Nom\u00e9s cal anar direcci\u00f3 Lleida i veure com va canviant el paisatge per la zona de Sarroca, anant cap a Alcan\u00f3, endinsar-te pel terme de Maials en direcci\u00f3 a Montmaneu, donar un tomb pels plans d\u2019Almenar o d\u2019Alcarr\u00e0s, per posar uns quants exemples del que he pogut fer els darrers anys.<\/p>\n\n\n\n
I parlar amb pagesos cooperativistes de tota la vida, dels del terreno<\/em>, tamb\u00e9 ho he fet i recordo especialment testimonis de Sunyer, T\u00e9rmens, Aitona (aqu\u00ed tenim la famosa imatge d\u2019una immensitat de fruiters d\u2019os florits amb un cam\u00ed inacabable que els parteix pel mig); tots fan un diagn\u00f2stic m\u00e9s o menys semblant (en transcric algunes reflexions):<\/p>\n\n\n\n \u201c Els fons d\u2019inversi\u00f3 i empreses constructores, entre d\u2019altres, s\u2019estan quedant les millors finques i m\u00e9s grans \u201c. \u201c Aquests la terra no l\u2019escolten, no l\u2019estimen i no l\u2019entenen. Ells nom\u00e9s veuen n\u00fameros, interessos a gran escala i inversions desmesurades. S\u00f3n fons d\u2019inversi\u00f3 que ens treuen el pa, els mateixos que els dels habitatges… \u201c.\u201c Primer ens arru\u00efnaran, despr\u00e9s ens compraran la terra i acabarem treballant per a ells \u201c. \u201c Que un empresari o fons d\u2019inversi\u00f3 comencin a invertir milions d\u2019euros comprant i plantant finques \u00e9s destruir un ofici, deixar els pobles i les nostres cooperatives que tants esfor\u00e7os van costar als nostres pares sense futur…\u201c.<\/p>\n\n\n\n Tot aix\u00f2 comporta un encariment del preu de la terra i dels arrendaments satisfets per fer-ne \u00fas d\u2019immediat. Llavors al pag\u00e8s d\u2019edat mitjana que per necessitat vol ampliar la seua superf\u00edcie o al jove que necessita terra per comen\u00e7ar i fer una explotaci\u00f3 dimensionada i competitiva li \u00e9s impossible per efecte rebot d\u2019aquest encariment.<\/p>\n\n\n\n Aquesta casu\u00edstica \u00e9s real per la fruita del Pla de Lleida, el cereal i farratges del Pla d\u2019Urgell i d\u2019altres, com les grans plantacions noves d\u2019ametllers ( el cultiu de moda, qui ho havia de dir!). En altres latituds com el sud d\u2019Espanya, Portugal, Tun\u00edsia o el Marroc, grans plantacions d\u2019olivers en llocs on el cereal i altres conreus no eren ja rendibles estan desequilibrant l\u2019oferta i la demanda de l\u2019or l\u00edquid, portant el sector a una crisi de preus on no es veu el final. \u00d2bviament aix\u00f2 ho pateix m\u00e9s qui t\u00e9 menys rendiment per superf\u00edcie, els costos de producci\u00f3 m\u00e9s elevats i un nivell d\u2019ajuts inferior.<\/p>\n\n\n\n I ara, recentment, per acabar-ho d\u2019amanir, es veu que per la zona de l\u2019Ebre, surten com a bolets en any pluj\u00f3s projectes de centrals de plaques fotovoltaiques. La seua consigna \u00e9s: volem finques grans, planes i ben comunicades. Amb aix\u00f2 hi tornem a ser, en el cercle vici\u00f3s de la desaparici\u00f3 paulatina de l\u2019agricultura local, l\u2019encariment del valor del s\u00f2l i el seu arrendament. La quasi hero\u00efcitat dels pocs joves que gosin apuntar-se al tant necessari pel territori relleu generacional. En definitiva, m\u00e9s incertesa dins la incertesa general.<\/p>\n\n\n\n Davant d\u2019aquest panorama no \u00e9s estrany que les poques desenes de milers de pagesos i ramaders professionals que encara avui quedem a Catalunya ens fem la pregunta de l\u2019encap\u00e7alament i pensem en si serem els \u00faltims o b\u00e9 canviar\u00e0 la situaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Antoni Galceran Mass\u00f3<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Nom\u00e9s cal anar direcci\u00f3 Lleida i veure com va canviant el paisatge per la zona de Sarroca, anant cap a Alcan\u00f3, endinsar-te pel terme de Maials en direcci\u00f3 a Montmaneu, donar un tomb pels plans d\u2019Almenar o d\u2019Alcarr\u00e0s, per posar uns quants exemples del que he pogut fer els darrers anys. I parlar amb pagesos… Read More »T\u00e9 futur la petita explotaci\u00f3 familiar agr\u00e0ria?<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":214,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_themeisle_gutenberg_block_has_review":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-212","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/212"}],"collection":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=212"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/212\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":213,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/212\/revisions\/213"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/media\/214"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=212"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=212"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/associaciolespona.cat\/reble\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=212"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}