8riques, les de tota la vida i les que tothom ent\u00e9n, queden substitu\u00efdes per unes notes qualitatives (AS, AN, AE i NA, que, tot i que en els documents d’orientaci\u00f3 del Departament no apareix, la realitat \u00e9s tossuda i finalment han d’acabar existint). A la pr\u00e0ctica, aix\u00f2 implica una considerable desorientaci\u00f3, ja que sovint les fam\u00edlies no saben exactament qu\u00e8 vol dir aix\u00f2 d’un AS, un AN… (tinguem en compte que, si ho pensem en termes num\u00e8rics, un AS pot ser des d’un 4,5 fins a un 6,9), una certa arbitrarietat, ja que, si hi ha n\u00fameros, les qualificacions provenen d’una mitjana aritm\u00e8tica, mentre que, amb les lletres, quan s’han de conjuntar les diferents qualificacions en una sola nota, final, sovint s’ha de fer de manera poc precisa, i for\u00e7a subjectiva perqu\u00e8, clar, si un alumne t\u00e9 un AS i un AN, com que no es pot fer una mitjana (aritm\u00e8tica) entre una i una altra nota, finalment, qu\u00e8 se li posa? Un AN o un AS? Per\u00f2, a m\u00e9s, i per acabar-ho d’adobar, aquest sistema de lletres suposa una clara injust\u00edcia, ja que, aquestes notes qualitatives, al final de l’etapa, for\u00e7osament s’han de traduir en una mitjana num\u00e8rica, per a determinar quins alumnes poden entrar a un determinat cicle d’FP i per a calcular la mitjana per a entrar en un grau universitari (ara que el Batxillerat tamb\u00e9 esdevindr\u00e0 competencial) i la manera com es fa aquesta conversi\u00f3, \u00e9s a dir, les equival\u00e8ncies que s’utilitzen, fa que un alumne que ho hagi susp\u00e8s tot curs rere curs tingui una mitjana de 4 i escaig i un alumne que tingui gaireb\u00e9 tot amb AE tingui, com a m\u00e0xim, un 8 i escaig. Igualment, aquesta manera d’avaluar i de calcular les mitjanes suposa un greuge comparatiu per al nostre alumnat, respecte al de la resta d’Espanya, ja que a les altres CCAA les qualificacions finals encara s\u00f3n num\u00e8riques.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2, qu\u00e8 succeeix quan un alumne treu tot un seguit d’NA? L’anteriorment mencionada l’Ordre ENS\/108\/2018 ja deia que la repetici\u00f3 havia de ser una mesura excepcional. Ara b\u00e9, la major reblada de clau ha estat ara, amb el nou DECRET 175\/2022, d\u2019ordenaci\u00f3 dels ensenyaments de l\u2019educaci\u00f3 b\u00e0sica, publicat el 27 de setembre de l’any passat (notis que ara ja no es distingeix entre prim\u00e0ria i secund\u00e0ria, sin\u00f3 que tot \u00e9s educaci\u00f3 “b\u00e0sica”), segons el qual nom\u00e9s es pot repetir una vegada. Un cop m\u00e9s, qu\u00e8 vol dir aix\u00f2 a la pr\u00e0ctica? Doncs que l’alumnat perd tot l’inter\u00e8s que podia tenir per esfor\u00e7ar-se i per mirar d’assolir les mat\u00e8ries, perqu\u00e8, total, passar\u00e0 de curs igual, cosa que \u00e9s l’\u00fanic que realment interessa al jovent actualment, de forma generalitzada: no deixar d’anar a classe amb els seus amics, i no passar-se m\u00e9s anys dels que toca a l’institut. La resposta de les autoritats \u00e9s que els docents hem de ser capa\u00e7os de motivar a l’alumnat. D’aix\u00f2 en tornar\u00e9 a parlar m\u00e9s endavant, de la motivaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
El nou decret, a m\u00e9s, encara profunditza m\u00e9s en el desgavell competencial. En la nova proposta de curr\u00edculum, els sabers (els coneixements de tota la vida. Cal aclarir que aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s un costum dels que ens governen en mat\u00e8ria educativa, anar canviant els noms de les coses cada pocs anys, com si el nom fes la cosa) s\u00f3n encara m\u00e9s difosos, laxos i poc definits que abans, fins al punt que alg\u00fa com jo, doctorat en geografia, no vaig saber si determinats continguts es feien a 2n o a 3r de l’ESO fins que vaig veure els nous llibres de text fets per les editorials i adaptats al nou curr\u00edculum. B\u00e9, de fet, tampoc ho vaig acabar de saber aleshores, perqu\u00e8 cada editorial distribu\u00efa els diferents sabers d’una manera i hi havia coses que, de vegades, es repetien, i es feien tant a 2n com a 3r, cosa que, a la pr\u00e0ctica, \u00e9s materialment impossible, ja que no hi ha temps. I qu\u00e8 dir de les compet\u00e8ncies? Doncs que encara s\u00f3n m\u00e9s inintel\u00b7ligibles que abans, de manera que ara ja no necessites cinc minuts per entendre-les, quan les llegeixes. Ara deu minuts no te’ls treu ning\u00fa, i com a mostra un bot\u00f3:<\/p>\n\n\n\n
