Els darrers anys han estat molt positius en el coneixement de la hist\u00f2ria de la Palma. En un relatiu breu espai de temps han aparegut publicats diversos treballs que fan aportacions molt interessants en l\u2019estudi del nostre passat recent i tamb\u00e9 un que posava llum a una \u00e8poca m\u00e9s llunyana, la Baixa Edat Mitjana.<\/p>\n\n\n\n
Comencem per aquest darrer treball. Es tracta d\u2019El lloc i el terme de la Palma a trav\u00e9s del capbreu de 1403<\/em>, d\u2019Oriol Pardell, publicat a la Miscel<\/em>\u00b7l\u00e0nia<\/em> del CERE n\u00fam. 31 (2021), dedicada a la Palma. Un capbreu \u00e9s una escriptura p\u00fablica que, en aquest cas, cont\u00e9 un inventari dels bens immobles dels seixanta emfiteutes que hi havia al poble (persones que en tenien el dret d\u2019\u00fas del b\u00e9 immoble, a canvi del pagament d\u2019un c\u00e0non o cens al propietari). Aquest document mostra com l\u2019estructura de l\u2019espai urb\u00e0 i agrari del nostre poble ja est\u00e0 for\u00e7a estructurat i ja \u00e9s reconeixible en relaci\u00f3 a com \u00e9s actualment. Per altra banda, la data d\u2019aquest document \u00e9s molt significativa perqu\u00e8, cinc anys abans, el 1398, Flix, el Mas de Flix i la Palma passen a la jurisdicci\u00f3 de la ciutat de Barcelona. Aquest \u00e9s un detall important: des d\u2019aleshores la Palma no est\u00e0 sota el domini de cap noble que exerceixi de senyor feudal, cosa que ens pot donar alguna pista sobre com, amb el temps, l\u2019estructura de la propietat va evolucionar cap a la forma actual: petits propietaris (alguns molt m\u00e9s que altres, per\u00f2). Sens dubte \u00e9s un punt de partida per a l\u2019estudi de l\u2019edat moderna i contempor\u00e0nia des del punt de vista socioecon\u00f2mic i, aix\u00ed, entendre per qu\u00e8 es va arribar al segle XX amb la polaritzaci\u00f3 social i econ\u00f2mica que va portar a la viol\u00e8ncia i a la repressi\u00f3 durant la guerra civil i la postguerra.<\/p>\n\n\n\n Un intent per provar d\u2019integrar els diferents sectors socioecon\u00f2mics que formaven la Palma del primer ter\u00e7 del segle XX va ser la fundaci\u00f3 del Sindicat Agr\u00edcola el 1919. A finals de 2019, amb motiu del centenari de la Cooperativa, es publicava el llibre Lo Sindicat de la Palma. Cent anys de cooperativisme (1919-2019)<\/em>. Els autors de l\u2019obra, Josep Llu\u00eds Filella (coordinador), Joan Pardell, Antoni Galceran, Ricard Sas, Francesc Filella, Oriol Vernet i Ricard Boqu\u00e9, no nom\u00e9s es limiten a fer una cr\u00f2nica d\u2019aquests cent anys de l\u2019entitat, sin\u00f3 que fan un esfor\u00e7 per contextualitzar-ne l\u2019evoluci\u00f3 en el marc de la Palma i, al seu torn, de la del nostre pa\u00eds. \u00c9s, en realitat, un recorregut per la hist\u00f2ria local vista des del prisma de la Cooperativa. Aquest recorregut que de cap manera \u00e9s tancat obre portes per estudiar els per\u00edodes de la Restauraci\u00f3, la Segona Rep\u00fablica i el Franquisme.<\/p>\n\n\n\n A la Miscel\u00b7l\u00e0nia de 2021, a banda del treball de l\u2019Oriol Vernet esmentat m\u00e9s amunt, hi trobem quatre treballs m\u00e9s, centrats en el per\u00edode contemporani.<\/p>\n\n\n\n Josep Llu\u00eds Filella, a El sorgiment del sindicalisme agrari a la Ribera d\u2019Ebre<\/em> Els models de Flix, Asc\u00f3 i la Palma d\u2019Ebre<\/em>, fa una an\u00e0lisi comparativa del cooperativisme agrari d\u2019aquests tres pobles, que mostren difer\u00e8ncies lligades a la realitat espec\u00edfica de cada localitat. Al meu entendre, un dels aspectes importants d\u2019aquest treball \u00e9s que contextualitza el cas palmenc dins de l\u2019\u00e0mbit comarcal, cosa que ens permet entendre\u2019n millor les especificitats.