{"id":216,"date":"2020-11-01T20:41:06","date_gmt":"2020-11-01T18:41:06","guid":{"rendered":"http:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/?p=216"},"modified":"2020-11-01T20:41:08","modified_gmt":"2020-11-01T18:41:08","slug":"molta-terra-catalana-a-lhavana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/molta-terra-catalana-a-lhavana\/","title":{"rendered":"Molta terra catalana a l\u2019Havana"},"content":{"rendered":"\n<div class=\"wp-block-group alignwide\"><div class=\"wp-block-group__inner-container is-layout-flow wp-block-group-is-layout-flow\">\n<p><em>Desde el fondo de un barranco<\/em><\/p>\n\n\n\n<p><em>canta un negro con af\u00e1n<\/em><\/p>\n\n\n\n<p><em>\u00a1ay, qui\u00e9n pudiera ser blanco<\/em><\/p>\n\n\n\n<p><em>aunque fuera catal\u00e1n!<\/em><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p>Aquesta obra de divulgaci\u00f3 hist\u00f2rica, editada en dos volums, posa en relleu la notorietat que va tenir l\u2019emigraci\u00f3 catalana a la capital de Cuba des de principis del segle XIX fins als anys trenta del XX. Cal tenir present que, a principis del segle XIX, Catalunya produ\u00efa enormes quantitats de vi i aiguardent, amb importants excedents dedicats al mercat d\u2019exportaci\u00f3. De forma coet\u00e0nia, Cuba havia esdevingut el principal productor i exportador mundial de sucre, aleshores un producte de gran demanda als mercats internacionals. L\u2019intercanvi comercial entre aquestes dues \u00e0rees econ\u00f2miques i les relacions humanes que s\u2019hi varen establir, foren el detonant de les primeres onades d\u2019emigraci\u00f3 catalana a gran escala cap a l\u2019illa caribenya.<\/p>\n\n\n\n<p>Per les p\u00e0gines del llibre veureu que hi desfilen tota una s\u00e8rie de personatges, alguns de molt coneguts i d\u2019altres perfectament desconeguts que, o b\u00e9 no van tornar mai m\u00e9s i van morir a Cuba, o van tornar a casa despr\u00e9s de la seva aventura americana en situacions personals ben diverses: des dels pelacanyes que tornaren gaireb\u00e9 tan pobres com quan n\u2019havien sortit, fins els que varen esdevenir riqu\u00edssims i influents prohoms, creadors de destacades empreses a Catalunya, els quals, habitualment, es feien edificar ostentoses mansions d\u2019estil colonial al seu poble, la qual cosa donava fe del prominent ascens social que havien aconseguit amb anys i anys d\u2019esfor\u00e7os i sacrificis. Aquests darrers, els triomfadors, eren els anomenats, segons la seva comarca d\u2019origen, \u201cindianos, \u201camericanos\u201d o \u201ccubanos\u201d.<\/p>\n\n\n\n<p>Hom pot ben afirmar que, la majoria d\u2019emigrants compartien alguns trets comuns: eren fadrins cabalers amb edats compreses entre 15 i 20 anys, amb mentalitat agosarada i emprenedora, molt i molt treballadors i estalviadors, amb capacitat de sacrifici i de portar una vida extremadament frugal (cosa que vol donar entenent la quarteta del principi de l\u2019escrit), i amb la rotunda voluntat de tornar al seu poble al cap d\u2019uns anys amb una bona posici\u00f3 econ\u00f2mica que els permet\u00e9s ajudar la fam\u00edlia i gaudir d\u2019un nivell de vida for\u00e7a m\u00e9s folgat. Un altre tret com\u00fa que caldria destacar d\u2019aquests personatges, \u00e9s l\u2019estima insubornable que tots sense excepci\u00f3 sentien pels seus pobles d\u2019origen, als quals van procurar afavorir tant com van poder, sempre dintre de les possibilitats econ\u00f2miques de cadasc\u00fa.<\/p>\n\n\n\n<p>Per b\u00e9 que, la majoria d\u2019emigrants solien provenir de pobles o ciutats properes a la costa, on era habitual el comer\u00e7 amb ultramar, hi trobem unes quantes excepcions. Potser la m\u00e9s destacada \u00e9s la de Rocafort de Queralt, un poble de la Conca de Barber\u00e0 que, en un moment determinat, es va quedar sense joves en edat de casar-se perqu\u00e8 havien emigrat tots a Cuba. Fins i tot van arribar a crear a l\u2019Havana l\u2019<em>Agrupaci\u00f3 Ben\u00e8fica Pro-Rocafort<\/em>, una societat destinada a afavorir el poble, amb estatuts aprovats i registrats, \u201cen llengua catalana!\u201d, al govern provincial de la capital de Cuba. Un altre dels personatges de terra endins dignes de destacar, \u00e9s el jesu\u00efta de Poboleda, Benet Vinyes i Martorell, gaireb\u00e9 un desconegut a casa nostra, per\u00f2 venerat i valorat com cal als Estats Units i a Cuba. Va ser un referent mundial en la ci\u00e8ncia de la meteorologia i introductor del pron\u00f2stic dels huracans tropicals, cosa que va permetre salvar moltes vides i propietats.<\/p>\n\n\n\n<p>De fet, desconeixem si, en aquest per\u00edode de temps, hi va haver algun emigrant de la Palma a Cuba. Sigui com sigui, al poble hi resta l\u2019edifici \u201cl\u2019Havana\u201d, originari en part de 1871 i seu del Sindicat, nom que denota que alguna relaci\u00f3 deu tenir amb aquest fet hist\u00f2ric. Seria un tema pendent d\u2019investigar. Tanmateix, encara que nom\u00e9s sigui com a detall anecd\u00f2tic, cal deixar const\u00e0ncia que part del llibre del qual parlem, va \u00e9sser escrit a la Palma.<\/p>\n\n\n\n<p>Josep Maria Torn\u00e9 i Pinyol (Ca l\u2019Eus\u00e8bia)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Desde el fondo de un barranco canta un negro con af\u00e1n \u00a1ay, qui\u00e9n pudiera ser blanco aunque fuera catal\u00e1n! Aquesta obra de divulgaci\u00f3 hist\u00f2rica, editada en dos volums, posa en relleu la notorietat que va tenir l\u2019emigraci\u00f3 catalana a la capital de Cuba des de principis del segle XIX fins als anys trenta del XX.&hellip;&nbsp;<a href=\"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/molta-terra-catalana-a-lhavana\/\" class=\"\" rel=\"bookmark\">Read More &raquo;<span class=\"screen-reader-text\">Molta terra catalana a l\u2019Havana<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":217,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_themeisle_gutenberg_block_has_review":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-216","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/216"}],"collection":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=216"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/216\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":220,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/216\/revisions\/220"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/media\/217"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=216"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=216"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=216"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}