Tot sovint, sol passar que certs fets o viv\u00e8ncies que han marcat d\u2019alguna manera la nostra exist\u00e8ncia i la del nostre entorn es van incorporant dins de la nostra quotidianitat, sense adonar-nos que, amb el pas del temps, queden relegades a ser recordades en moments puntuals, amb el risc que acabin caient el l\u2019oblit, sense que en quedi massa o cap const\u00e0ncia.<\/p>\n\n\n\n
Una mostra d\u2019aquest fet en podria ser la formaci\u00f3 musical palmenca \u201cLos Legamber\u2019s\u201d, que tantes sessions de ball ens va amenitzar a les d\u00e8cades dels 60 i dels 70. Amb la idea d\u2019intentar mitigar aquest fet, des de l\u2019Associaci\u00f3 Cultural l\u2019Espona, ja vam incloure una xarrada a la fresca espec\u00edfica sobre aquest tema i, a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aix\u00f2, ara n\u2019ha nascut l\u2019article que us oferim en aquesta edici\u00f3 del Reble, el t\u00edtol del qual \u00e9s el mateix que el de la xarrada a la fresca en q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Bo ser\u00e0, en primer lloc, fer un petit apunt sobre les raons que van motivar aquesta acci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Tot va n\u00e9ixer durant un esmorzar a Tarragona el dia de Santa Tecla. Per als que no coneixen aquesta tradici\u00f3, el dia de la festa Grossa a Tarragona (SantaTecla, el 23 de setembre) \u00e9s t\u00edpic anar a esmorzar espineta amb caragolins, i \u00e9s una bona ocasi\u00f3 per gaudir d\u2019una bona estona de gresca i companyonia. Doncs b\u00e9, en un d\u2019aquest esmorzars de fa bastants anys, per raons diverses, entre els assistents hi havia el Pere del Mag\u00ed, el Joaquim del Ros i el Joan del Boqu\u00e9. El cas \u00e9s que, durant la sobretaula, va sortir a col\u00b7laci\u00f3 el tema dels Legamber\u2019s, i els tres excomponents presents ens van amenitzar amb una magn\u00edfica sobretaula plena de relats de viv\u00e8ncies interessants. Va ser a partir d\u2019aqu\u00ed que va sorgir la idea de fer alguna cosa per evitar que totes aquestes viv\u00e8ncies es perdessin en l\u2019anonimat.<\/p>\n\n\n\n
B\u00e9, fet aquest inc\u00eds i ja entrant en mat\u00e8ria, deixeu-me fer un petit apunt, molt breu, de quin ha estat el recorregut quant a grups musicals en la hist\u00f2ria m\u00e9s recent a la Palma.<\/p>\n\n\n\n
Comencem a la d\u00e8cada dels quaranta, en qu\u00e8 a la Palma ten\u00edem la formaci\u00f3 musical anomenada \u201cLa Orquestrina Palmense\u201d. Els components d\u2019aquesta formaci\u00f3 eren el Josep de la Massiana, a la bateria; el Quico l\u2019Esteve, a la verra o contrabaix; el Pep de la Clara i el Pep Llop, a les trompetes; el Catarino i el Rosendo del Quelet, als saxos alts; el Gasol, al saxo tenor, i el Josep del Toni, al tromb\u00f3 de vares.<\/p>\n\n\n\n
Una vegada dissolta aquesta formaci\u00f3, la d\u00e8cada dels cinquanta dona pas a un altra m\u00edtica formaci\u00f3 anomenada \u201cLa Flor de Palma\u201d, formaci\u00f3 de la qual avui encara tenim entre nosaltres alguns dels components, ni m\u00e9s ni menys que el Pere del Mag\u00ed, i el Joaquim i el Casimiro del Ros, que hi van entrar tots de ben jovenets. Aqu\u00ed, els components eren, el Joaquim del Ros, al tromb\u00f3 de vares; el Catarino, el Rosendo del Quelet i el Fernando de l\u2019Ester, als saxos alts; el Gasol, al saxo tenor; el Casimiro del Ros, al contrabaix; el Josep del Toni, a la bateria (canviant la disciplina de l\u2019Orquestrina, on tocava el tromb\u00f3 de vares); el Pep de la Clara, a la trompeta, i el Pere del Mag\u00ed de vocalista i trompeta.<\/p>\n\n\n\n
