Tots sabem (i diem) que hi ha gent que neix amb la flor al cul, i d\u2019altres que han de suar la cansalada per aconseguir els seus objectius, un futur pr\u00f2sper, mantindre el que tenen… Doncs aquesta realitat, que afecta les persones, es podria aplicar igualment als pobles, a les cultures, a les lleng\u00fces.<\/p>\n\n\n\n
Hi ha lleng\u00fces que s\u00f3n \u201cnormals\u201d i que mai no han hagut de justificar-se ni per existir, ni per ser vehiculars, ni per ser lleng\u00fces de cultura… N\u2019hi ha d\u2019altres, en canvi, que des de sempre han hagut de picar pedra per tirar endavant, per ser cre\u00efbles, per poder respirar i per ocupar un lloc (ni que sigui petit) al m\u00f3n. Una d\u2019aquestes lleng\u00fces \u00e9s el catal\u00e0.<\/p>\n\n\n\n
No far\u00e9 un rep\u00e0s a la hist\u00f2ria de les mis\u00e8ries d\u2019aquest pa\u00eds i del ve\u00ed, perqu\u00e8 de tots \u00e9s prou coneguda, per\u00f2 la feina ja ens ve dels Decrets de Nova Planta (segle XVIII), i potser d\u2019abans i tot (la uni\u00f3 din\u00e0stica dels Estats de la Corona d\u2019Arag\u00f3 amb el Regne de Castella ja va propiciar una imposici\u00f3 del castell\u00e0 al nostre territori), i va seguir amb la Dictadura de Primo de Rivera (1923) i la llarga i feixuga dictadura feixista a partir del 1939. Des d’aleshores, doncs, que el catal\u00e0 se les ha vist i desitjat per mantindre\u2019s en boca dels seus, mai millor dit, i per evitar una anorreaci\u00f3 que, a ulls dels altres, era imprescindible, perqu\u00e8, pobra llengua, incomodava i feia nosa (potser en feien els seus parlants…).<\/p>\n\n\n\n
A finals dels anys 70 del segle XX, i sobretot durant els 80, la instauraci\u00f3 d\u2019un r\u00e8gim democr\u00e0tic (d\u2019aquesta democr\u00e0cia \u201cque nos dimos entre todos\u201d) va afavorir que d\u2019una manera oficiosa i oficial finalment el catal\u00e0 obtingu\u00e9s els seus drets i an\u00e9s avan\u00e7ant en \u00e0mbits d\u2019\u00fas. Des del poder pol\u00edtic (eina imprescindible perqu\u00e8 una llengua prosperi… i tamb\u00e9 perqu\u00e8 no ho faci), es va tirar endavant el fam\u00f3s Proc\u00e9s de Normalitzaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica<\/em>, aix\u00f2 \u00e9s, un proc\u00e9s de reorganitzaci\u00f3 social consistent en l\u2019extensi\u00f3 \u2013a trav\u00e9s de mitjans educatius, pol\u00edtics, culturals, etc.\u2013 de l\u2019\u00fas de la llengua minoritzada. I una llengua minoritzada \u00e9s aquella que es troba en desavantatge respecte d\u2019una altra llengua \u2013la dominant-, que ha ocupat el seu espai sovint mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s de colonialisme ling\u00fc\u00edstic i d\u2019imposici\u00f3. L\u2019objectiu, doncs, \u00e9s clar: aconseguir que la llengua dominada, la que ha perdut progressivament usos i parlants, els recuperi. I, per arribar-hi, cal treballar en dos subprocessos: la normativitzaci\u00f3 (elaborar les normes gramaticals i l\u00e8xiques d\u2019aquest idioma, dotar-lo d\u2019un model de llengua est\u00e0ndard que cohesionar\u00e0 els parlants en els registres formals; parlant en plata, crear ortografia, gram\u00e0tica i diccionari) i l\u2019extensi\u00f3 social de l\u2019\u00fas (feina de la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica, que consisteix a aconseguir que les eines elaborades arribin als parlants i ells les utilitzin en els diferents \u00e0mbits d\u2019\u00fas, que la llengua sigui present a l\u2019ensenyament, als mitjans de comunicaci\u00f3, a l\u2019administraci\u00f3, a la just\u00edcia, en el lleure; en tots els espais de la vida p\u00fablica, vaja). I la primera Llei de Normalitzaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica la va tirar endavant el Parlament de Catalunya el 1983, pr\u00e0cticament per unanimitat!!! (105 vots a favor i 1 abstenci\u00f3). M\u00e9s endavant, el 1998 es va reformar en la nova Llei de Pol\u00edtica Ling\u00fc\u00edstica, que, ai las!, ja va trobar-se menys adeptes al Parlament (va ser aprovada per 102 vots a favor, 25 en contra \u2013PP i ERC, per q\u00fcestions contr\u00e0ries- i 1 abstenci\u00f3).