He rebut una petició, una petició una mica enverinada… Perquè crec que a aquestes alçades dubto molt que el lector del Reble tingui moltes ganes de rebre més informació del maleït coronavirus. Què us podré dir jo, que no hàgiu llegit, vist o escoltat abans? Els dos sentits que segurament no heu fet servir per informar-vos del coronavirus han estat l’olfacte i el gust, quedeu-vos amb això.
Epidemiològicament parlant, us diré que existeix un lleuger predomini de casos en dones (52’2%); en canvi, els homes tenen una major taxa d’hospitalització, d’ingressos a UCI i de morts. De la mortalitat global em nego a parlar-ne fins que no tinguem testada tota la població i sapiguem realment quanta gent ha passat la malaltia. Això sí, a mesura que augmenta la gravetat, més gran és el percentatge d’homes i de gent que prèviament tenien malalties de base.
Pel que fa a la transmissió, parlem de contacte directe amb gotes respiratòries (més grans de 5 micres i fins a dos metres de distància) o amb mans i objectes contaminats amb secrecions que després contacten amb les nostres mucoses (boca, nas, ull). No hi ha evidència que es transmeti per les femtes i sembla que la transmissió de la gent que té el virus però que no té símptomes (molts d’ells són nens) és menor del que inicialment es pensava. En canvi, d’1 a 3 dies abans de tenir símptomes la transmissió de la malaltia pot ser molt alta (del 48 al 62%). Quan tenim símptomes, els dies que continuem sent contagiosos és variable, però es pot allargar fàcilment més enllà dels 14 dies.
Parlem ara de la clínica. Els símptomes més freqüents són la febre i la tos, que en casos més greus s’acompanyen d’ofec. Altres símptomes que es tenen molt sovint són els dolors musculars, el mal de gola o manifestacions digestives com la diarrea o els vòmits. Altres presentacions menys habituals són les neurològiques, lesions a la pell, als ulls o manifestacions cardiovasculars, etc. Recordeu que us he parlat al principi de l’olfacte i el gust? Doncs bé, ara ja sabem que la pèrdua sobtada de l’olfacte i el gust (se li diu anosmia i ageusia, respectivament) és molt freqüent. En aquests dies, si una persona presenta com a símptoma únic la pèrdua d’olfacte i gust, la probabilitat que tingui la malaltia és altíssima.
Els quadres clínics de la COVID 19 serien, de més lleu a més greu, els següents: una infecció respiratòria lleu, una pneumònia, una pneumònia greu, el temut distrès respiratori agut (ens deixa d’arribar l’oxigen a la nostra sang), la sepsi (on es produeix una resposta exagerada del nostre cos a la infecció que afecta els nostres òrgans) i el xoc. D’acord, ja paro, però tingueu en compte que, com molts de vosaltres ja sabeu, el 75% de la gent que pateix la malaltia en tindrà una infecció lleu.
Des d’un punt de vista més vivencial, us explicaré que la primera setmana del confinament els metges ens vam adonar que no en sabíem res, de la malaltia. Ens vam trobar símptomes que desconeixíem, estudis radiològics amb afectacions pulmonars molt importants i gent que empitjorava a la segona setmana de la malaltia. La següent setmana em van integrar en un equip d’assistència a residències, i aquí em vaig topar amb el drama dels nostres avis, en els quals la malaltia s’hi està acarnissant de manera injusta. A principis d’abril vaig caure malalt, així que també he viscut la malaltia des del punt de vista del pacient, amb les meves pors, la repercussió emocional i logística a casa. Per sort, tot ha anat molt bé. Recordeu tots vosaltres ser molt curosos amb la vostra protecció, distància de seguretat, higiene de mans, mesures d’aïllament des del primer símptoma, etc.
Tot plegat està anant molt ràpid, massa. De fet tenim experts epidemiòlegs que sospiten que el virus ja rondava a Catalunya al febrer, i va començar a finals de desembre a la Xina! Vaig llegir una entrevista a Eudald Carbonell en la qual culpabilitzava de la gravetat de la pandèmia la globalització i la uniformització que evolutivament està patint l’ésser humà com a espècie. Per reflexionar-hi. Nosaltres, des d’aquí, amb el nostre mòbil, parlem en un grup de whats app criticant els orientals i les seves aficions gastronòmiques, i en segon pla estem fent compres a l’aplicació de l’Ali Express… Doncs això.
Dani Pañart Sánchez
Malgrat sembli que tot està dit, article molt interessant