No ser\u00e0 fins a la d\u00e8cada dels seixanta, una vegada dissolta aquesta segona formaci\u00f3, i segons ens situen les cr\u00f2niques, aproximadament l\u2019any 61, quan neix la formaci\u00f3 musical que avui ens ocupa, \u201cLos Legamber\u2019s\u201d. Formaci\u00f3 que, amb els successius canvis en la seua composici\u00f3 com anirem desgranant a continuaci\u00f3, es mant\u00e9 en actiu fins als anys vuitanta. <\/strong><\/p>\n\n\n\n Corrien els principis dels 60 del segle passat, quan una colla de sis joves de la Palma, quatre d\u2019ells antics components de la Flor de Palma (El Pere del Mag\u00ed, el Fernando de l\u2019Ester, i dos germans de Cal Ros, el Joaquim i el Casimiro), juntament amb dos germans de Ca la Massiana (El Ramon i el Josep Maria), decideixen crear aquesta formaci\u00f3, per donar relleu a la ja dissolta \u201cFlor de Palma\u201d.<\/strong><\/p>\n\n\n\n El primer que ens ha de cridar l\u2019atenci\u00f3 \u00e9s aquest canvi de filosofia en el nom de la formaci\u00f3, passant de noms purament en castell\u00e0 (llengua oficial de l\u2019\u00e8poca per grat o per for\u00e7a), a un nom que surt totalment d\u2019aquest \u201cencotillament\u201d propi de l\u2019\u00e8poca.<\/p>\n\n\n\n Orquestrina La Palmense……… Flor de Palma……….. Los Legamber\u2019s !!! <\/p>\n\n\n\n Ho escriuen amb ap\u00f2strof i essa, per donar-li un aire m\u00e9s anglosax\u00f3 o m\u00e9s \u201cde moda\u201d.<\/p>\n\n\n\n En tots cas aquests \u201cSis magn\u00edfics\u201d inicien aquesta singladura, amb el Josep Maria, a la bateria; el Pere i el Ramon, a la trompeta; el mateix Pere, de vocalista; el Fernando, al saxo alt; el Joaquim, al tromb\u00f3 de vares, i el Casimiro, al contrabaix. No gaire temps despr\u00e9s s\u2019hi incorporen el Joan del Quelet al saxo tenor, i el Tonet al saxo alt, per acabar de completar aquesta formaci\u00f3 de vuit m\u00fasics m\u00e9s o menys fixos. Aix\u00f2 s\u00ed, comptant amb la col\u00b7laboraci\u00f3 espor\u00e0dica del Catarino (Saxofonista consolidat i membre ja d\u2019anteriors formacions), quan feia falta, per cobrir abs\u00e8ncies d\u2019algun dels saxofonistes \u201ctitulars\u201d(com a casos m\u00e9s destacats, tenim quan el Fernando de l\u2019Ester marxa a la mili, o tamb\u00e9 m\u00e9s endavant quan hi marxa el Tonet). <\/strong><\/p>\n\n\n\n El primer episodi de canvis remarcables esdev\u00e9 quan el Pere del Mag\u00ed marxa a la mili (any 1965) i, per substituir-lo, s\u2019incorporen el Pep de la Clara a la trompeta (tamb\u00e9 antic membre de les altres formacions esmentades) i el Joan del Boqu\u00e9 com a vocalista, components que romandran a la formaci\u00f3 quan el Pere es reincorpora.<\/p>\n\n\n\n En tot cas, aix\u00ed discorre b\u00e0sicament la d\u00e8cada dels 60 per als Legamber\u2019s. No obstant aix\u00f2, ja a finals dels 60 i principis dels 70, \u00e9s quan es produeix l\u2019\u00e8poca m\u00e9s gran de canvis. Per qu\u00e8? Doncs b\u00e0sicament degut a circumst\u00e0ncies personals (obligacions familiars, feina, \u00e8xode rural… La gent es va fent gran i les obligacions van creixent…). El cas \u00e9s que una bona part dels components (no tots alhora sin\u00f3 escalonadament en el temps) deixen la formaci\u00f3. Aix\u00f2 va ser aproximadament en aquest ordre (encara que no \u00e9s del tot clar): Joaquim del Ros, Ramon de la Massiana, primer, i el Joan del Quelet, el Josep M., el Tonet, el Joan del Boqu\u00e9 i el Casimiro, m\u00e9s tard.<\/p>\n\n\n\n Amb tot aix\u00f2 ens plantem aproximadament l\u2019any 72-73, ja amb una composici\u00f3 de la formaci\u00f3 molt renovada, i potser en una fase m\u00e9s professionalitzada, en general, amb gent m\u00e9s gran i ja m\u00e9s \u201caposentada\u201d. Aqu\u00ed tenim la incorporaci\u00f3 del Josep del S\u00e8bio a la guitarra baixa, el Marcel del Lliberato a la bateria, i els dos primers components forans, que s\u00f3n el seg\u00fcents: als teclats (o la farfisa, com se\u2019n deia llavors) el Daniel de la Vilella, i al saxo tenor el Paco de Cabac\u00e9s.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Un temps despr\u00e9s abandona la formaci\u00f3 el Marcel , i ja m\u00e9s endavant tamb\u00e9 el Josep del S\u00e8bio i el Pep de la Clara. Aquests components s\u00f3n substitu\u00efts pel Fernando de Cabac\u00e9s, a la guitarra baixa; el Daniel de la Vilella tamb\u00e9 es canvia per l\u2019Albert Ru\u00e9 de la Figuera, i al Marcel el substitueix un tal Ingl\u00e9s de Mar\u00e7\u00e0, que m\u00e9s tard, ser\u00e0 substitu\u00eft pel Joan Folch del Masroig.