Amb l\u2019adveniment d\u2019Internet i dels aven\u00e7os en els dispositius m\u00f2bils, l\u2019acc\u00e9s a les dades s\u2019ha universalitzat, i els continguts multim\u00e8dia s\u2019han multiplicat exponencialment. No estic en contra d\u2019aquest fet, m\u00e9s aviat al contrari, per\u00f2 cal tenir present que la informaci\u00f3 ja no \u00e9s el que era i que no ho tornar\u00e0 a ser. La informaci\u00f3 ha passat de ser anal\u00f2gica a digital. Per a mi aquest canvi no nom\u00e9s es refereix al format, o al suport material, dels continguts informatius. El pas d\u2019all\u00f2 que anomenem \u201canal\u00f2gic\u201d a \u201cdigital\u201d per a mi representa un canvi m\u00e9s profund que altera la construcci\u00f3 de la realitat: passem d\u2019una realitat tangible, emp\u00edrica, a una virtualitat constru\u00efda (com exemplifiquen conceptes com el Non-Fungible Token, o NFT). I \u00e9s que, de fet, estem endinsant-nos en una nova revoluci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Fins ara nom\u00e9s hem vist (o hem volgut veure) les bondats d\u2019aquest canvi: tenim tot el coneixement a un clic de dist\u00e0ncia, ens han dit. Nom\u00e9s cal saber buscar pel Google. Hem volgut entendre Internet com un aparador enciclop\u00e8dic i anal\u00f2gic de dades est\u00e0tiques, consultables en qualsevol moment, i des de qualsevol lloc. Com una mena de fons de cat\u00e0leg anal\u00f2gic que simplement s\u2019ha escanejat i posat a disposici\u00f3. Per\u00f2 les dades ja no ofereixen aquesta idiosincr\u00e0sia: va apar\u00e8ixer la Web 2.0 i les dades es van tornar flu\u00efdes, interactives, tridimensionals, i vam entrar a l\u2019era de la Big data i dels algoritmes d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial.<\/p>\n\n\n\n
Avui dia no hem de triar l\u2019oferta televisiva entre quatre canals, sin\u00f3 que podem personalitzar els nostres gustos a trav\u00e9s de l\u2019ampli cat\u00e0leg que ens ofereixen les plataformes de televisi\u00f3 per streaming. Per\u00f2 avui dia les plataformes de televisi\u00f3 per streaming estan investigant de quina manera poden fer front a un fenomen que ha aparegut en els darrers temps en el consum dels seus productes, i que defineixen com a \u201cfatiga de decisi\u00f3\u201d: el bloqueig en la tria de continguts, per efecte de la saturaci\u00f3. Per a mi, aquest \u00e9s un petit indici d\u2019una cosa m\u00e9s gran.<\/p>\n\n\n\n
Mai no estarem preparats per a processar la informaci\u00f3 tal com se\u2019ns presenta avui dia, en tot el seu esplendor digital, perqu\u00e8 la configuraci\u00f3 f\u00edsica del nostre cervell \u00e9s la que \u00e9s i t\u00e9 uns l\u00edmits intel\u00b7lectius emmarcats per la nostra gen\u00e8tica. Nom\u00e9s amb el filtre adequat podem tornar-la intel\u00b7ligible, apta pel consum hum\u00e0. I aqu\u00ed \u00e9s on entra l\u2019educaci\u00f3: ens falten eines per controlar tot aquest allau d\u2019informaci\u00f3 que, sigui dit de pas, es manifesta en formats i continguts molt diversos i canviants: formats transmedia, l\u00edquids, com diria el soci\u00f2leg Zygmunt Bauman quan parla de \u201cmodernitat l\u00edquida\u201d. Necessitem, doncs, una educaci\u00f3 per al processament de la informaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Una bona manera d\u2019endinsar-se en aquesta informaci\u00f3 digital \u00e9s, sens dubte, a trav\u00e9s de les noves tecnologies. Per\u00f2 compte, perqu\u00e8 el programari (o les apps del nostre m\u00f2bil), que serveixen com a receptacle pel tractament de les dades digitals, nom\u00e9s \u00e9s el suport. La tela d\u2019un quadre. Hi ha una qualitat emergent de la informaci\u00f3 que no es processa nom\u00e9s per saber com funciona una app, o per saber moure el punter d\u2019un ratol\u00ed per la pantalla, fent gala de la nostra capacitat visomotriu, incomprensible per a persones de generacions anteriors. Dit d\u2019una altra manera: \u00e9s f\u00e0cil donar un \u201clike\u201d a una foto que ens agrada, fer un retuit a all\u00f2 que ha dit alg\u00fa… per\u00f2 entenem les implicacions psicol\u00f2giques que se\u2019n deriven del fet d\u2019utilitzar aquestes accions? Som conscients del temps que dediquem a consumir informaci\u00f3 que no triem? Com l\u2019aigua que es desborda per les vores d\u2019un embut perqu\u00e8 \u00e9s incapa\u00e7 d\u2019evacuar-la a temps pel seu extrem, la informaci\u00f3 digital pot provocar una saturaci\u00f3 en el cervell perqu\u00e8 \u00e9s excessiva per naturalesa, impossible de processar.<\/p>\n\n\n\n
