Els darrers anys han estat molt positius en el coneixement de la història de la Palma. En un relatiu breu espai de temps han aparegut publicats diversos treballs que fan aportacions molt interessants en l’estudi del nostre passat recent i també un que posava llum a una època més llunyana, la Baixa Edat Mitjana.
Comencem per aquest darrer treball. Es tracta d’El lloc i el terme de la Palma a través del capbreu de 1403, d’Oriol Pardell, publicat a la Miscel·lània del CERE núm. 31 (2021), dedicada a la Palma. Un capbreu és una escriptura pública que, en aquest cas, conté un inventari dels bens immobles dels seixanta emfiteutes que hi havia al poble (persones que en tenien el dret d’ús del bé immoble, a canvi del pagament d’un cànon o cens al propietari). Aquest document mostra com l’estructura de l’espai urbà i agrari del nostre poble ja està força estructurat i ja és reconeixible en relació a com és actualment. Per altra banda, la data d’aquest document és molt significativa perquè, cinc anys abans, el 1398, Flix, el Mas de Flix i la Palma passen a la jurisdicció de la ciutat de Barcelona. Aquest és un detall important: des d’aleshores la Palma no està sota el domini de cap noble que exerceixi de senyor feudal, cosa que ens pot donar alguna pista sobre com, amb el temps, l’estructura de la propietat va evolucionar cap a la forma actual: petits propietaris (alguns molt més que altres, però). Sens dubte és un punt de partida per a l’estudi de l’edat moderna i contemporània des del punt de vista socioeconòmic i, així, entendre per què es va arribar al segle XX amb la polarització social i econòmica que va portar a la violència i a la repressió durant la guerra civil i la postguerra.
Un intent per provar d’integrar els diferents sectors socioeconòmics que formaven la Palma del primer terç del segle XX va ser la fundació del Sindicat Agrícola el 1919. A finals de 2019, amb motiu del centenari de la Cooperativa, es publicava el llibre Lo Sindicat de la Palma. Cent anys de cooperativisme (1919-2019). Els autors de l’obra, Josep Lluís Filella (coordinador), Joan Pardell, Antoni Galceran, Ricard Sas, Francesc Filella, Oriol Vernet i Ricard Boqué, no només es limiten a fer una crònica d’aquests cent anys de l’entitat, sinó que fan un esforç per contextualitzar-ne l’evolució en el marc de la Palma i, al seu torn, de la del nostre país. És, en realitat, un recorregut per la història local vista des del prisma de la Cooperativa. Aquest recorregut que de cap manera és tancat obre portes per estudiar els períodes de la Restauració, la Segona República i el Franquisme.
A la Miscel·lània de 2021, a banda del treball de l’Oriol Vernet esmentat més amunt, hi trobem quatre treballs més, centrats en el període contemporani.
Josep Lluís Filella, a El sorgiment del sindicalisme agrari a la Ribera d’Ebre Els models de Flix, Ascó i la Palma d’Ebre, fa una anàlisi comparativa del cooperativisme agrari d’aquests tres pobles, que mostren diferències lligades a la realitat específica de cada localitat. Al meu entendre, un dels aspectes importants d’aquest treball és que contextualitza el cas palmenc dins de l’àmbit comarcal, cosa que ens permet entendre’n millor les especificitats.
Francesc Filella estudia el procés de construcció de les noves escoles a Les escoles de Primària de la Palma d’Ebre. El gran aconseguiment dels ajuntaments de la Segona República. El títol reflecteix realment el gran èxit d’haver aconseguit que la Palma entrés dins del pla d’escoles engegat pel ministre Marcel·lí Domingo. Malgrat les resistències per part dels sectors conservadors del poble i les dificultats de finançament, l’aixecament de les escoles és possiblement el gran èxit del consistori republicà (si no l’únic). El treball, a banda d’un acurada anàlisi del procés, també ens dona pistes molt significatives sobre les actituds polítiques de les esquerres i de les dretes locals.
A Exiliat republicà i d’esquerres, Joaquim Escolà Aragonès (La Palma, 1996 – 2006), David Cubells fa un resum de les converses que va tindre amb aquest antic militant d’ERC i regidor de l’Ajuntament i que va enregistrar. Es tracta d’un valuós testimoni que dona una visió diferent de la del bàndol vencedor de la guerra, sobre la vida política i social del nostre poble durant el primer terç del segle XX i, en especial, durant la Segona República i la Guerra Civil. I, sobretot, ens dona pistes sobre quin era el pensament de les esquerres palmenques i quin era el seu projecte de poble. En aquestes converses, per exemple, podem observar que ell va ser un dels màxims impulsors de la construcció de les noves escoles (el seu testimoni és una de les fonts de l’article de Francesc Filella, citat anteriorment).
Finalment, la meva aportació ha estat l’article La Causa General Franquista a la Palma d’Ebre, un treball amb el qual he pretès aportar una mica de llum a la repressió de tots dos bàndols (republicà i franquista) durant la Guerra Civil i el Franquisme. La documentació de la causa general ens permet conèixer els fets de la repressió dels primers dies de la contesa contra les dretes, però mostra les contradiccions i arbitrarietats de la repressió que el règim franquista va exercir contra les esquerres, entre altres coses.
Per acabar, penso que estem d’enhorabona perquè s’han començat a posar les bases per seguir treballant en l’aprofundiment del coneixement del nostre passat. Però, a més, qui ho està fent o bé són fills de la Palma o bé persones que hi tenen les seves arrels familiars, molts dels quals són socis de L’Espona. Anem per bon camí!
Ricard Sas Filella