Sembla que la Covid-19 ha vingut per quedar-se i no es pot negar que, d\u2019alguna manera o altra, ha afectat directament gent de totes les edats i condicions. Tots ho hem patit, per\u00f2 amb aquestes l\u00ednies voldria transmetre com els j\u00f3vens hem viscut la pand\u00e8mia, quina repercussi\u00f3 ha tingut sobre les nostres vides, com ens hem sentit i per qu\u00e8 tantes vegades se\u2019ns ha culpabilitzat i posat err\u00f2niament en el punt de mira.<\/p>\n\n\n\n
La crisi causada per la Covid ens ha afectat sobretot de manera social i econ\u00f2mica, per\u00f2 tamb\u00e9 ha repercutit sobre nosaltres en els \u00e0mbits formatiu i laboral. La nostra formaci\u00f3 universit\u00e0ria ha quedat interrompuda, hem patit expedients temporals de regulaci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 o simplement hem perdut el nostre lloc de treball per afegir-nos a la llarga llista d\u2019aturats que hi ha al nostre pa\u00eds. La pand\u00e8mia tamb\u00e9 ha afectat la nostra salut mental i emocional, hem estat v\u00edctimes de la pressi\u00f3 social i hem vist com el nostre futur s\u2019omplia de dubtes i incerteses.<\/p>\n\n\n\n
Despr\u00e9s d\u2019un confinament de dos mesos v\u00e8iem amb il\u00b7lusi\u00f3 l\u2019anomenada \u00abdesescalada\u00bb i la famosa \u00abnova normalitat\u00bb. Semblava que amb l\u2019arribada del bon temps podr\u00edem reprendre les nostres vides i recuperar el temps perdut, amb l\u2019esperan\u00e7a posada en l\u2019horitz\u00f3 de les vacunes. Poc ens pens\u00e0vem que aquella nit de Carnestoltes del 29 de febrer seria, per a molts, l\u2019\u00faltima vegada que sortir\u00edem de festa en molt de temps. Despr\u00e9s de quedar-nos sense Setmana Santa i Santa Caterina, \u00e9rem optimistes i pens\u00e0vem: \u00abl\u2019any que ve s\u00ed\u00bb; ten\u00edem la mirada posada en les festes d\u2019estiu, que tampoc van poder ser. A finals d\u2019octubre arribava la segona onada i s\u2019establia el toc de queda nocturn, mentre l\u2019inici de la campanya de vacunaci\u00f3 despr\u00e9s de Nadal coincidia amb l\u2019arribada de la tercera onada. Passada la Setmana Santa d\u2019enguany ens advertien d\u2019una \u00abexplosi\u00f3 de casos\u00bb que ens duria a la \u00abquarta onada\u00bb, que, per sort, sembla que no s\u2019ha produ\u00eft. Ara ens haurem de preguntar com ser\u00e0 l\u2019estiu, si s\u2019avan\u00e7ar\u00e0 prou amb el ritme de vacunaci\u00f3, si hi haur\u00e0 una nova onada, si podrem viatjar o, simplement, anar a la platja, o si, per fi, hi haur\u00e0 festes majors.<\/p>\n\n\n\n
La reducci\u00f3 de la mobilitat amb els confinaments municipals i comarcals ens ha dut a un a\u00efllament gaireb\u00e9 absolut i tan sols hem trobat en les xarxes socials una finestra cap a l\u2019exterior. Aquesta finestra, per\u00f2, pot suposar un risc d\u2019addicci\u00f3 o de depend\u00e8ncia cap a les noves tecnologies, aix\u00ed com tamb\u00e9 problemes d\u2019autoestima o d\u2019actituds que condueixin cap a un a\u00efllament social m\u00e9s prolongat. El fet de viure en un poble petit i en una comarca amb serveis limitats i poques ofertes d\u2019oci, culturals o de lleure ha provocat que aquest a\u00efllament sigui encara m\u00e9s evident.<\/p>\n\n\n\n
La suspensi\u00f3 de tots els actes que impliquen interacci\u00f3 social, la prohibici\u00f3 de reunions de m\u00e9s de sis persones, la limitaci\u00f3 en franges hor\u00e0ries de la restauraci\u00f3 o el toc de queda nocturn han limitat la nostra vida social a pr\u00e0cticament no res. \u00c9s normal que els j\u00f3vens ens moguem i ens relacionem, que anem a la universitat, a treballar, al cinema, al centre comercial, que anem a sopar fora, que sortim de festa, que anem al bar, que coneguem gent nova, que viatgem, etc. Arran de la pand\u00e8mia hem hagut de renunciar a tot all\u00f2 que ens agrada i ens caracteritza com a j\u00f3vens per adaptar-nos, amb resignaci\u00f3, a la situaci\u00f3 en qu\u00e8 vivim. No ha estat f\u00e0cil deixar les aules dels nostres campus per adaptar-nos a les ca\u00f2tiques classes en l\u00ednia. Tampoc ha estat f\u00e0cil renunciar a la vida universit\u00e0ria. Els j\u00f3vens que ho pateixen estan perdent els millors anys de la seua vida. Molts de nosaltres ens haurem plantejat en algun moment: \u00abval la pena pagar-nos un pis fora si no sabem si podrem anar a la universitat o a treballar?\u00bb. Aix\u00f2 ens ha obligat a tornar a casa amb les nostres fam\u00edlies per estar tot el dia davant de l\u2019ordinador estudiant o teletreballant, o b\u00e9 a seguir pagant un pis per anar a la universitat tan sols unes hores a la setmana, en el millor dels casos.<\/p>\n\n\n\n