\u201cIdentificar els fonaments que sostenen les identitats personals i col\u00b7lectives des d\u2019una perspectiva intercultural, respectant els sentiments de pertinen\u00e7a, i valorar les diverses manifestacions culturals i art\u00edstiques i el patrimoni material i immaterial per contribuir a la cohesi\u00f3 social i als valors que emanen d\u2019una ciutadania europea responsable i solid\u00e0ria\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n Alg\u00fa em pot explicar com s’avalua d’aix\u00f2 a nens i nenes de dotze anys? Doncs ning\u00fa, perqu\u00e8 el Departament d’Educaci\u00f3 no fa formaci\u00f3 de tots aquests canvis legislatius, que impliquen canvis de praxi, almenys no de forma generalitzada i, si els fa, \u00e9s per a uns pocs privilegiats que arrepleguen la pla\u00e7a abans que els altres, per a trobar-se amb la sorpresa que, quan ets al curs, aquest no passa de ser una mena de proc\u00e9s d’autoajuda, on cadasc\u00fa explica als altres el que suposadament fa amb el garbuix aquest de les compet\u00e8ncies, i on suposadament aprenem els uns dels altres. I la resta de docents? Doncs a pagar de la seva butxaca, cursos sovint buits de contingut que no serveixen m\u00e9s que per a justificar hores (de cara a concursos d’oposici\u00f3, de trasllats, etc.) i perqu\u00e8 empreses, associacions i fundacions afins facin negoci.<\/p>\n\n\n\n I tornant amb “la motivaci\u00f3”, al marge del desgavell competencial, un altre dels elements que ha jugat fort en tots aquests aspectes en els darrers anys ha estat la proliferaci\u00f3 dels dispositius digitals i de les xarxes socials. Notis que, a grosso modo, <\/em>aquesta proliferaci\u00f3 s’ha vist aprofundida en els darrers deu anys, coincidint, per tant, amb l’aplicaci\u00f3 dels nous curr\u00edculums i m\u00e8todes en l’ensenyament. Aquesta proliferaci\u00f3 ha tingut, com a hores d’ara ja no se li escapa a ning\u00fa, un especial impacte entre el jovent. La norma no escrita que el primer m\u00f2bil es comprava en comen\u00e7ar a l’institut ja est\u00e0 sent substitu\u00efda pel m\u00f2bil com a regal de comuni\u00f3, si \u00e9s que es fa i, si no, no \u00e9s estrany veure, cada cop m\u00e9s, com nens i nenes de 4t o 5\u00e8 de prim\u00e0ria ja disposen de m\u00f2bil propi, m\u00e9s les tauletes o els ordinadors que puguin fer servir de manera individualitzada, a casa. En aquests entorns virtuals, el jovent t\u00e9 les portes obertes, i a m\u00e9s de manera continuada en el temps (24 h, 7 dies a la setmana), a un m\u00f3n ple d’est\u00edmuls calculats especialment (mitjan\u00e7ant els famosos algoritmes) per a donar-los els que ells m\u00e9s desitgen. Aix\u00f2 ha tingut unes conseq\u00fc\u00e8ncies nefastes sobre el jovent, que veiem clarament els que estem di\u00e0riament a peu d’aula: problemes d’atenci\u00f3 i concentraci\u00f3, dificultat per a seguir una explicaci\u00f3 o, fins i tot, una projecci\u00f3 audiovisual que duri m\u00e9s d’uns pocs minuts, distracci\u00f3, desinformaci\u00f3 (les famoses fakenews<\/em> campen a tort i a dret, entre el jovent), escepticisme (quan no directament rebuig) davant de tot all\u00f2 que no vingui d’aquests entorns virtuals, ansietat, multiplicaci\u00f3 de l’assetjament (ara ja ciberassetjament) i dels conflictes, consum preco\u00e7 i molt generalitzat de pornografia.., amb tot el que aix\u00f2 implica, des del punt de vista de les relacions sexoafectives. I qu\u00e8 fa el Departament davant d’aix\u00f2? Doncs inundar les aules amb dispositius electr\u00f2nics (els famosos Chromebooks), que s\u00f3n lliurats indiscriminadament a nens i nenes a partir dels deu anys, que fan servir sense cap mena de cura perqu\u00e8, si l’espatllen (ni que sigui intencionadament) els ser\u00e0 restitu\u00eft de forma totalment gratu\u00efta, i mostrar-se obstinadament reticent, quan una muni\u00f3 de centres, vist el desgavell, aquest curs han decidit prohibir els m\u00f2bils.