<\/p>\n\n\n\n I aix\u00ed, amb aquesta bona part de composici\u00f3 forana (Joan Folch del Masroig a la bateria, Albert Ru\u00e9 de la Figuera a la farfisa, el Fernando de Cabac\u00e9s al baix, Paco de Cabac\u00e9s al saxo tenor, Fernando de l\u2019Ester al saxo alt i bar\u00edton, i el Pere a la trompeta i veus, per\u00f2 capitanejats pels elements locals incombustibles, el Pere i el Fernando), ens n\u2019anem fins als volts dels 80, moment en el qual, al cap d\u2019aproximadament 20 anys de recorregut, la formaci\u00f3 es dissol definitivament.<\/p>\n\n\n\n No obstant aix\u00f2, val a dir que, tant el Pere com el Fernando, continuen la seua traject\u00f2ria musical en altres formacions, per bastant de temps. En el cas del Pere, ja a la ratlla dels 80 anys i pr\u00e0cticament amb 70 anys de carrera musical a l\u2019esquena, encara avui, est\u00e0 en actiu……No tothom ho pot dir aix\u00f2…. \u00c9s tot un fenomen! <\/p>\n\n\n\n El que s\u00ed queda clar veient el modest an\u00e0lisi que hem fet \u00e9s que, durant ben b\u00e9 quatre d\u00e8cades, hi ha hagut un nexe com\u00fa quant a la tradici\u00f3 en formacions musicals al nostre poble, tend\u00e8ncia que malauradament sembla que, per les raons conjunturals que siguin, sofreix una davallada en les d\u00e8cades posteriors (deixant apart el grup coral, que donaria per una altre episodi).<\/p>\n\n\n\n No obstant aix\u00f2, s\u00ed que \u00e9s cert, afortunadament, que en els darrers anys aquesta tend\u00e8ncia ha canviat i sembla que novament hi ha noves fornades de gent del poble (i\/o estretament vinculada) que, en diferents \u00e0mbits, segueixen vinculades al tema musical, fet del qual donen fe els concerts que, juntament amb la Coral, hem pogut gaudir, en els \u00faltims anys, i en els quals hem pogut veure una rica varietat generacional.<\/p>\n\n\n\n Ja per anar acabant, val a dir que a mi, personalment, m\u2019ha fet molta il\u00b7lusi\u00f3 de col\u00b7laborar en aquests esdeveniments, ja que, com molts sabeu, jo mateix soc music i, si hagu\u00e9s coincidit en aquella \u00e8poca, molt possiblement hauria estat \u201cun Legamber\u201d m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n B\u00e9, i ja per cloure aquest article, el que s\u00ed queda clar \u00e9s que aquesta paraula tan curiosa com nostrada que \u00e9s \u201cLegamber\u2019s\u201d, o simplement l\u2019adjectiu \u201cLegamber\u201d, sempre anir\u00e0 associada a festa, anir\u00e0 associada a ball, anir\u00e0 associada a un conjunt de ball, i el que \u00e9s m\u00e9s important, sempre anir\u00e0 associada a conjunt de ball de la Palma d\u2019Ebre.<\/p>\n\n\n\n \u00a0D\u2019aqu\u00ed l\u2019expressi\u00f3 que dona t\u00edtol a aquest article \u201cLEGAMBER\u2019S, UNA ICONA GENU\u00cfNA\u201d.<\/strong><\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Guillem Filella Cubells<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Tot sovint, sol passar que certs fets o viv\u00e8ncies que han marcat d\u2019alguna manera la nostra exist\u00e8ncia i la del nostre entorn es van incorporant dins de la nostra quotidianitat, sense adonar-nos que, amb el pas del temps, queden relegades a ser recordades en moments puntuals, amb el risc que acabin caient el l\u2019oblit, sense… Read More »Legamber’s, una icona genu\u00efna<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":294,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_themeisle_gutenberg_block_has_review":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-293","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/293"}],"collection":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=293"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/293\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":298,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/293\/revisions\/298"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/media\/294"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=293"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=293"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=293"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}