Vista la situaci\u00f3 clim\u00e0tica d\u2019extrema sequera en qu\u00e8 ara mateix ens trobem, ens ha semblat adient traslladar al REBLE les notes i les impressions que Pau Vila, el reconegut ge\u00f2graf sabadellenc, va recollir en el seu pas per la Palma al maig de 1929, durant el trajecte d\u2019una excursi\u00f3 explorat\u00f2ria que el va portar a rec\u00f3rrer les terres del sud de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019article, recollit en la seua obra Visions geogr\u00e0fiques de Catalunya<\/em>, ja va ser la part principal de l\u2019opuscle que vam editar per Sant Jordi de 2005, i que portava el mateix t\u00edtol del seu escrit.<\/p>\n\n\n\n La junta<\/p>\n\n\n\n Estralls de l’eixut i revifalles<\/strong><\/p>\n\n\n\n Les secades, gaireb\u00e9 comparables a les del desert, s\u00f3n el flagell de les comarques ponentines. Sort que de tant en tant alguna pluja benefactora fecunda aquestes terres f\u00e8rtils.<\/p>\n\n\n\n * * *<\/p>\n\n\n\n Un jorn, entre dos llustres, ens atans\u00e0vem amb la motxilla a coll al poblet de la Palma, encarenat sobre un relleix de la llomada que parteix aig\u00fces entre el riu de Montsant i l\u2019Ebre, a les envistes de la vall d\u2019aquest corrent fluvial mestre. Ens trob\u00e0vem doncs, en plena comarca de la Ribera de l\u2019Ebre.<\/p>\n\n\n\n La terra patia set; els camps ressecats mostraven les terres clivellades i ofertes com boques que demanen aigua. \u00c9rem a la darreria de maig, i els sembrats, blat per als homes i ordi per a les b\u00e8sties, no pujaven un pam de terra; esgrogue\u00efts, mostraven llur raquitisme infecund. No s\u00e9 per qu\u00e8, per\u00f2 la visi\u00f3 d\u2019aquests escampalls de tiges fracassades m\u2019estrenyia el cor com si fossin una muni\u00f3 de vides escanyolides per la mis\u00e8ria.<\/p>\n\n\n\n La conversa amb la gent del poble fou un plany seguit. Les secades s\u00f3n m\u00e9s fortes que abans, puix que els n\u00favols prometedors que venien a assaonar la terra, ara no passen del Montsant; ja all\u00ed, es desfan o s\u2019evaporen. Les fonts no brollen; les basses, que alguns propietaris previsors constru\u00efren, escarmentats per la persist\u00e8ncia dels eixuts, s\u2019esgotaven; les dones, amb la manca d\u2019aigua, havien de fer una hora llarga de cam\u00ed per anar a rentar la roba al riu de Montsant, i un altre tant a la tornada.<\/p>\n\n\n\n Aquells oliverars, que en una bona anyada solien donar 40.000 quarteres d\u2019olives; aquells camps, que l\u2019any passat havien donat ordi per al bestiar del poble i en sobr\u00e0 molt per a vendre; aquells ametllers que, delmats per les secades, encara donen de 4000 a 5000 quarteres d\u2019ametlla, i aquells vinyars i terres bladeres que, si plou, fan de vi i pa el menester per a la despesa del poble, tots aquests conreus essencials enguany s\u2019havien malm\u00e8s o perillaven de perdre\u2019s bo i enfonsant la gent en la mis\u00e8ria. L\u2019estiu es presentava paor\u00f3s; transcorreguts els mesos en qu\u00e8 acostumava a ploure (setembre, octubre i maig) sense una gota d\u2019aigua, s\u2019havia perdut tota esperan\u00e7a, si D\u00e9u no feia un miracle. Descomptada la possibilitat de collites essencials, com la del blat i l\u2019ordi, problem\u00e0tiques les altres, ben tost els homes i la jovenalla haurien d\u2019anar-se\u2019n, com tants anys ho han fet; per\u00f2 encara, atrets per la terra, amb les pluges tornen. Amb tot, n\u2019hi ha que es queden fora, si hi ha trobat una bona ocupaci\u00f3. Aquesta gent tan terrassana t\u00e9 un fort tirat a anar a les f\u00e0briques; s\u00f3n tants els palmarencs que hi ha a Sabadell, que al poble ja diuen ing\u00e8nuament que \u201cSabadell \u00e9s un carrer de la Palma\u201d. La repetici\u00f3 d\u2019aquests moviments migratoris, causats per l\u2019eixutesa del clima, minva la poblaci\u00f3 de tal manera, que l\u2019any 1920 hi havia 1185 habitants, i al darrer recompte (1928) a penes arribaren a 900 \u00e0nimes.