<\/p>\n\n\n\n Per tant, tenim un jovent desincentivat cap a l’estudi (saben que passaran de curs, facin el que facin) i sobreestimulat per uns mons id\u00edl\u00b7lics que nom\u00e9s existeixen a la xarxa. Quina \u00e9s la soluci\u00f3 segons les nostres autoritats educatives? Quin \u00e9s l’element a trav\u00e9s del qual els docents hem d’aconseguir la tan anhelada motivaci\u00f3 de l’alumnat? Les situacions d’aprenentatge! I que s\u00f3n les situacions d’aprenentatge? Doncs el nou “constructe” segons el qual els docents hem d’organitzar les activitats d’ensenyament – aprenentatge, que han d’estar centrades en els entorns i contextos m\u00e9s propers de l’alumnat. Per\u00f2, a veure, on queda la voluntat d’universalitat? On queda la voluntat d’enriquir-se culturalment, m\u00e9s enll\u00e0 del que tenim davant dels ulls? On queda tot el bagatge cient\u00edfic, social i cultural acumulat des dels inicis de la humanitat, i profunditzat en etapes com la revoluci\u00f3 cient\u00edfica del XVII, la il\u00b7lustraci\u00f3 del XVIII i la pr\u00e0cticament total alfabetitzaci\u00f3 gr\u00e0cies al desenvolupament de l’Estat del benestar del XX? El context de l’alumnat pot estar molt b\u00e9, per\u00f2 no tothom t\u00e9 un context com per a tirar coets! Estem condemnant el nostre alumnat a no poder aixecar el cap, i sobrevolar les seves realitat m\u00e9s properes, que (no ho oblidem) poden ser m\u00e9s o menys desafavorides. A m\u00e9s, on s\u00f3n els m\u00ednims? Entre aix\u00f2 del context proper i la mal dita inclusi\u00f3, que acaba sent una igualaci\u00f3 per sota, estem aconseguint justament el contrari del que suposadament pretenen les nostres autoritats educatives, \u00e9s a dir, que el sistema educatiu, amb aquestes circumst\u00e0ncies, hagi deixat ser aquell ascensor social, que va portar a molts de nosaltres a accedir a la m\u00e9s elevada formaci\u00f3 i qualificaci\u00f3, venint de fam\u00edlies pageses i obreres, de manera que s’hagi deixat de donar l’oportunitat als m\u00e9s desfavorits de sortir de les seves situacions perqu\u00e8, si un alumne, per la seva situaci\u00f3 socioecon\u00f2mica, pel seu context familiar, social, etc. com diu el Xavier Mass\u00f3 (secretari general del sindicat aspepc-sps, un dels m\u00e9s combatius enfront del sistema competencial) nom\u00e9s domina 800 paraules i un altre, pel seu context familiar, social, etc., en domina 2.000, i l’escola no ho soluciona, l’\u00fanic que s’estar\u00e0 fent \u00e9s perpetuar les desigualtats. Aix\u00f2, barrejat amb l\u2019eliminaci\u00f3 del dret al frac\u00e0s (si no fracasses, i l’entorn s’adapta a les teves dificultats, no et superes i, per tant, no corregeixes, i no aprens), i la mal entesa, des del meu punt de vista, orientaci\u00f3 (amb dotze, catorze o setze anys, els professorat no som ning\u00fa, com se’ns exigeix, per a determinar el futur d’un alumne. La vida canvia, i la gent tamb\u00e9!). En aquests sentit, s\u00f3n nombroses les veus que diuen que repetir no serveix de res. Total! Repetir va deixar de servir de res d’en\u00e7\u00e0 que la normativa va prohibir que aquells que repetien ho poguessin tornar a fer. Per a qu\u00e8 serveix esfor\u00e7ar-se, intentant completar els buits que han quedat en el curs en qu\u00e8 no s’ha promocionat, si saben que passaran facin el que facin? All\u00f2 de la cultura de l’esfor\u00e7, si de cas, ho deixem per a un altre dia.<\/p>\n\n\n\n B\u00e9, podria seguir parlant de molts altres aspectes que influeixen en la situaci\u00f3 actual. Podria parlar de la burocr\u00e0cia, de la qual estem colgats el professorat (les famoses programacions, que despr\u00e9s no es mira mai ning\u00fa, quedant en un calaix, per a res), i que ens treu de fer la feina que realment haur\u00edem de fer: ensenyar. Podria parlar de les condicions laborals del professorat, amb unes retallades que no s’han acabat mai de revertir, i les pitjors condicions laborals de l’Estat, que han fet que en aquests moments la manca de professorat tant a la borsa d’interins com a les oposicions sigui greu. En aquest sentit, nom\u00e9s cal recordar la rid\u00edcula iniciativa d’avan\u00e7ar una setmana el curs escolar (que segons el Departament millorava l’aprenentatge, i contribu\u00efa a l’equitat social, a la conciliaci\u00f3 familiar i la transformaci\u00f3 feminista), que va demostrar ser un frac\u00e0s, i sobre la qual el Departament va recollint cable any rere any. Unes condicions inadequades que, a m\u00e9s, des de determinades poltrones, es pretenen contrarestar venent el discurs