Ens demanen paci\u00e8ncia i responsabilitat, ens diuen que tot anir\u00e0 b\u00e9 i que ja queda menys. No obstant, veiem com els nostres pol\u00edtics s\u00f3n incapa\u00e7os de formar govern, que no tenen una estrat\u00e8gia clara pel que fa a la vacunaci\u00f3, que el ritme de vacunaci\u00f3 \u00e9s excessivament lent i, com si no fos prou, cada dia descobreixen nous efectes secundaris de les vacunes mentre apareixen noves variants o soques del virus m\u00e9s letals que les fan menys eficaces.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019altre dia deien per TV3 que no s\u2019ha parlat prou de com la Covid castiga els j\u00f3vens: la seua salut mental se\u2019n ressent per sobre de la mitjana de poblaci\u00f3, un 30,3% ha tingut trastorns d\u2019ansietat i un 42,8% declaren haver plorat per les conseq\u00fc\u00e8ncies de la pand\u00e8mia; a m\u00e9s, al 72% dels estudiants els preocupa m\u00e9s la seua salut mental en pand\u00e8mia que qualsevol altra cosa. A aix\u00f2, cal sumar-hi un context general de precarietat laboral i una taxa d\u2019atur juvenil del 40,7%. Un altre article a Naci\u00f3 Digital deia que els j\u00f3vens s\u2019han tornat m\u00e9s agressius, mengen pitjor, fumen i beuen m\u00e9s, ajuden menys a casa i responen pitjor els seus pares un any despr\u00e9s de l’inici de la pand\u00e8mia. <\/p>\n\n\n\n
Tot i aix\u00f2, cada vegada que hi ha un repunt de casos encara sentim que \u00ab\u00e9s culpa dels j\u00f3vens!\u00bb. Fa m\u00e9s d\u2019un any que hem renunciat a fer tot all\u00f2 que ens agrada i hem hagut de complir en cada moment la normativa establerta. Tamb\u00e9 ens hem convertit en el centre d\u2019atenci\u00f3 de totes les mirades per veure si complim fil per randa totes les restriccions que no recordem de tantes que n\u2019hi ha i que canvien cada dos per tres, o b\u00e9 ens relaxem una mica, sent despr\u00e9s avisats i advertits de les conseq\u00fc\u00e8ncies que ja coneixem. Intentem doncs, buscar un equilibri raonable entre interacci\u00f3 social i Covid, reduint al m\u00e0xim la possibilitat de contagi per\u00f2 sense renunciar totalment a la vida social. Ens sentim vigilats, frustrats i incompresos. S\u2019ha de recon\u00e8ixer que no sempre \u00e9s f\u00e0cil complir totes les restriccions, n\u2019estem farts i necessitem viure! Sovint sentim encara all\u00f2 del \u00abtot anir\u00e0 b\u00e9\u00bb, \u00abla pand\u00e8mia ens far\u00e0 millors\u00bb o \u00aben sortirem m\u00e9s forts\u00bb, per\u00f2 tot va malament, som pitjors persones i m\u00e9s d\u00e8bils. Passen els dies, les setmanes i els mesos, no avancem i no veiem la llum al final del t\u00fanel. La por, la desil\u00b7lusi\u00f3 i la desesperan\u00e7a s\u2019han apoderat de les nostres vides i veiem amb incertesa i preocupaci\u00f3 un futur poc prometedor.<\/p>\n\n\n\n
Oriol Vernet Pardell<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Sembla que la Covid-19 ha vingut per quedar-se i no es pot negar que, d\u2019alguna manera o altra, ha afectat directament gent de totes les edats i condicions. Tots ho hem patit, per\u00f2 amb aquestes l\u00ednies voldria transmetre com els j\u00f3vens hem viscut la pand\u00e8mia, quina repercussi\u00f3 ha tingut sobre les nostres vides, com ens… Read More »Els j\u00f3vens en temps de pand\u00e8mia<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":230,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_themeisle_gutenberg_block_has_review":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-229","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/229"}],"collection":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=229"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/229\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":233,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/229\/revisions\/233"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/media\/230"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=229"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=229"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=229"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}