<\/p>\n\n\n\n Al repl\u00e0 de l\u2019abadia, bo i acomiadant-nos, el senyor rector ens deia: \u201cSi no plou, aquesta estiuada no tindrem aigua ni per a beure!\u201d En la fosca del carrer, arrambat a la paret com qui s\u2019amaga, pujava un home amb dues galledes feixugues. \u201cSembla que encara hi ha aigua, doncs?\u201d, li digu\u00e9rem. L\u2019home, en veure\u2019ns forasters, s\u2019expansion\u00e0. Havia constru\u00eft una bassa, en vista dels eixuts repetits, en un clos als afores del poble, i donava aigua als ve\u00efns i als amics que no en tenien, amb l\u2019esperan\u00e7a de les pluges de maig; per\u00f2 n\u2019hi quedava ja tan poca, que se l\u2019havia de reservar per a casa seva: no fos cas que la dona i els fills es quedessin sense.<\/p>\n\n\n\n * * * <\/p>\n\n\n\n L\u2019endem\u00e0, en sortir de l\u2019hostal, una forta nuvolada apaivagava la claror matinera; mai no he empr\u00e8s amb m\u00e9s de goig un cam\u00ed sota l\u2019amena\u00e7a de la pluja. La persist\u00e8ncia de la secor ens havia fet deixar l\u2019abrigall a casa per tal d\u2019alleugerir la motxilla, i quan comen\u00e7\u00e0 a ploure, amb cor content, f\u00e9rem com els de Sana\u00fcja\u2026 La terra assedegada s\u2019amarava d\u2019aigua, mentre f\u00e8iem el nostre cam\u00ed.<\/p>\n\n\n\n Plogu\u00e9 tot el dia. En el nostre trajecte la gent tan sols parlava de la pluja. I hom escatia la import\u00e0ncia de la sa\u00f3 que deixava la pluja: a la Palma les terres s\u00f3n de \u201cpanai\u201d, fortes, bones per a pa, l\u2019aigua les penetra dif\u00edcilment; mentre a les llicorelles prioratenques, una pluja hi posar\u00e0 dos pams de sa\u00f3, pels voltants de l\u2019esmentada poblaci\u00f3 \u201criberenca\u201d la mateixa pluja no entrar\u00e0 m\u00e9s d\u2019un pam a la terra.<\/p>\n\n\n\n Sota l\u2019aixopluc d\u2019un paraigua, xipollejant i tentinejant per les argiles relliscoses d\u2019un cam\u00ed carreter, per entremig de terres de sec\u00e0, ara xopes d\u2019aigua, arrib\u00e0rem a la Torre de l\u2019Espanyol. Des de les entrades de les cases, de darrera els vidres de finestres i balcons, la gent mirava la pluja amb una mena d\u2019encantament. Pensaven sens dubte que si tenien el blat perdut, encara potser salvarien les 2000 cargues de vi licor\u00f3s (15-16\u00ba) que solen fer tamb\u00e9 les 35.000 quarteres d\u2019olives de les collites plenes, tan rares. Per\u00f2 sobretot preveien que les fam\u00edlies no haurien de desmembrar-se, perqu\u00e8 ja no caldria que les homes haguessin d\u2019anar a guanyar el pa a fora. Per aix\u00f2 un propietari, esperan\u00e7at, ens deia: \u201cAquesta pluja ha vingut tan b\u00e9, que haur\u00e0 aturat molta gent d\u2019anar-se\u2019n a buscar-se feina a Barcelona i la seva rodalia, que \u00e9s on fan cap quan les secades tan sovint ens escurcen els mitjans de viure\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Vista la situaci\u00f3 clim\u00e0tica d\u2019extrema sequera en qu\u00e8 ara mateix ens trobem, ens ha semblat adient traslladar al REBLE les notes i les impressions que Pau Vila, el reconegut ge\u00f2graf sabadellenc, va recollir en el seu pas per la Palma al maig de 1929, durant el trajecte d\u2019una excursi\u00f3 explorat\u00f2ria que el va portar a… Read More »Estralls de l’eixut i revifalles<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":285,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_themeisle_gutenberg_block_has_review":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-284","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/284"}],"collection":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=284"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/284\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":287,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/284\/revisions\/287"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/media\/285"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=284"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=284"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=284"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}