de la mal entesa “vocaci\u00f3”, que sembla que ho ha de compensar tot. Perdonin, jo soc un professional, amb una formaci\u00f3 i una traject\u00f2ria al darrere que m’avalen. No soc la Santa Teresa de Calcuta. Podria parlar del deteriorament, per a mi clau, de la visi\u00f3 de la societat vers el professorat, a qu\u00e8, al marge d’altres elements de caire general, ha contribu\u00eft, i molt, el mateix Departament, amb l’ajut dels seus mitjans de comunicaci\u00f3 afins i que contribueix al que abans deia, de la cada cop m\u00e9s flagrant manca de professorat. Podria parlar de tot el component emocional, en el qual se’ns exigeix que acompanyem el nostre alumnat, sense recursos, sense formaci\u00f3… quan la realitat demostra que, malauradament, el nostre jovent d’avui t\u00e9 m\u00e9s problemes emocionals que deu o vint anys enrere. Se’ns demana que imbu\u00efm al nostre jovent de determinats valors (perspectiva de g\u00e8nere, consci\u00e8ncia global, ciutadania democr\u00e0tica… vectors, en diuen a la normativa) per\u00f2 el nostre jovent coneix, segueix i, quan en t\u00e9 la possibilitat, vota massivament les opcions d’extrema dreta, que els arriben, els influencien i els convencen per les xarxes, revelant-se contra un suposat “establishment” i adoptant posicions cada cop m\u00e9s masclistes, m\u00e9s xen\u00f2fobes i m\u00e9s hom\u00f2fobes. Podria parlar de com, per a qualsevol problema, la soluci\u00f3 que troba el Departament \u00e9s que els professors facin formaci\u00f3. Per exemple, amb la q\u00fcesti\u00f3 del catal\u00e0. El jovent d’avui dia, per molts factors (les xarxes en tenen, un cop m\u00e9s, molta culpa, segur), pr\u00e0cticament no fa servir el catal\u00e0, i la soluci\u00f3 que dona el departament \u00e9s que els docents ens traguem el C2, quan l’alumnat, que moltes vegades no parla ni un borrall de catal\u00e0, surt dels instituts, s\u00ed o s\u00ed, amb el nivell C1. Podria seguir parlant de moltes coses, per\u00f2 \u00e9s evident que he depassat, amb molt, l’espai que se suposa que tenia disponible. He relatat nom\u00e9s algunes de les q\u00fcestions que afecten el sistema educatiu actual… i encara hi ha qui s’estranya que els resultats de PISA, i d’altres proves diagn\u00f2stiques, siguin els que s\u00f3n… Soc for\u00e7a pessimista respecte que es pugui fer un canvi de rumb de tot plegat, malgrat que cada cop s\u00f3n m\u00e9s les veus que s’aixequen en contra de tot aix\u00f2. Per exemple, recentment, a les veus d’algun sindicat com aspepc-sps, s’han afegit moviments de fam\u00edlies com ara la Plataforma de Fam\u00edlies per una Educaci\u00f3 de Qualitat a Catalunya, per\u00f2 mentre qui marca el rumb de l’educaci\u00f3 a Catalunya siguin persones relacionades amb fundacions privades ben conegudes, amb relacions estretes i portes girat\u00f2ries molt clares amb el Departament, que s\u00f3n precisament les que ens han portat fins aqu\u00ed, tinc poca esperan\u00e7a que les coses puguin canviar. Malauradament.<\/p>\n\n\n\n Sergi Cuadrado Ciuraneta<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" A final de l’any passat van saltar totes les alarmes quan es van publicar les dades del darrer informe PISA. L’informe PISA \u00e9s el Programa per a l’Avaluaci\u00f3 Internacional de l’Alumnat de l’OCDE (Organitzaci\u00f3 de Cooperaci\u00f3 Internacional composta per trenta-vuit estats ) i t\u00e9 l’objectiu de mesurar les capacitats de l’alumnat de quinze anys per… Read More »L’ensenyament des de la trinxera<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":317,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_themeisle_gutenberg_block_has_review":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-316","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/316"}],"collection":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=316"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/316\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":324,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/316\/revisions\/324"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/media\/317"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=316"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=316"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=316"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}