Per tant, parlem d\u2019una informaci\u00f3 digital que \u00e9s perillosa tant per la quantitat, com per la qualitat. Avui dia estem acostumats a ser bombardejats passivament i a consumir activament una informaci\u00f3 que ja neix hipertrofiada, tant per la seva abund\u00e0ncia, com pels codis i els canals emprats. La revoluci\u00f3 comunicativa \u00e9s un fet. I els nostres cervells hiperestimulats sempre han manifestat prefer\u00e8ncia per informacions amb contingut audiovisual, m\u00e9s que no pas de qualsevol altra mena. I no \u00e9s tan estrany ni criticable, perqu\u00e8 l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 se sent m\u00e9s atret pels est\u00edmuls brillants i en moviment, que no pas per continguts est\u00e0tics que requereixen d\u2019un proc\u00e9s intel\u00b7lectual voluntari d\u2019assimilaci\u00f3, com passa amb un text. El cinema de consum actual \u00e9s una biblioteca digital de sorolls i explosions amb una vaga connexi\u00f3 narrativa que, de fet tant \u00e9s, tampoc \u00e9s tan important.<\/p>\n\n\n\n
Amb les persones m\u00e9s joves, tota aquesta regulaci\u00f3 de la informaci\u00f3 es torna encara m\u00e9s complicada. Elles ja han nascut envoltades de tota aquesta parafern\u00e0lia, i a m\u00e9s a m\u00e9s, no van ser educades en una cultura anal\u00f2gica, de llapis i paper, com s\u00ed que ho vam ser generacions anteriors. En part, el resultat de tot plegat es caracteritza per un augment de trastorns per d\u00e8ficit d\u2019atenci\u00f3, hiperactivitat i diagn\u00f2stics psiqui\u00e0trics com el trastorn l\u00edmit de la personalitat. M\u2019atreviria a dir que aquests trastorns s\u00f3n fills de la nostra \u00e8poca. I en tots hi ha denominadors comuns, com ara la incapacitat manifesta per processar correctament la informaci\u00f3, la manca de paci\u00e8ncia i de const\u00e0ncia, de parar atenci\u00f3 en els detalls; tamb\u00e9 comparteixen coses com l\u2019ansietat, l\u2019aparici\u00f3 de comportaments nerviosos, i la necessitat d\u2019una satisfacci\u00f3 immediata que moltes vegades implica l\u2019ab\u00fas de drogues i una mancan\u00e7a per saber administrar els propis diners.<\/p>\n\n\n\n
En s\u00edntesi: haur\u00edem de saber ingerir i metabolitzar la informaci\u00f3 com el nostre organisme fa amb els aliments que triem. I necessitem d\u2019una educaci\u00f3 necess\u00e0riament nova, radicalment nova, que s\u2019ensenyi a les escoles i els instituts. I no parlo nom\u00e9s d\u2019ensenyar noves tecnologies o de fer anar un ordinador port\u00e0til. No \u00e9s nom\u00e9s aix\u00f2: es tracta d\u2019ensenyar a processar la informaci\u00f3, a discernir-la.<\/p>\n\n\n\n
Crec que aquest \u00e9s un problema social important, per\u00f2 nom\u00e9s l\u2019intu\u00efm perqu\u00e8 creiem en les bondats d\u2019un m\u00f3n que presumeix d\u2019estar m\u00e9s hiperconnectat que mai. I crec sincerament que l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 no est\u00e0 preparat per aquest canvi de paradigma en les tecnologies de la informaci\u00f3. El nostre cervell no est\u00e0 preparat.<\/p>\n\n\n\n
I la soluci\u00f3? Doncs no \u00e9s tan senzilla. Jo no la tinc, evidentment. Reivindicar la informaci\u00f3 anal\u00f2gica, combinar-la si es vol, per dir-ho d\u2019alguna manera. Crec que potser ens ajudaria en aquest cam\u00ed.<\/p>\n\n\n\n
David de J\u00f2dar<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Amb l\u2019adveniment d\u2019Internet i dels aven\u00e7os en els dispositius m\u00f2bils, l\u2019acc\u00e9s a les dades s\u2019ha universalitzat, i els continguts multim\u00e8dia s\u2019han multiplicat exponencialment. No estic en contra d\u2019aquest fet, m\u00e9s aviat al contrari, per\u00f2 cal tenir present que la informaci\u00f3 ja no \u00e9s el que era i que no ho tornar\u00e0 a ser. La informaci\u00f3… Read More »La informaci\u00f3 digital<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":271,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_themeisle_gutenberg_block_has_review":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-266","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/266"}],"collection":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=266"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/266\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":272,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/266\/revisions\/272"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/media\/271"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=266"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=266"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=266"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}