<\/p>\n\n\n\n Gr\u00e0cies a la legislaci\u00f3, doncs, i cap aqu\u00ed \u00e9s on volia anar, el catal\u00e0 \u00e9s llengua vehicular de l\u2019ensenyament a Catalunya des del curs 1983-1984. En totes aquestes d\u00e8cades els escolars de casa nostra han sortit amb un nivell prou digne de catal\u00e0 i de castell\u00e0 i la llei ha afavorit que molts ciutadans que, d\u2019altra manera, no haurien tingut mai acc\u00e9s al catal\u00e0 (perqu\u00e8, desenganyem-nos, es pot viure a Catalunya, en el dia a dia, pr\u00e0cticament prescindint-ne, si no es forma part del sistema escolar, b\u00e9 perqu\u00e8 ja ha passat l\u2019edat, b\u00e9 perqu\u00e8 s\u2019opta per sistemes d\u2019escolaritzaci\u00f3 sectar\u00edssims), en tinguin una compet\u00e8ncia si m\u00e9s no passiva (activa ja s\u00f3n figues d\u2019un altre paner…). Totes les avaluacions realitzades als escolars avalen aquest sistema d\u2019immersi\u00f3 i s\u2019ha vist com una de les millors eines d\u2019inclusi\u00f3 i de cohesi\u00f3 social.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 sembla que tot arriba que s\u2019acaba… I des de fa (ja massa) temps, s\u2019han anat al\u00e7ant veus discrepants amb l\u2019\u00fas del catal\u00e0 com a llengua vehicular a l\u2019escola. Quin mal li veuen que els seus fills i filles aprenguin, a banda del castell\u00e0, tamb\u00e9 la llengua del territori, no us ho s\u00e9 dir, per\u00f2 el cert \u00e9s que, auspiciats per una colla de pol\u00edtics demagogs que han vist en la llengua una eina de propaganda electoral, han anat atiant el foc de la disc\u00f2rdia i s\u2019han anat fent un lloc en els diferents espais de propaganda p\u00fablica. I ara, aquells que sempre han defensat que \u201clas lenguas no se imponen\u201d, han anat a trucar la porta d\u2019un tribunal molt impositiu, amb la seguretat que els donar\u00e0 la ra\u00f3 (ma mare sempre diu \u201call\u00e0 on vagis, dels teus n\u2019hi hagi\u201d) que imposar\u00e0 a les escoles catalanes un 25% de castell\u00e0. I aix\u00f2 que una pobra i il\u00b7lusa professora de llengua catalana i literatura pensava que al\u00e7aria el pa\u00eds del sof\u00e0 i trauria als nostres<\/em> governants la fermesa que no els sabem veure, acabar\u00e0 esdevenint real sense que ning\u00fa hi faci res. S\u00ed, alguna veueta s\u2019al\u00e7a, ara aqu\u00ed, ara all\u00e0, per\u00f2 el cert \u00e9s que el Departament d\u2019Educaci\u00f3, que \u00e9s qui hauria d\u2019arremangar-se i de valent, ja ha dit que ves.., que cada part del territori \u00e9s un m\u00f3n.., i que les escoles han de tindre suficient autonomia per establir en els seus projectes ling\u00fc\u00edstics com ho apliquen.., i que ens ho anem fent com puguem, vaja. I una servidora no pot m\u00e9s que pensar, dia rere dia, en tots aquells avantpassats (i no tan avantpassats) nostres que van sortir al carrer, van jugar-se alguns la pell i van fer sentir fort la veu per aconseguir que avui nosaltres encara puguem viure, sentir i patir en catal\u00e0. I que tot all\u00f2 que va costar tant d\u2019aconseguir ara una classe pol\u00edtica anestesiada, covarda i interessada s\u2019ho carregui, i que un poble decebut, esgotat i trist els ho deixi passar, em revolta per dins! I est\u00e0 clar que aquesta ser\u00e0 l\u2019\u00fanica revolta que patir\u00e9… Que D\u00e9u ens agafi confessats!<\/p>\n\n\n\n Olga Cubells Bartolom\u00e9<\/p>\n\n\n\n Llicenciada en Filologia Catalana<\/p>\n\n\n\n Cataloparlant i catalanopensant<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Tots sabem (i diem) que hi ha gent que neix amb la flor al cul, i d\u2019altres que han de suar la cansalada per aconseguir els seus objectius, un futur pr\u00f2sper, mantindre el que tenen… Doncs aquesta realitat, que afecta les persones, es podria aplicar igualment als pobles, a les cultures, a les lleng\u00fces. Hi… Read More »Aquesta cosa del catal\u00e0<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":253,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_themeisle_gutenberg_block_has_review":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-252","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/252"}],"collection":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=252"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/252\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":254,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/252\/revisions\/254"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/media\/253"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=252"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=252"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=252"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}