<\/p>\n\n\n\n Francesc Filella estudia el proc\u00e9s de construcci\u00f3 de les noves escoles a Les escoles de Prim\u00e0ria de la Palma d\u2019Ebre. El gran aconseguiment dels ajuntaments de la Segona Rep\u00fablica<\/em>. El t\u00edtol reflecteix realment el gran \u00e8xit d\u2019haver aconseguit que la Palma entr\u00e9s dins del pla d\u2019escoles engegat pel ministre Marcel\u00b7l\u00ed Domingo. Malgrat les resist\u00e8ncies per part dels sectors conservadors del poble i les dificultats de finan\u00e7ament, l\u2019aixecament de les escoles \u00e9s possiblement el gran \u00e8xit del consistori republic\u00e0 (si no l\u2019\u00fanic). El treball, a banda d\u2019un acurada an\u00e0lisi del proc\u00e9s, tamb\u00e9 ens dona pistes molt significatives sobre les actituds pol\u00edtiques de les esquerres i de les dretes locals.<\/p>\n\n\n\n A Exiliat republic\u00e0 i d\u2019esquerres, Joaquim Escol\u00e0 Aragon\u00e8s (La Palma, 1996 \u2013 2006)<\/em>, David Cubells fa un resum de les converses que va tindre amb aquest antic militant d\u2019ERC i regidor de l\u2019Ajuntament i que va enregistrar. Es tracta d\u2019un valu\u00f3s testimoni que dona una visi\u00f3 diferent de la del b\u00e0ndol vencedor de la guerra, sobre la vida pol\u00edtica i social del nostre poble durant el primer ter\u00e7 del segle XX i, en especial, durant la Segona Rep\u00fablica i la Guerra Civil. I, sobretot, ens dona pistes sobre quin era el pensament de les esquerres palmenques i quin era el seu projecte de poble. En aquestes converses, per exemple, podem observar que ell va ser un dels m\u00e0xims impulsors de la construcci\u00f3 de les noves escoles (el seu testimoni \u00e9s una de les fonts de l\u2019article de Francesc Filella, citat anteriorment).<\/p>\n\n\n\n Finalment, la meva aportaci\u00f3 ha estat l\u2019article La Causa General Franquista a la Palma d\u2019Ebre<\/em>, un treball amb el qual he pret\u00e8s aportar una mica de llum a la repressi\u00f3 de tots dos b\u00e0ndols (republic\u00e0 i franquista) durant la Guerra Civil i el Franquisme. La documentaci\u00f3 de la causa general ens permet con\u00e8ixer els fets de la repressi\u00f3 dels primers dies de la contesa contra les dretes, per\u00f2 mostra les contradiccions i arbitrarietats de la repressi\u00f3 que el r\u00e8gim franquista va exercir contra les esquerres, entre altres coses.<\/p>\n\n\n\n Per acabar, penso que estem d\u2019enhorabona perqu\u00e8 s\u2019han comen\u00e7at a posar les bases per seguir treballant en l\u2019aprofundiment del coneixement del nostre passat. Per\u00f2, a m\u00e9s, qui ho est\u00e0 fent o b\u00e9 s\u00f3n fills de la Palma o b\u00e9 persones que hi tenen les seves arrels familiars, molts dels quals s\u00f3n socis de L\u2019Espona. Anem per bon cam\u00ed!<\/p>\n\n\n\n Ricard Sas Filella<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els darrers anys han estat molt positius en el coneixement de la hist\u00f2ria de la Palma. En un relatiu breu espai de temps han aparegut publicats diversos treballs que fan aportacions molt interessants en l\u2019estudi del nostre passat recent i tamb\u00e9 un que posava llum a una \u00e8poca m\u00e9s llunyana, la Baixa Edat Mitjana. Comencem… Read More »Importants aven\u00e7os en l’estudi de la nostra hist\u00f2ria<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":277,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_themeisle_gutenberg_block_has_review":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-276","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/276"}],"collection":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=276"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/276\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":278,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/276\/revisions\/278"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/media\/277"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=276"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=276"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=276"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}